Giorgio Parisi

físic italià

Giorgio Parisi (Roma, 4 d'agost de 1948) és un físic teòric italià. La seva recerca s'ha focalitzat en teoria quàntica de camps, mecànica estadística i sistemes complexos. Les seves contribucions científiques més conegudes són les equacions d'evolució de la QCD per a les densitats de partons, conegudes com a equacions Altarelli–Parisi o DGLAP,[1] la solució exacta del model Sherrington–Kirkpatrick de cristalls d'espín, l'equació Kardar–Parisi–Zhang que descriu les escales dinàmiques de creixement d'interfícies, i l'estudi del comportament col·lectiu de bandades d'ocells.[2] El 2021 va rebre el premi Nobel en Físiques conjuntament amb Klaus Hasselmann i Syukuro Manabe per les seves contribucions fonamentals a la teoria de sistemes complexos, en particular "per la descoberta de la interacció de desordre i fluctuacions en sistemes físics de l'escales atòmica a planetària."[3]

Infotaula de personaGiorgio Parisi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 agost 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria quàntica de camps, mecànica estadística, cristall d'espín, sistema complex, DGLAP, equació de Kardar–Parisi–Zhang, física i física teòrica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, físic teòric, professor d'universitat, científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza
Universitat de Roma II Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralPierfrancesco Urbani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webchimera.roma1.infn.it… Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): giorgioparisi Modifica el valor a Wikidata

Giorgio Parisi es va doctorar a la Universitat de Roma La Sapienza el 1970 sota la supervisió de Nicola Cabibbo. Va ser investigador al Laboratori Nazionali di Frascati (1971–1981) i científic-visitant a la Universitat de Colúmbia (1973–1974), Institut des hautes études scientifiques (1976–1977), i École Normale Supérieure (1977–1978). Del 1981 al 1992 fou catedràtic de Física Teòrica a la Universitat de Roma II i és ara professor de Teories Quàntiques a la Universitat de Roma La Sapienza. Fou un membre de la Col·laboració Simons que resolgué el "Problema del Cristall".[4] El 2018, va ser elegit president de l'Accademia dei Lincei.[5]

D'ençà 2016, Giorgio Parisi ha estat dirigint el moviment "Salviamo la Ricerca Italiana" per tal de pressionar els governs italians i europeus per finançar la recerca bàsica per sobre del nivell de subsistència.[6]

Honors i premis modifica

Giorgio Parisi és membre del Accademia dei Lincei i membre estranger de l'Acadèmia francesa de Ciències, la Societat Filosòfica americana, i l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[7][8][9] Ha rebut nombrosos premis, entre els qualsː

Publicacions seleccionades modifica

Referències modifica

  1. «Asymptotic Freedom in Parton Language». Nucl. Phys. B 126 (1977) 298-318, 1977. [Consulta: 5 octubre 2021].
  2. Parisi won the Nobel prize in physics in 2021. Nuzzo, R. Proceedings of the National Academy of Sciences, 103, 21, 2006, pàg. 7945–7947. Bibcode: 2006PNAS..103.7945N. DOI: 10.1073/pnas.0603113103. PMC: 1472410. PMID: 16705030 [Consulta: free].
  3. «All Nobel Prizes in Physics» (en anglès americà). NobelPrize.org. [Consulta: 5 octubre 2021].
  4. «Simons Collaboration: Cracking the Glass Problem». Simons Foundation.
  5. «Il fisico Giorgio Parisi eletto presidente dell'Accademia dei Lincei». ANSA, 22-06-2018.
  6. «Italian scientists protest 'serious neglect' of research». Science.
  7. «Giorgio Parisi». French Academy of Sciences.
  8. «APS Member History». search.amphilsoc.org. [Consulta: 17 març 2021].
  9. «Giorgio Parisi». National Academy of Sciences.
  10. «Lagrange-CRT Foundation Prize winners.». CRT Foundation.
  11. «Nature Prize for Mentoring in Science – Italy». Nature.

Enllaços externs modifica