Giovanni Battista Pergolesi

Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, Itàlia, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, Itàlia, 16 de març de 1736) va ser un compositor, violinista i organista italià del període Barroc.

Infotaula de personaGiovanni Battista Pergolesi
Giovanni Battista Pergolesi.jpg
modifica
Biografia
Naixement(it) Giovanni Battista Draghi modifica
4 gener 1710 modifica
Jesi (Itàlia) modifica
Mort16 març 1736 modifica (26 anys)
Pozzuoli (Itàlia) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Tuberculosi modifica)
Lloc d'enterramentPozzuoli Cathedral (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióCompositor, organista i músic modifica
Activitat1731 modifica –
GènereÒpera modifica
MovimentMúsica barroca modifica
ProfessorsFrancesco Durante i Gaetano Greco modifica
InstrumentOrgue modifica

IMDB: nm0673694 Allocine: 37334 Allmovie: p218220 IBDB: 5722
Spotify: 08ewVs9B2qQZ2Gy3xfTFyo iTunes: 4326587 Last fm: Giovanni+Battista+Pergolesi Musicbrainz: 7640225e-5758-40e2-a37b-971c2a7994b0 Songkick: 541131 Discogs: 734491 IMSLP: Category:Pergolesi,_Giovanni_Battista Allmusic: mn0001169112 Find a Grave: 67072392 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar música a Jesi amb Francesco Santini, i després va viatjar a Nàpols, on va estudiar a partir de 1725 amb Gaetano Greco entre d'altres. Va passar gran part de la seua vida en la cort de Nàpols.

El seu intermenzzo La serva padrona va arribar a París l'any 1752, i va ser la causant de l'anomenada "Guerra dels bufons" entre els dos principals exponents de l'opera seria francesa, Jean-Baptiste Lully i Jean-Philippe Rameau i els partidaris de la nova opera buffa italiana. Pergolesi va ser considerat com a model de l'estil italià durant aquesta controvèrsia, que va dividir a la comunitat musical de París durant dos anys.

Amb problemes de salut des de petit (hom creu que patia d'espina bífida), Pergolesi va morir als 26 anys, aparentment de tuberculosi.

ObresModifica

Pergolesi va ser un dels més importants compositors de la naixent opera buffa. La seua opera seria Il prigioner superbo inclou com a intermezzo còmic La serva padrona, (La serventa patrona) (1733) que es convertí en una peça molt popular.

 
Edició de La Serva Padrona

Entre altres obres operístiques es troben La conversione e morte di San Guglielmo (1731), Lo frate 'nnamorato (1732), considerada la seua òpera més important, L'Olimpiade (1735) i Il Flaminio (1735). Totes elles estrenades a Nàpols, excepte L'Olimpiade que es va estrenar a Roma.

Pergolesi també va compondre música sacra, incloent-hi la Missa di San Emidio (1732), que posteriorment va ampliar i es va anomenar Missa Romana (1734). Però potser la seua obra religiosa més coneguda siga el seu Stabat Mater, per a soprano, contralt i orquestra. Aquesta obra va ser elegida per a reemplaçar l'Stabat Mater d'Alessandro Scarlatti per a les representacions de Divendres Sant a Nàpols.

L'obra ha romàs popular, convertint-se en la més editada i impresa del segle XVIII, i ha estat arranjada o adaptada per un gran nombre d'altres compositors, incloent-hi a Johann Sebastian Bach, que la va usar com a base del seu Salm Tilge, Höchsterm meine Süden, BWV 1083. També va compondre moltes obres seculars, incloent-hi una sonata i un concert per a violí.

Un considerable nombre d'obres atribuïdes a Pergolesi han demostrat ser falses. Aparentment altres autors menys coneguts de l'Escola Napolitana, publicaven amb menció del seu nom, per motius merament especulatius, o "publicitaris". Per exemple, avui se sap que la majoria de les peces del ballet Pulcinella d'Ígor Stravinski, que ostensiblement van ser atribuïdes a Pergolesi, corresponen en realitat a altres compositors de l'època.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Pergolesi