Giovanni Battista Veschi
Fra Giovanni Battista Veschi, també conegut com de Campana, Verchi, Veschi e de Campagna o Visco (Nàpols (Itàlia), 1579 — Pozzuoli (Itàlia), 11 de novembre de 1660). Religiós franciscà que fou bisbe de Tortosa i de Pozzuoli.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XVII Campagna (Itàlia) |
Mort | 10 novembre 1659 Pozzuoli (Itàlia) |
Bisbe diocesà | |
5 març 1651 – ← Martín de León Cárdenas – Benito Sánchez de Herrera → Diòcesi: bisbat de Pozzuoli | |
Bisbe diocesà | |
5 març 1651 – Diòcesi: bisbat de Pozzuoli | |
Bisbe diocesà | |
28 octubre 1639 – ← Justino Antolínez de Burgos y de Saavedra – Gregorio Parcero → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
Bisbe de Tortosa | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1641–), teòleg |
Orde religiós | Franciscans i Orde de Frares Menors |
Consagració | Bernardo Caballero Paredes |
Biografia
modificaDesprés de prendre els vots al convent franciscà de Madonna di Avigliano (Campagna, Itàlia), va continuar els seus estudis a Nàpols. Més tard ensenyà teologia a L'Aquila, Palerm i Nàpols.[1][2]
El 14 de maig de 1633 va ser nomenat ministre general de l'Orde dels Frares Menors Conventuals en el capítol general de l'Orde celebrat a Toledo, càrrec que va exercir fins que va ser elegit bisbe de Tortosa. El mateix any Felip IV l'envia a Roma per defensar la causa del dogma de la Inmaculada Concepció.[3]
Fou presentat pel bisbat de Tortosa el 28 d'octubre de 1639 per Felip IV, és nomenat per Urbà VIII el 16 de juliol de 1640,[1][2] entra a Tortosa a finals de setembre del mateix any, pren possessió personalment el 25 de gener de 1641,[4] i sis mesos després, el 2 de juny, fou consagrat solemnemant.[5] Veschi arriba com a representant del poder reial, amb la plena confiança del rei. El bisbe va residir en el palau Oliver de Boteller, ja que el seu propi palau estigué ocupat pels soldats, durant la guerra dels Segadors.[6] Durant el setge de Tortosa de 1642 per part de l'exèrcit francocatalà estigué donant suport als defensors, i prometé construir un convent de religioses sota l'advocació de la Inmaculada Concepció en cas de victòria,[7] el qual s'inicià l'any 1644 amb la instal·lació d'unes monges en una casa i la compra de l'església de Sant Antoni, situada al costat.[8] En 1645 assisteix a les corts valencianes i realitza una visita pastoral.[9] En el setge de Tortosa de 1648 per part de l'exèrcit francocatalà, aquesta vegada la ciutat fou assaltada, ocupada i saquejada, i el bisbe Veschi també fou víctima dels abusos i violències del vencedors, estigué a punt de perdre la vida i, després d'uns dies d'estar detingut en el convent de Jesús, fou expulsat de la ciutat, traslladant-se a Morella,[10][11] on viví exiliat fins a la fi de l'ocupació francocatalana de Tortosa.
Després de nombroses peticions al rei per ser traslladat a una diòcesi italiana, l'any 1647 se li ofereix el bisbat de Pozzuoli, tot i que per ser una peça clau en el bàndol filipista de Tortosa, la seva presentació es va retardar,[12] fins al 5 de maig de 1651. El 6 d'octubre de 1653 el papa Innocenci X el nomena bisbe de Pozzuoli,[13] i l'any 1655 realitza visita pastoral per la diòcesi[14]
Mor a Pozzuoli l'11 de novembre de 1660, i l'any 1674 el seu cos fou traslladat a l'església del convent de la Puríssima Concepció Victòria de Tortosa, convent fundat per ell, a petició de les religioses, i el 17 d'octubre les seves despulles foren soterrades sota la reixa de la grada cobertes amb una làpida de marbre negre. Actualment la sepultura està en el primer altar del costat de l'Epístola.[15][16][17]
Referències i notes
modifica- ↑ 1,0 1,1 Ulino 2008: p. 38.
- ↑ 2,0 2,1 Eubel 1935: p. 174.
- ↑ Querol Coll 2004: p. 29.
- ↑ Villanueva 1806: p. 115.
- ↑ Querol Coll 2004: p. 30.
- ↑ Querol Coll 2004: p. 165.
- ↑ Querol Coll 2004: pp. 94-95.
- ↑ Querol Coll 2004: p. 102.
- ↑ Querol Coll 2004: p. 108.
- ↑ Querol Coll 2004: pp. 171-172.
- ↑ Busquets Dalmau 1994: pp. 508-509.
- ↑ Querol Coll 2004: p. 125.
- ↑ Eubel 1935: p. 289.
- ↑ Parrocchia di Santa Maria del Riposo di Baia (Bacoli, Itàlia). Storia Arxivat 2010-02-13 a Wayback Machine.. [Consulta: 14 juliol 2011]
- ↑ Fernández y Domingo 1867: p. 284.
- ↑ Miravalls Dolz 2003: p. 382.
- ↑ Villanueva 1821: p. 319.
Bibliografia
modifica- Busquets Dalmau, Joan. La Catalunya del barroc vista des de Girona: La crònica de Jeroni de Real (1626-1683). vol. 1. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 84-7826-513-9.
- Eubel, Conrad; Gauchat, Patritium. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ... e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita (en llatí). Volumen quartum: A Pontificatu Clementis PP. VIII (1592) usque ad Pontificatum Alexandri PP. VII (1667). Monasterii: Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1935 [Consulta: 16 març 2013].
- Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas (en castellà). Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867.
- Miravalls Dolz, Ramón. Corpus epigràfic dertosense. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2003. ISBN 978-84-3936-315-6.
- Querol Coll, Enric; Muñoz i Sebastià, Joan Hilari. La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651). Valls: Cossetània Edicions, 2004. ISBN 84-9791-069-9.
- Ulino, Maurizio. L'Età barocca dei Grimaldi di Monaco nel loro Marchesato di Campagna (en italià). Napoli: Giannini Editore, 2008. ISBN 978-88-7431-413-3.
- Villanueva, Jaime; Villanueva, Joaquín Lorenzo. Viage literario a las iglesias de España, le publica con algunas modificaciones (en castellà). vol. 5. Madrid: Imprenta Real, 1806.
- Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España (en castellà). vol. 7. Valencia: En la imprenta de Oliveres, antes de Estévan, 1821.