Giovanni Domenico de Cupis
Giovanni Domenico de Cupis (Roma, 1493 - 10 de desembre de 1553) va ser un cardenal italià, bisbe-emèrit de Nardò i Degà del Col·legi Cardenalici.
Biografia modifica
Va ser Cardenal de la corona d'Escòcia. Era amic de Ignasi de Loiola.[1]
La seva mare era Lucrezia Normanni, que va tenir una filla, Felice della Rovere amb el Papa Juli II abans de casar-se amb Bernardino de Cupis, el pare de Giovanni Domenico. Va tenir una ràpida progressió com a bisbe de Trani gràcies a Juli II.[2]
Va tenir quatre fills, abans de fer-se eclesiàstic: Girolamo, Bernardino, que va ser bisbe d'Osimo i Cingoli, 1551-1574, Paolo, que va ser bisbe de Recanati, 1548-1552; i Celidonia, que es va casar amb Marco Lepido Orsini el 1558 amb una dot de 3.000 escuts.[3]
El 1517, és fet cardenal l'1 de juliol pel Papa Lleó X, rebent la birreta cardinalícia i el títol de San Giovanni a Porta Latina el 6 de juliol. El 1524, acumula el títol de Sant'Apollinare alle Terme Neroniane-Alessandrine, mantenint in commendam el títol anterior. El 1531, passa al títol de San Lorenzo in Lucina.
Va ser bisbe d'Albano, el 1531, bisbe de Sabina, el 1532, Bisbe de Porto i Santa Rufina, el 1535 i Bisbe d'Òstia-Velletri i Degà del Col·legi Cardenalici el 1537.
El cardenal De Cupis va intervenir en el Conclave de 1521–22, en el qual Adrià VI és elegit papa i en els de 1523 (elecció de Climent VIII), 1534 (elecció de Pau III) i conclave de 1549-1550 (elecció de Juli III).
Referències modifica
- ↑ «Sede Vacante 1549-1550».
- ↑ Caroline Murphy, The Pope's Daughter: The Extraordinary Life of Felice Della Rovere (2005), p. 162.
- ↑ Weber, Genealogien zur Papstgeschichte, I, p. 311