Giovanni Paolo Maggini
Giovanni Paolo Maggini (Brescia, 25 d'agost de 1580 (Gregorià) – Brescia, 1632) fou un llaütista italià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 agost 1580 (Gregorià)  Brescia (Itàlia) |
| Mort | 1632 (51/52 anys) Brescia (Itàlia) |
| Causa de mort | Pesta |
| Activitat | |
| Ocupació | Lutier i fabricant d'instruments musicals |
Primer aprenent i més tard ajudant en el taller de Gaspar de Salo, després de treballar amb el fill de Gasparo F. Bertolotti i amb el seu ex-alumne G. Lanfranchini, l'any 1609 el fill de Gaspar li traspassà el negoci. Maggini ha d'estar considerat com el representant més autoritzat dels llaütistes de Brescia. Malgrat continuar el model de Gaspar, estudià amb molta atenció l'escola cremonesa i dels resultats que aquesta assolí. Aquesta atenció determinà algunes modificacions en la seva producció més tardana. Els instruments d'aquest període es caracteritzen, en efecte, per unes majors dimensions respecte al model original i per el so força càlid, amb timbre afí a la viola.
La modesta producció del taller consistí en uns 50 violins, 12 violes, 12 violoncels i una cedra (Guitarra morisca). L'activitat fou continuada de 1630 a 1680 per un tal Pietro Santo Maggini, vers el qual parentesc cal tenir legítims dubtes, i inclús hi ha musicòlegs que dubten que aquest personatge hagi existit.
BibliografiaModifica
- Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 754. (ISBN 84-7291-226-4)