- Torí – Torí, 8 de maig de 2021, 8,61 km (CRI)
Contrarellotge individual per iniciar aquesta edició del Giro d'Itàlia, amb un recorregut urbà per la ciutat de Torí.[4] El vencedor fou Filippo Ganna, amb dos segons sobre Edoardo Affini.[5]
- Stupinigi – Novara, 9 de maig de 2021, 179 km
Etapa plana per la vall del Po, amb una sola cota de quarta categoria a meitat d'etapa.[4] L'etapa fou guanyada a l'esprint per Tim Merlier (Alpecin-Fenix).[6]
- Biella – Canale, 10 de maig de 2021, 190 km
Etapa per la vall del Po, amb una primera part totalment plana i uns darrers 70 km amb tres cotes puntuables, una de tercera (km 122) i dues de quarta categoria (144 i 153 km). El segon esprint del dia, a Guarene (km 175,1), es troba en una cota no puntuable de 2,6 km al 7,1% i rampes que arriben al 15%.[4] L'etapa fou guanyada en solitari per Taco van der Hoorn (Intermarché-Wanty-Gobert Matériaux), l'últim supervivent de l'escapada del dia, després de 180 km d'escapada.[7]
- Plaisance – Sestola, 11 de maig de 2021, 187 km
Primera etapa de mitja muntanya de la present edició. Els primers 75 km d'etapa són totalment plans, mentre en els darrers 110 quilòmetres s'han de superar dos ports de tercera (km 112 i km 143) i un de segona categoria (184,5 km, 4,3 km al 9,9%) que es corona a tan sols 1,5 km de l'arribada, i completar 2.800 metres de desnivell.[4] Etapa disputada sota la pluja i el fred, amb una nombrosa escapada formada per 25 ciclistes, va arribar a disposar de més de 8' sobre el gran grup, de la qual Rein Taaramae i Christopher Jensen s'escaparen en el darrer terç de cursa. Durant l'ascensió al Colle Passerino, a menys de 5 km de meta, foren neutralitzats per Joe Dombrowski (UAE Team Emirates) i Alessandro de Marchi (Israel Start-Up Nation). Dombrowski guanyà l'etapa amb 13" sobre de Marchi, el qual passà a ser el nou líder de la general. Entre els favorits l'atac de Mikel Landa fou respost per Egan Bernal, Aleksandr Vlàssov i Hugh Carthy, que distanciaren a la resta de favorits. João Almeida fou el ciclista que més temps va perdre.[8][9][10]
- Mòdena – Cattolica, 12 de maig de 2021, 177 km
Etapa totalment plana, sense cap dificultat muntanyosa.[4] Nova etapa disputada sota la pluja, amb una escapada inicial formada per Filippo Tagliani (Androni Giocattoli-Sidermec) i Umberto Marengo (Bardiani-CSF-Faizane) neutralitzada a 105 quilòmetres de l'arribada. Una segona escapada, formada per ciclistes dels mateixos equips va tenir lloc a manca de 69 quilòmetres. Els escapats eren Simon Pellaud i Davide Gabburo, que a 21 quilòmetres de l'arribada foren agafats per Alexis Gougeard (AG2R Citroën Team). Finalment els escapats foren neutralitzats a manca de 5 quilòmetres. Poc després es va produir una greu caiguda on es van veure implicats Mikel Landa (Bahrain Victorious) que es va veure obligat a abandonar[11] i Joe Dombrowski (UAE Team Emirates), segon a la general, que va perdre molts minuts i que l'endemà no va prendre la sortida.[12] La victòria al balneari de Cattolica es va decidir a l'esprint. El vencedor fou Caleb Ewan (Lotto-Soudal) per davant Giacomo Nizzolo (Qhubeka Assos) i Elia Viviani (Cofidis).[13]
- Coves de Frasassi – San Giacomo, 13 de maig de 2021, 160 km
Etapa de mitja muntanya, amb tres ports puntuables. Els primers 80 km són trencacames, amb diferents ascensions no puntuables i sempre amb tendència a pujar. Al km 88,1 es corona el primer port de 2a categoria (10,4 km al 7,4%). Uns falsos plans condueixen al proper port de 3a (km 100,4; 4,9 km al 4,8%), abans d'iniciar un llarg i tècnic descens de més de 40 km fins a Ascoli Piceno, on comença l'ascensió final de 15,5 km de llargada al 6,1% i uns darrers 4 km al 7,6%.[4]
Novament la pluja fa acte de presència en la part central i final d'etapa. L'escapada del dia va estar formada per vuit ciclistes, dels quals Gino Mäder, Matej Mohorič, Bauke Mollema i Dario Cataldo van demostrar ser els més forts. Tot i no aconseguir obrir grans diferències respecte el gran grup sí van arribar amb el temps suficient a la darrera ascensió, on Mader, company de Mikel Landa al Bahrain Victorious, va deixar enrere els seus companys i es va imposar en solitari. Entre els favorits l'Ineos va marcar un fort ritme i va aconseguir despenjar el líder, Alessandro De Marchi, en els metres finals de la primera ascensió del dia. En l'ascensió final l'Ineos continuà imposant un fort ritme i en el tram més dur va atacar Egan Bernal, que fou seguit a roda per Remco Evenepoel, Daniel Martin i Giulio Ciccone. El català Marc Soler, junt a Aleksandr Vlàssov i Damiano Caruso arribaren pocs metres rere els favorits. Per primera vegada en la història del Giro el líder és un ciclista hongarès, Attila Walter.[14][15]
- Notaresco – Termoli, 14 de maig de 2021, 181 km
Etapa bàsicament plana, tot seguint la costa adriàtica cap al nord, amb una sola cota de quarta categoria en el tram central de l'etapa, a Chieti.[4] Caleb Ewan va guanyar l'etapa a l'esprint, sent aquesta la segona victòria de la present edició del Giro.[16][17]
- Foggia – Guardia Sanframondi, 15 de maig de 2021, 170 km
Etapa trencacames, amb dues ascensions no puntuables (km 35 i 87) i dos ports puntuables: Bocca della Selva (19,6 km al 4,5%), de segona categoria, que es corona a manca de 50 km per l'arribada a Guardia Sanframondi, una petita cota de quarta categoria (3,5 km al 6,7%).[4] El vencedor de l'etapa fou Victor Lafay, que s'imposà en solitari amb 36" sobre Francesco Gavazzi, membre de l'escapada del dia. El grup dels favorits arribà a gairebé cinc minuts, sense que es produeixi cap canvi en la general.[18]
- Castel di Sangro – Campo Felice, 16 de maig de 2021, 158 km
Primera gran etapa de muntanya pels Apenins, amb quatre ports puntuables, un de tercera (Forca Caruso, km 101,5 - 13 km al 4,5%), dos de segona (Passo Godi, km 35 - 14,7 km al 3,9%; i Ovindoli, km 134,5 - 17,1 km al 4,5%) i el final, a Campo Felice, de primera categoria (5,7 km al 5,8%) i un darrer quilòmetre per pista forestal.[4]
A 86 quilòmetres de l'arribada es forma una escapada formada per 16 ciclistes. Al pas per la Forca Caruso, a 56 quilòmetres de meta, disposaven de més de 3 minuts. En l'ascensió a Ovindoli (2a categoria) el grup capdavanter es trenca, quedant Geoffrey Bouchard (AG2R Citroën) i Simon Carr (EF Education-Nippo) al capdavant. A 9 km de meta Bouchard deixa Carr i comença la darrera ascensió del dia en solitari. Durant l'ascensió és atrapat per Koen Bouwman (Jumbo-Visma). A manca de 500 metres aquest duet és superat per Egan Bernal (Ineos Grenadiers), que imposà la seva força amb un atac que no va poder seguir cap altre ciclista. Bernal aconsegueix el liderat. Durant l'etapa Matej Mohoric va patir una greu caiguda que l'obligà a abandonar.[19][20]
- L'Aquila – Foligno, 17 de maig de 2021, 139 km
Etapa més curta de la present edició del Giro, amb una sola cota de quarta categoria a superar, a manca de 38 km per l'arribada.[4]
L'etapa fou marcada per una escapada de cinc ciclistes: Samuele Rivi (Eolo-Kometa), Umberto Marengo (Bardiani), Simon Pellaud (Androni), Taco van der Hoorn (Intermarché-Wanty Gobert) i Kobe Goossens (Lotto-Soudal). Durant l’única ascensió del dia, el Valico Della Somma els escapats són neutralitzats pel gran grup. El Bora-Hansgrohe controla els darrers quilòmetres d'etapa per eviar nous atacs. La victòria es decideix a l'esprint, on Peter Sagan demostra ser el millor.[21]
- Perusa – Montalcino, 19 de maig de 2021, 162 km
Etapa que té lloc l'endemà del primer dia de descans. En el darrer tram de l'etapa hi ha quatre trams de les carreteres blanques sense asfaltar o sterratto que formen part de la Strade Bianche. Els quatre trams sumen 35,2 quilòmetres. Durant l'etapa els ciclistes hauran de superar dues vegades el Passo del Lume Spento, de 3a categoria, el segon pas del qual es troba a tan sols 4 quilòmetres de l'arribada.[4]
Només començar l'etapa es forma una escapada formada per 11 ciclistes. En començar el primer tram de sterratto els escapats disposen de 14 minuts i mig sobre el gran grup. Comandat per Filippo Ganna, el gran grup es va anar fraccionant, quedant al davant Egan Bernal, Giulio Ciccone, Peter Sagan i Romain Bardet però no pas Remco Evenepoel, Aleksandr Vlàssov i Hugh Carthy. En el tercer tram de terra Bernal i l'Ineos-Grenadiers van atacar, deixant enrere a bona part dels rivals. Per davant Mauro Schmid va guanyar l'etapa a l'esprint sobre Alessandro Covi. Bernal fou el millor entre els favorits, consolidant d'aquesta manera el liderat.[22][23]
- Siena – Bagno di Romagna, 20 de maig de 2021, 212 km
Llarga etapa de mitja muntanya a través de la regió vinícola del Chianti i els Apenins. Els ciclistes hauran de superar quatre ports de muntanya (dos de segona categoria i dos de tercera). El darrer dels colls, el Passo del Carnaio, es troba a tan sols deu quilòmetres de l'arribada, amb un descens força tècnic.[4]
En els primers quilòmetres d'etapa el catalpa Marc Soler va patir una caiguda que l'obligà a abandonar. Després de diversos intents fallits, l'escapada del dia es va formar a 147 quilòmetres de l'arribada. Inicialment composta per 14 ciclistes, poc després s'amplià fins a 16 ciclistes. En coronar el Passo della Consuma, a 80 km de meta, els escapats disposaven de 9 minuts sobre el gran grup, liderat per l'equip Ineos Grenadiers. El descens del port, sota la pluja, trenca l'escapada en diversos grups. En l’ascensió al Passo della Calla, el grup capdavanter es reconstitueix, però, en la darrera dificultat del dia, el Passo del Carnaio, quatre ciclistes aconsegueixen escapolir-se al capdavant: Vendrame, Brambilla, Bennett i Hamilton. A tres quilòmetres de l'arribada Vendrame i Hamilton deixaen enrere els seus dos companys d'escapada i es van presentar junts a la meta de Bagno di Romagna. Andrea Vendrame fou el vencedor a l'esprint. El gran grup arribà a més de 10 minuts del guanyador.[24][25]
- Ravenna – Verona, 21 de maig de 2021, 198 km
Etapa totalment plana per la vall del Po.[4] El vencedor, a l'esprint, fou l'italià Giacomo Nizzolo, que d'aquesta manera aconseguia la seva primera victòria d'etapa en una gran volta.[26][27]
- Cittadella – Zoncolan, 22 de maig de 2021, 205 km
Etapa amb dues parts ben diferenciades. Els primers 135 km són totalment plans, mentre en els darrers 70 km el recorregut presenta dues dificultats muntanyoses, el Monte Rest (2a categoria, coronat a 58 quilòmetres de l'arribada, 10,6 km al 6,1%) i el Zoncolan. L'ascensió, de 13 km, es fa pel vessant est, tot passant pels pobles d'Arta Terme i Sutrio. Els primers 10 quilòmetres són per carreteres amples i pendents al voltant del 7 i 8%. Els dos quilòmetres següents quilòmetres tenen una mitjana del 12% amb un tram al 25% i una carretera més estreta. El darrer quilòmetre té una mitjana del 14,7%, amb 500 metres amb una mitjana del 20,4%.[4]
En els primers quilòmetres de l'etapa es forma una escapada amb la presència d'onze ciclistes de vuit equips diferents. En començar l'ascensió al Monte Rest disposen de més de vuit minuts sobre el gran grup i en coronar-lo s'ha reduït a menys de sis minuts. En el descens de Monte Rest un grup de set ciclistes, entre els quals hi havia el líder i el segon classificat agafen la davantera al gran grup, però foren neutralitzats a manca de 40 quilòmetres pel final. En començar l'ascensió al Zoncolan els escapats tenen més de sis minuts sobre el gran grup. Jan Tratnik i Lorenzo Fortunato demostren ser els més forts entre els escapats. En el tram més dur de l'ascensió Fortunato deixa enrere a Tratnik, per guanyar l'etapa amb gairebé mig minut. Entre els favorits Egan Bernal i Simon Yates són els millors classificats, mentre Remco Evenepoel és dels que perd més temps.[28][29]
- Grado – Gorizia, 23 de maig de 2021, 147 km
Etapa a cavall d'Itàlia i Eslovènia, amb un circuit final al qual cal donar tres voltes. En aquest circuit hi ha l'única dificultat muntanyosa del dia puntuable, una cota de quarta categoria.[4]
Poc després d'iniciar-se l'etapa, una important caiguda va obligar els organitzadors a neutralitzar l'etapa durant uns quants minuts. La caiguda va provocar l’abandonament de diversos ciclistes, entre els quals destaca l’alemany Emanuel Buchmann, sisè a la classificació general. Poc després es tornà a donar la sortida de l'etapa, amb 138 quilòmetres per disputar. Immediatament es forma una escapada formada per 15 ciclistes en representació de 10 equips: A 39 quilòmetres del final, els quinze escapats disposen de 12 minuts sobre el gran grup. Diversos atacs van dur Victor Campenaerts a guanyar l'etapa a l'esprint, per davant d'Oscar Riesebeek.[30][31]
- Sacile – Cortina d'Ampezzo, 24 de maig de 2021, 153 km
Inicialment considerada l'etapa reina de la present edició del Giro, amb 212 quilòmetres per les Dolomites, i el pas pel Pas Pordoi, Cima Coppi amb 2.239 msnm, l'etapa fou retallada per les males condicions meteorològiques. Així doncs, l'etapa quedà reduïda a tan sols 153 km, sense l'ascensió al Passo Fedaia i el Pordoi, i sols dos ports de primera, el Crosetta i el Passo Giau, que passa a ser la nova Cima Coppi del Giro 2021.[4]
L'etapa comença sota la pluja. En la primera ascensió del dia, el Col de la Crosetta, un nombrós grup de 22 ciclistes s'escapa del gran grup. En aquest grup destaca la presència de Dan Martin, dotzè de la classificació general, Vincenzo Nibali, Davide Formolo, João Almeida i Geoffrey Bouchard, el qual coronà en primera posició el port, consolidant d'aquesta manera el liderat de la classificació de la muntanya. Els escapats disposen de 2 minuts i 50 segons sobre el gran grup al cim. A 105 quilòmetres de l'arribada sis ciclistes s'escapen del grup capdavanter. Són Almeida, Formolo, Nibali, Gorka Izagirre, Amanuel Gebrezgabihier i Antonio Pedrero. A 54 km de l'arribada aquest sextet manté cinc minuts sobre el líder, Egan Bernal, mentre la resta d'escapats és neutralitzat. A l'inici del passo Giau els escapats sols disposen de 2 minuts sobre Bernal, el qual ataca, primer acompanyat per Hugh Carthy i Romain Bardet, i després d'un nou atac ja en solitari per anar superant els escapats. Bernal coronà el Passo Giau amb 45 segons sobre el primer perseguidor, Damiano Caruso. En el descens, fins a Cortina d'Ampezzo, Bernal manté part del seu avantatge per aconseguir la segona victòria d'etapa en aquesta edició del Giro.[32][33]
- Canazei – Sega di Ala, 26 de maig de 2021, 193 km
Segona etapa d'alta muntanya consecutiva, amb uns primers 140 quilòmetres bàsicament plans o en descens, i sols trencat per l'ascensió a un port de tercera categoria (km 58; 3,3 km al 8,4%) i uns darrers 50 quilòmetres amb dues dures ascensions de primera categoria: el Passo de San Valentino (15,1 km al 7,6%) i l'ascensió final a Sega di Ala (11,3 km al 9,7%).[4]
Després de diversos intents d’escapada en els primers quilòmetres de l'etapa, s'acaba configurant l'escapada bona a manca de 142 quilòmetres de meta amb un grup format per una vintena de ciclistes. El millor classificat és Dan Martin, 16è a 7’10 "d'Egan Bernal. Aquest grup disposa de gairebé 5 minuts a manca de 90 quilòmetres per la fi i de 3 minuts i 15 segons al començar l'ascensió al Passo San Valentino. Durant aquesta ascensió, el grup capdavanter va perdent unitats poc a poc. Com a conseqüència d’una acceleració de Dan Martin, a 5,5 quilòmetres de coronar el port, quatre ciclistes queden al capdavant de l'etapa: Geoffrey Bouchard, Dan Martin, Gianni Moscon i Antonio Pedrero. En les primeres rampes de Sega di Ala Martin ataca i marxa en solitari cap a la victòria, que aconseguirà per tan sols 14 segons sobre João Almeida, el qual havia atacat dins el gran grup a manca de 4 quilòmetres. El líder, Egan Bernal, es va despenjar de la resta de favorits a manca de 3 quilòmetres de la meta, però amb l'ajuda de Daniel Martínez Poveda va mantenir el liderat.[34][35]
- Rovereto – Stradella, 27 de maig de 2021, 231 km
Etapa més llarga de la present edició del Giro, amb uns primers 195 quilòmetres plans i uns darrers 35 quilòmetres trencacames, amb tres cotes no puntuables a superar i una que sí puntua, de quarta, a manca de 22 km.[4]
Una nombrosa escapada, formada per més de 20 ciclistes, va marcar l'etapa. El gran grup va deixar fer i el vencedor, Alberto Bettiol, es presentà a l'arribada amb més de 23 minuts sobre el grup del líder.[36][37]
- Abbiategrasso – Alpe di Mera, 28 de maig de 2021, 166 km
Etapa d'alta muntanya que per culpa de l'accident del telefèric Stresa-Mottarone, ocorregut en dies previs, va veure com es modificava el recorregut inicialment previst. S'eliminà l'ascens de Mottarone (1a categoria) i se substitueix pel de Gignese (4a categoria). La resta de l'etapa no varia, amb l'ascensió al Passo della Colma (3a) i l'arribada final a Alpe di Mera, de 9,6 km al 9%.[4]
Després de diversos intents fallits, s'acaba formant una escapada de 6 ciclistes a manca de 120 quilòmetres per l'arribada. Els escapats en cap moment superaran els 4 minuts sobre un gran grup comandat pel Deceuninck-Quick Step. En coronar el Passo della Colma els escapats sols mantenien un minut sobre el gran grup i finalment foren neutralitzats en les primeres rampes de l'ascensió final. João Almeida fou el primer d'atacar entre els favorits. Poc després va ser seguit per Simon Yates, Aleksandr Vlàssov, Damiano Carusoi George Bennett, però no pas Egan Bernal, que passava grans dificultats. A 5,5 quilòmetres de l'arribada Yates va deixar els seus rivals i marxà en solitari cap a la victòria. Ben ajudat pel seu company d’equip Daniel Martínez Poveda, Bernal aconseguí unir-se als perseguidors de Yates i conservar el liderat.[38][39]
- Verbania – Alpe Motta, 29 de maig de 2021, 164 km
Darrera etapa d'alta muntanya última d’aquest Giro. La primera meitat de l'etapa és plana, per posteriorment encadenar tres grans ports. El primer és el Passo del San Bernardino (1a categoria, 23,7 km al 6,2%), el Passo dello Spluga (1a categoria, 8,9 km al 7,3%), ambdós a Suïssa. L'arribada és a Alpe Motta, també de primera categoria (8,1 km al 7,8%).[4]
Els primers 130 km d'etapa van estar marcats per una escapada formada per 9 ciclistes que van tenir una màxima diferència de cinc minuts i que en començar l'ascensió al San Bernardino mantenien 3'45" sobre el gran grup. Cinc dels escapats van coronar el coll amb un minut sobre el grup dels favorits. En el llarg descens Romain Bardet, acompanyat per dos companys d'equip es va distanciar del líder. A aquest trio se'ls uní el segon de la classificació general, Damiano Caruso i el seu company d'equip Pello Bilbao. Aquests cinc es van unir als escapats per formar un grup de 10 amb una avantatge de mig minut sobre el gran grup en començar l'ascensió al Passo dello Spluga. En coronar-lo sols es mantenen quatre escapats al davant, Bardet i Storer (DSM), Caruso i Bilbao (Bahrain), amb 43 segons sobre el gran grup. En l'ascensió final Caruso i Bardet queden sols al capdavant a manca de 6,5 quilòmetres del cim. A dos quilòmetres de l'arribada Caruso deixa enrere a Bardet i marxa en solitari cap a la victòria d'etapa. Per darrere, Egan Bernal fou segon i conservà el liderat.[40][41]
- Senago – Milà, 30 de maig de 2021, 30,3 km
Darrera etapa del Giro, disputada sota la modalitat de contrarellotge, entre Senago i la Piazza del Duomo de Milà, per carreteres amples i planes.[4]
El vencedor de l'etapa fou l’italià Filippo Ganna (Ineos-Grenadiers), campió del món de l'especialitat, que ja havia guanyat la primera etapa d'aquest Giro. Els resultats de l'etapa no modificaren les primeres posicions de la classificació general.[1][42]
Itàlia
Eslovènia
Suïssa
Egan Bernal Gómez (Ineos Grenadiers).svg){kind=small}
Simon Yates (Team BikeExchange)
Peter Sagan (Bora-Hansgrohe)
Geoffrey Bouchard (AG2R Citroën Team).svg){kind=small}
Dries De Bondt (Alpecin-Fenix)
_pictogram.svg){kind=small}
Taco van der Hoorn
Joe Dombrowski
Caleb Ewan
Attila Valter
Daniel Martin
