Obre el menú principal

Girolamo Frescobaldi (Ferrara, 9 de setembre de 1583 - Roma, 1 de març de 1643) fou un compositor, organista i clavecinista italià del Barroc.[1]

Infotaula de personaGirolamo Frescobaldi
Girolamo Frescobaldi (1583-1643), engraving by Claude Mellan (1619).jpg
Biografia
Naixement 13 setembre 1583
Ferrara
Mort 1r març 1643 (59 anys)
Roma
Activitat
Ocupació Organista, compositor i clavicembalista
Gènere artístic Música barroca
Moviment Música barroca i barroc
Professors Luzzasco Luzzaschi
Alumnes Johann Jakob Froberger, Johann Caspar von Kerll i Franz Tunder
Instrument Orgue i clavicèmbal
Trajectòria

Spotify: 3t1716FlIhsjG7C26XkR2F IMDB: nm1523177 Musicbrainz: 72e92c01-b647-4bd6-af9f-51bb960037f6
Modifica les dades a Wikidata

Va néixer a Ferrara i allà va estudiar amb l'organista i famós madrigalista Luzzasco Luzzaschi. També va rebre influències de Carlo Gesualdo, que en aquella època també vivia a la ciutat. El seu protector, el cardenal Guido Bentivoglio, el va ajudar a aconseguir una plaça d'organista a la basílica de Santa Maria a Trastevere, a Roma, la primavera del 1607. Amb ell va viatjar als Països Baixos abans de convertir-se en organista de la Basílica de Sant Pere de Roma el 1608, plaça que va ocupar fins a la seva mort, i on va tindre com a deixebles entre altres músics que més tard serien famosos en Johann C Kerll i Franz Tunder.[2] Des de 1628 a 1634 va ser organista a la cort dels Mèdici, a Florència. També va romandre un cert temps a Florència on tingué alumnes com Francesco Nigetti.[3]

ObraModifica

Va escriure un gran nombre d'obres per a orgue i clavecí, incloent-hi tocates, capricis, fantasies, cançons, ricercare (nom genèric per a qualsevol peça de contrapunt), danses i variacions. Entre les seves obres més conegudes hi ha les Fiori musicali (1635), una col·lecció d'obres per a orgue escrites per a ser tocades durant la missa.

Va publicar dos llibres de tocates entre 1615 i 1637, entre les quals figura la Cento Partite, una de les seves obres més virtuoses i experimentals. La seva música vocal inclou misses, motets i madrigals. La seva música instrumental és menys coneguda, malgrat la importància del primer volum de cançons per a ser tocades amb qualsevol instrument; van ser publicades el 1628.

Frescobaldi va ser un dels inventors de la concepció moderna del tempo i la seva música va tenir una gran influència en compositors posteriors, com en Johann Jakob Froberger i Johann Sebastian Bach.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Girolamo Frescobaldi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 866 (ISBN 84-239-4580-4)
  3. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 929. (ISBN 84-7291-226-4)