Gisela de Suàbia (novembre del 989 o 990 - Goslar, 14 de febrer de 1043) fou emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic com a esposa de Conrad II, era filla de Herman II, duc de Suàbia, i de Gerberga de Borgonya.

Infotaula de personaGisela de Suàbia
Gizela Szwabska.JPG
Nom original(de) Gisela von Schwaben
Biografia
Naixement11 novembre 990
Suàbia
Mort14 febrer 1043 (52 anys)
Goslar
Lloc d'enterramentcatedral d'Espira
  Regent 

Dades personals
Color de cabellRos
Activitat
OcupacióSobirana
Altres
TítolEmperadriu consort
FamíliaConradians
CònjugeConrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Brunó I de Brunswick
Ernest I de Suàbia
FillsEnric III del Sacre Imperi Romanogermànic
Matilda de Francònia
Ernest II de Suàbia
Herman IV de Suàbia
Liudolf, Margrave of Frisia (en) Tradueix
Liudolf Markgraf von Frisia (en) Tradueix
Ernst II, Duke of Swabia (en) Tradueix
Herman IV, Duke of Swabia (en) Tradueix
Mathilde Salian (en) Tradueix
Beatrix Salian (en) Tradueix
ParesHerman II de SuàbiaGerberga de Borgonya
GermansMatilda de Suàbia, Herman III de Suàbia i Rudolf von Werl

Escut d'armes Gisela de Suàbia

Find a Grave: 27095447
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

El 1002 Gisela es va casar amb el comte Brunó I de Brunsvic. En segones núpcies desposà Ernest I, duc de Suàbia i, en enviudar-ne el 1015, esdevingué regent per al seu fill Ernest II, encara que li va ésser retirat aviat l'encàrrec de la regència al·legant-se que els llaços de consanguinitat amb el seu espòs difunt eren execessivament estrets.

El seu tercer matrimoni, celebrat el 1016 o 1017, la uní a Conrad el Sàlic, que més endavant esdevindrà emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Amb ell, va jugar un paper actiu en la política imperial, participant en les reunions del consell i reeixint a obtenir per al seu marit els drets de successió del regne del seu oncle Rodolf III de Borgonya.

Gisela s'interessà també en els afers de l'església i intervingué en els nomenaments de bisbes i abats-prínceps, participant en diversos sínodes eclesiàstics.

Gisela morí de disenteria en el palau imperial de Goslar el 1043 i fou enterrada a les catacumbes de la catedral imperial d'Espira, a Alemanya, al costat d'altres emperadors i membres de la família imperial.

DescendènciaModifica

Gisela tingué nombrosos fills dels seus tres matrimonis.

De Brunó I, comte de Brunsvic, tingué:

D'Ernest I, duc de Suàbia:

De Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, infantà tres fills:

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gisela de Suàbia