Gisela de Suàbia

Gisela de Suàbia (novembre del 989 o 990 - Goslar, 14 de febrer de 1043) fou emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic com a esposa de Conrad II, era filla de Herman II, duc de Suàbia, i de Gerberga de Borgonya.

Infotaula de personaGisela de Suàbia
Gizela Szwabska.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Gisela von Schwaben Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 990 Modifica el valor a Wikidata
Suàbia Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 1043 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Goslar Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDisenteria Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral d'Espira Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Color de cabellRos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirana Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperadriu consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaConradians Modifica el valor a Wikidata
CònjugeErnest I de Suàbia
Brunó I de Brunswick (1002 (Gregorià)–)
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic (1027 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsEnric III del Sacre Imperi Romanogermànic
Liudolf, Margrave of Frisia (en) Tradueix
Beatrix Salian (en) Tradueix
Herman IV de Suàbia
Matilda de Francònia
Ernest II de Suàbia
Gisela of Brunswick (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHerman II de Suàbia Modifica el valor a Wikidata i Gerberga de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
GermansMatilda de Suàbia, Herman III de Suàbia, Rudolf von Werl, Bernard I of Werl (en) Tradueix i Herman II of Werl (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Arms of Swabia.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 27095447 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

El 1002 Gisela es va casar amb el comte Brunó I de Brunsvic. En segones núpcies desposà Ernest I, duc de Suàbia i, en enviudar-ne el 1015, esdevingué regent per al seu fill Ernest II, encara que li va ésser retirat aviat l'encàrrec de la regència al·legant-se que els llaços de consanguinitat amb el seu espòs difunt eren execessivament estrets.

El seu tercer matrimoni, celebrat el 1016 o 1017, la uní a Conrad el Sàlic, que més endavant esdevindrà emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Amb ell, va jugar un paper actiu en la política imperial, participant en les reunions del consell i reeixint a obtenir per al seu marit els drets de successió del regne del seu oncle Rodolf III de Borgonya.

Gisela s'interessà també en els afers de l'església i intervingué en els nomenaments de bisbes i abats-prínceps, participant en diversos sínodes eclesiàstics.

Gisela morí de disenteria en el palau imperial de Goslar el 1043 i fou enterrada a les catacumbes de la catedral imperial d'Espira, a Alemanya, al costat d'altres emperadors i membres de la família imperial.

DescendènciaModifica

Gisela tingué nombrosos fills dels seus tres matrimonis.

De Brunó I, comte de Brunsvic, tingué:

D'Ernest I, duc de Suàbia:

De Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, infantà tres fills:

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gisela de Suàbia