Giselher Klebe

compositor alemany

Giselher Klebe (Mannheim, 28 de juny de 1925 - Detmold, 5 d'octubre de 2009) Giselher Wolfgang Klebe fou un compositor alemany. Va crear més de 140 composicions, entre les quals trobem 14 òperes, 8 simfonies, 15 concerts solistes, música de cambra, treballs per a piano, i música sacra.

Infotaula de personaGiselher Klebe
Giselher Klebe 2008.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juny 1925 Modifica el valor a Wikidata
Mannheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 2009 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Detmold (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHochschule für Musik Detmold Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosef Rufer Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 6453ccdd-f351-4783-8fe0-95c6f3e81bf0 Lieder.net: 14452 Discogs: 207393 Allmusic: mn0002271039 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Klebe va rebre formació musical des de ben petit per part de la seva mare, la violinista Gertrud Klebe. La família es va traslladar a Munic en 1932, on la germana de la seva mare, Melanie Michaelis, va continuar ensenyant-li música. A causa de la professió del seu pare van haver de traslladar-se a Rostock el 1936.[1] Després de la separació dels seus pares, Klebe es va mudar amb la seva mare i la seva germana a Berlín. El 1938, als 13 anys, va esbossar les seves primeres composicions. El 1940 va començar els estudis de violí, viola, i composició, amb el suport d'una beca de la ciutat de Berlín.

Quan va acomplir el seu Reichsarbeitsdienst (servei de treball), Klebe fou reclutat pel servei militar amb el rang de Signalman. Després de la Rendició alemanya, va ser fet presoner de guerra per les forces russes, però a causa de la seva salut va ser alliberat aviat. El 10 de setembre de 1946 es va casar amb la violinista Lore Schiller, amb qui va tenir dues filles, Sonja Katharina i Annette Marianne. La seva esposa va escriure alguns dels llibrets de les seves òperes.[1]

Quan es recuperà, va continuar els seus estudis de música a Berlín (1946-1951), primer sota tutoria de Joseph Rufer, i després a les classes de Boris Blacher. També va treballar per a l'estació de ràdio Berliner Rundfunk fins a 1948, quan va començar a dedicar-se com a compositor a temps complet.

El 1957 va tenir èxit amb Wolfgang Fortner com a docent al Hochschule für Musik Detmold amb les matèries de teoria de la composició i de la música. Va ser designat professor el 1962 i molts compositors ben coneguts van ser pupils seus, com per exemple Hans Martin Corrinth, Theo Brandmüller o Matthias Pintscher.[1]

Klebe es va inspirar i va influenciar per obres d'autors i artistes, especialment dels seus contemporanis. El 1951 va compondre Die Zwitschermaschine Op. 7, (The Twittering Machine), basat en la pintura de Paul Klee. La seva primera òpera, basada en l'obra Die Räuber (Els lladres) de Friedrich Schiller, es va produir l'any 1957.[2]

El 1964 Klebe va ser designat membre del West Berlin Akademie der Künste (Acadèmia de les Arts). El 1965 va rebre el Westfälischer Musikpreis, nomenat més endavant com a Hans-Werner-Henze-Preis. El 2002, la ciutat de Detmold, on va viure els seus últims anys, el va nomenar ciutadà honorari.

Klebe va morir el 5 d'octubre de 2009 a Detmold als 84 anys després d'una llarga malaltia.[3]

ObresModifica

Opus Títol Categoria
4 Piano sonata Piano sonata
7 Die Zwitschermaschine Obra orquestral
13 Wiegenlieder für Christinchen Obra de piano
22 Elegia appassionata Trio de piano
25 Die Räuber Òpera
26 4 Inventions Obra de piano
27 Die tödlichen Wünsche

(Els desitjos mortals)

Òpera
29 Cello concert no. 1 Concert de violoncel
32 Die Ermordung Cäsars

(L'assassinat del Cèsar)

Òpera
36 Alkmene Òpera
37 Adagio and Fuge with a motif

from Richard Wagner's Walküre

Obra orquestral
39 9 Duettini per pianoforte e flauto Duo
40 Figaro lässt sich scheiden

(Figaro es divorcia)

Òpera
49 Jacobowsky und der Oberst

(Jacobovsky i el Coronel)

Òpera
50 Concerto a cinque Concert
53 Symphony no.3 (1966) Simfonia
55 Das Märchen von der schönen Lilie Òpera
61 Das Testament Obra orquestral
69 Ein wahrer Held

(Un heroi de veritat)

Òpera
70 Nenia Música de cambra
72 Das Mädchen aus Domrémy Òpera
73 Orpheus Obra orquestral
75 Symphony no.5 (1976–77) Simfonia
76 9 Piano pieces for Sonja Obra de piano
78 Das Rendezvous Òpera
82 Der Jüngste Tag Òpera
87 String qartet No. 3 Quartet
90 Die Fastnachtsbeichte

(Confessió de Carnaval)

Òpera
91 Feuersturz Obra de piano
103 Glockentürme Obra de piano
111 Nachklang Obra de piano
119 Gervaise Macquart Òpera
120 Symphony no.6 (1996) Simfonia
133 Mignon Concert de violí
134 Chara Duo
149 Chlestakows Wiederkehr

(El retorn de Khlestakov)

Òpera

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Schäfer, Brigitte. «Giselher Klebe» (en alemany), 28-06-2005. Arxivat de l'original el 20 novembre 2012.
  2. "Giselher Klebe", Naxos, accessed 13 February 2010
  3. Giselher Klebe, profile, City of Detmold

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica