Giulietta dels esperits

pel·lícula de 1965 dirigida per Federico Fellini

Giulietta dels esperits (títol original en italià: Giulietta degli spiriti) és una pel·lícula franco-italiana-alemanya dirigida per Federico Fellini i estrenada el 1965. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaGiulietta dels esperits
Giulietta degli spiriti
Milo1965.jpg
Fitxa
DireccióFederico Fellini
Protagonistes
ProduccióAngelo Rizzoli
Dissenyador de produccióGiantito Burchiellaro
GuióFederico Fellini
Tullio Pinelli
Ennio Flaiano
Brunello Rondi
MúsicaNino Rota
Dissenyador de soMario Faraoni, Mario Morigi
FotografiaGianni Di Venanzo, ajudat per Pasquale De Santis
MuntatgeRuggero Mastroianni
VestuariPiero Gherardi
ProductoraFederiz
Rizzoli Film
Francoriz Production
Eichberg-Film
DistribuïdorInterfrance-Films, Carlotta Films
Dades i xifres
País d'origenItàlia
França
Alemanya
Estrena1965
Durada137 minuts
Idioma originalitalià
Doblada al catalàSí
Coloren color
Formatpantalla ampla
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Lloc de la narracióItàlia
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0059229 Filmaffinity: 239756 Allocine: 107609 Rottentomatoes: m/juliet_of_the_spirits Allmovie: v26726 TCM: 79972 Metacritic: movie/juliet-of-the-spirits TV.com: movies/juliet-of-the-spirits
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Giulietta, passada la quarantena, porta una vida de mestressa de casa conformista al si de la burgesia italiana. Sempre ha estat enamorada del seu marit però aquest l'abandona, multiplicant les excuses per escapar-se. Els indicis de la seva infidelitat es multipliquen. Seguint els consells de la seva germana, Giulietta contracta un detectiu privat. Coneix paral·lelament Suzy, una veïna que la fa entrar en un món oníric i fantasmagòric, fins al punt que la frontera de la realitat arriba a desaparèixer...[2]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

« El realisme és una mala paraula. En cert sentit, tot és realista. Veig malament la frontera de l'imaginari i de la realitat. Veig molta realitat en l'imaginari. No em sento encarregat de posar ordre en tot això, en un pla racional. Sóc indefinidament capaç d'admirar-me, i no veig per què hauria de col·locar una reixa pseudoracional devant aquesta admiració.[4] »

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Giulietta dels esperits (en català). esadir.cat. 
  2. «Giulietta degli Spiriti». The New York Times.
  3. Turner Classic Movies.
  4. Federico Fellini, entrevista donada als Cahiers du cinéma, n°164, març 1965