Giuseppe Castiglione

Giuseppe Castiglione (Milà 19 de juliol de 1688 - Pequín 17 de juliol de 1766),[1] capellà jesuïta, missioner a la Xina, pintor de la cort imperial de la dinastia Qing amb el nom xinès de Lang Shining.[2]

Infotaula de personaGiuseppe Castiglione
Biografia
Naixement19 juliol 1688 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1766 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentZhalan Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor, missioner, dibuixant, gravador i arquitecte Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
MecenesQianlong Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Retrat de l'emperador Qianlong per Giuseppe Castiglione

BiografiaModifica

Fill de Pietro i Maria Vigone. L'any 1707 va entrar com a novici a la Companyia de Jesús a Gènova. Ben aviat va treballar com a pintor, amb obres a l'altar de Sant Ignasi, i molts quadres a l'oli en el refectori del col·legi.

Giuseppe volia ser missioner, i com a primera acció l'any 1710 el van enviar a Coimbra, Portugal, lloc des d'on els jesuïtes iniciaven les missions cap als països asiàtics.Va prolongar la seva estada a Coimbra durant quatre anys perquè va rebre dos encàrrecs: la pintura de la Capella de Sant Francesc de Borgia i mitjançant la reina Maria Anna d'Austria, els retrats dels seus fills Maria Barbara i Dom Pedro.[3] L'onze d'abril de 1714 va sortir cap a l'Extrem Orient i el 17 de setembre va arribar a Goa, a l'Índia, on s'hi està uns mesos. Després d'una estada a Macau i Canton va arribar a Pequín el 20 d'agost de 1715,[3] on s'instal·là a el Col·legi dels Portuguesos.

Durant 51 anys (1715-1766) va treballar com a pintor per tres emperadors de la dinastia Qing: Kangxi, Yongzheng i Qianlong.[3] D'alguna forma Castiglione seguia la tradició d'altres artistes italians que van anar a la Xina, com el pintor de Mòdena, Giovanni Gherardini (1655-1729) o Cristoforo Fiori.

Inicialment Castiglione va ser utilitzat per pintar retrats, cavalls, gossos, ocells i flors, i normalment els pintors locals eren els responsables dels elements paisatgístics, de l'aplicació del color i de la composició global. En la seva obra va aconseguir sintetitzar les tradicions i tècniques de la pintura europea amb els de la pintura xinesa.[4] Entre les seves obres relacionades amb els cavalls, cal destacar, "Cent cavalls", "Deu corsers" i "Quatre corsers afganesos", "Vuit corsers" i " Els cavalls de colors variats són un testimoni de la riquesa en talent.".

Com a arquitecte va col·laborar amb els jesuïtes francesos Jean-Denis Attiret i Michel Benoist en el disseny dels edificis i jardins de l'Antic Palau d'Estiu, originàriament anomenats Jardins Imperials, (un Versalles en miniatura)[5] que van ser destruïts pels britànics i francesos durant la Segona Guerra de l'Opii (1860).[4]


Malgrat que els emperadors Qing van prohibir l'activitat de les missions catòliques, no tenien cap inconvenient en utilitzar els coneixents científics i artístics dels jesuïtes. En aquest marc Castiglione va ocupar càrrecs públics i va acabar la seva carrera com a ministre principal de l'administració de les Residencies secundàries imperials.[2]

 
Retrat pintat per Castiglione de la Consort Chunhui, favorita de l'emperador Qianlong

A la mort de Castiglione, l'emperador Qianlong va escriure personalment una inscripció per la tomba d'aquest i el va promoure a Mandarí de segona classe.[1]

TelevisióModifica

La productora KPS (Kuangchi Program Service)[6] dels estudis cinematogràfics dels jesuïtes a Taipei, Taiwan, han realitzat un documental (Giuseppe Castiglione in China, imperial painter, humble servant) sobre la vida i activitats de Castiglione a la Xina. L'estrena a la televisió estatal xinesa -CCTV-, va obtenir una audiència de més de 360 milions d'espectadors.[7]

Sotheby'sModifica

El 7 d'octubre de 2015, el retrat de la Consort Chunhui, favorita de l'emperador Qianlong, va batre el rècord de la subhasta de Sotheby's a Hong Kong al ser adjudicat a un comprador anònim per 17,6 milions de dollars.[8]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Loehr, George Robert. «Castiglione, Giuseppe» (en italià). Dizionario Biografico degli italiani. Volume 22, 1979. [Consulta: octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 Béguin, Gilles; Morel, Dominique. La Cité interdite des fils du Ciel (en francès). Gallimard, 1996. ISBN 978-2-07-053395-4
  3. 3,0 3,1 3,2 Maioli Musillo, Marco. «Reconciling Two Careers:the Jesuit Memoir of Giuseppe Castiglione Lay Brother and Qing Imperial Painter» (en anglès), 2008. [Consulta: octubre 2015].
  4. 4,0 4,1 Mcdowall, Carolyn. «Giuseppe Castiglione, Painter of 3 Chinese Emperors» (en anglès), 08-07-2012. [Consulta: octubre 2015].
  5. Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Edicions Bellaterra, 2006. ISBN 978-84-7290-555-9. 
  6. «Un film sobre Giuseppe Castiglione» (en castellà), 07-04-2015. [Consulta: octubre 2015].
  7. «Giuseppe Castiglione» (en italià), 20-04-2015. [Consulta: octubre 2015].
  8. «Consort Chunhui's portrait by Italian painter breaks record of auction» (en anglès), 09-10-2015. [Consulta: octubre 2015].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Castiglione
  1. Gouraud, Jean Louis. Giuseppe Castiglione dit Lang Shining (1688-1766). Favre Sa 2004. ISBN 978-2-828-90807-2
  2. Chaussende, Damien. La Chine au XVIIIe Siècle. Les Belles Lettres. Paris 2013. ISBN 978-2-251-41051-7
  3. Beurdeley, Cécile and Michel. Giuseppe Castiglione. A Jesuit Painter at the Court of the Chinese Emperors. Charles E. Tuttle Co. 1971. ISBN 978-0804809870
  4. Parazzoli, Michèle, Serstevens, T., Musillo,Marco. Giuseppe Castiglione:1668-1766. Peintre et architecte à la cour de Chine. Thalia Edition. ISBN 9782352780267