Giuseppe Maria Orlandini

compositor italià

Giuseppe Maria Orlandini (Florència, 4 d'abril de 1676 Florència, 24 d'octubre de 1760) fou un compositor italià del barroc. Particularment conegut per les seves més de 40 òperes i intermezzi. Molt ben considerat pels historiadors de la música de la seva època com Francesco Saverio Quadrio, de Jean-Benjamin de La Borde i Charles Burney, Orlandini, juntament amb Vivaldi, és considerat un dels principals creadors de la nova forma de treball que va dominar la segona dècada del segle xviii.

Infotaula de personaGiuseppe Maria Orlandini
Biografia
Naixement4 abril 1676 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1760 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, mestre de capella i impresario Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 90113758-1731-4a7c-8df1-21d6e53acb2d Discogs: 6041694 IMSLP: Category:Orlandini,_Giuseppe_Maria Modifica el valor a Wikidata

Probablement fou alumne de D. Scorpioni. El 1719 fou nomenat acadèmic filharmònic de Florència. Traslladat a Florència, fou mestre de capella del príncep Joan Gastó I. Almenys des de 1723 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort. Des de 1732 fou també mestre de capella de la catedral. La seva fecunda i intensa obra sobre tot pel teatre, per la que va compondre intermedis bufos que li mereixeren grans èxits arreu d'Europa. Probablement és el mateix Orlando citat en la porta de Teatro allà moda, de Marcello.

PublicàModifica


A més, és autor en col·laboració amb d'altres, de l'òpera Nerone fatto Cesare (Noris, Venècia, 1715). La vasta obra d'Orlandini també comprèn: els oratoris:

  • Il matrimonio de S. Sebastiano (Berzini, Florència, 1694);
  • Il fanciulli babilonesi (Florència, 1696);
  • La costanza triunfante nel martirio di S. Lucia (Colzi, Florència, 1795);
  • Gli amori infelici di Ammone (Berzini, Florència, 1711);
  • Il figliuol prodigo (Panfili, Florència, 1712);
  • Ester (Melani, Bolonya, 1723);
  • Giuditta (Castel S. Pietro, 1726); finalment, Sara in Egitto, amb col·laboració amb d'altres autors (Florència, 1708).

Així mateix la seva obra comprèn tres canzonette i una cançó sacra contingudes en antologies de l'època. Altres composicions vocals i una simfonia per a clavicèmbal es troben en manuscrits, en l'"Enciclopedia Storica: III, 570.

BibliografiaModifica