Gueorgui Kantxeli
Gueorgui Aleksàndrovitx Kantxeli, també conegut com a Giya Kancheli (georgià: გია ყანჩელი; Tbilissi, RFS de Transcaucàsia, URSS, 10 d'agost de 1935 - 2 d'octubre 2019), va ser un prolífic compositor georgià amb més de 70 bandes sonores.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ka) გია ყანჩელი 10 agost 1935 Tbilisi (Geòrgia) |
| Mort | 2 octubre 2019 (84 anys) Tbilisi (Geòrgia) |
| Sepultura | Panteó de Didube |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Estatal de Tbilissi (–1959) Conservatori Estatal de Tblisi (–1963) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música |
| Ocupació | compositor, compositor de bandes sonores |
| Activitat | 1961 – |
| Gènere | Òpera, simfonia i teatre i cinema |
| Instrument | Piano i sintetitzador |
| Segell discogràfic | ECM Records |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
Signatura .svg) | |
        | |
Biografia modifica
Gueorgui Kantxeli realitza els estudis entre 1959 i 1963 en el Conservatori Nacional de Geòrgia, en Tiflis. Compon la primera de les seves set simfonies el 1967. A Geòrgia es fa famós per la seva música destinada al teatre. De fet, el 1971 es converteix en director musical del Teatre Rustaveli de la capital. El 1976 rep un premi nacional per la seva Quarta Simfonia, que s'estrena el gener de 1978 als Estats Units, per Iuri Temirkànov i l'Orquestra de Filadèlfia. A partir d'aquest moment, les seves obres són interpretades per músics de la talla de Gidon Kremer, Mstislav Rostropóvitx, Dennis Russell Davies, Jansug Kakhidze, Iuri Baixmet, Kim Kashkashian o el Kronos Quartet.
Des de 1991 Kantxeli va viure a Europa Occidental: primer a Berlín, i des de 1995 a Anvers, on va ser compositor-in-resident de la Reial Filharmònica de Flandes.
Kantxeli va compondre la música de més de cinquanta pel·lícules, la majoria de l'època soviètica, i és precisament per aquestes obres que tingué la gran fama en el seu país i a Rússia.[2]
Música modifica
La seva obra és sovint tonal, simple de vegades fins i tot minimalista, amb influències de compositors moderns com Béla Bartók. Conegut principalment per les seves set simfonies, ha compost també diverses obres per a orquestra, una òpera i música de cambra.
Filmografia modifica
- Children of the sea (1964)
- Gold (animació, 1965)
- Melancholy romance (1967)
- Extraordinary Exhibition (1968)
- Don't Grieve (1968)
- Competition (1970)
- Feola (curtmetratge) (1970)
- The Jug (curtmetratge) (1970)
- Neighbour (1971)
- When almonds blossomed (1972)
- White stones (curtmetratge, 1972)
- Gladiator (curtmetratge, 1972)
- Record (1973)
- The Eccentrics (1974)
- Captains (1974)
- Night visit (1974)
- Magic egg (animació, 1974)
- Caucasian prisoner (1975)
- Caucasian romance (1975)
- Stepmother of Samanishvili (1977)
- Mimino (1977)
- Cinema (1977)
- Khanuma (1978)
- Caucasian story (1978)
- Dumas in Caucasia (1979)
- Ground of ancestors (1979)
- Earth, This Is Your Son (1980)
- Blue Mountains (1983)
- Day Is Longer Than Night (1984)
- Kin-dza-dza! (1986)
- King Lear (1987)
- Life of Don Quixote and Sancho Panza (1988)
- Passport (1990)
- National Bomb (2004)
- Happiness (2009)
- Felicita (2010)
- After the mountains (2010)
- Ku! Kin-dza-dza (animació, 2012)
Referències modifica
- ↑ «Gueorgui Kantxeli». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Segura, Gustavo Adolfo. «Biografia» (en castellà). Orquesta Simfonia Heredia. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2019. [Consulta: 31 gener 2019].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gueorgui Kantxeli |