Gioacchino Conti, anomenat Gizziello (Arpino, Laci, Itàlia, 28 de febrer de 1714 - Roma, 25 d'octubre de 1761), fou un castrat italià, que cantava com a soprano.

Infotaula de personaGizziello
Gioacchino Conti by Alexander Van Haecken.jpg
Biografia
NaixementLuc
28 febrer 1714
Arpino (Itàlia)
Mort25 octubre 1761 (47 anys)
Roma
Activitat
OcupacióCantant d'òpera i actor de teatre
VeuSoprano (castrati)
InstrumentVeu
Modifica les dades a Wikidata

Estudià a Nàpols amb Domenico Gizzi, i debutà a Roma en el Teatro delle Dame als setze anys d'edat amb Artajerjes de Leonardo da Vinci. Ben aviat es va fer famós, sent cridat a Roma, Nàpols, Venècia i finalment a Londres, on Händel l'elegí com a intèrpret de moltes de les seves òperes (Aiodante, Atalanta, Arminio, Giustino, Berenice). En Gizziello trobà, en efecte, l'intèrpret ideal per afegir al seu propi estil tots els refinaments de l'escola italiana. Després de Londres, el cantant passà d'èxit en èxit en els principals teatres italians i, posteriorment, a Lisboa, on es dedicà també donar classes de cant, tenint entre els seus deixebles al seu compatriota Gaetano Guadagni.[1]

Resultaria inacabable la llista completa en que destacà. Es cert és que, en directa competició amb l'aplaudit Caffarelli, rebel·là exquisides dots de vocalista i de músic rigorós. Els crítics subratllen el Gizziello, més que l'extensió i la sorprenent força d'efectes, <... la facilitat, la fluïdesa dels sons i la perfecta entonació.

De la seva biografia, enfosquida per nebuloses i contradiccions, apareix però, una dada certa que Gizziello, que va sobreviure miraculosament al terratrèmol de Lisboa de 1756, es tancà en un monestir. Encara que, notícies posteriors el situen el 1759, de bell nou triomfador en l'escenari del San Carlo. Sembla segur que aquest mateix any es retirà dels escenaris i passà tranquil·lament la resta dels seus dies a Roma.

BibliografiaModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 548. (ISBN 84-7291-255-8)