Les glàndules de Tyson, o glàndules prepucials, es troben en alguns mamífers[1] i s'han observat i descrit principalment en ratolins. La seva funció principal és la producció de feromones. Les glàndules prepucials les va estudiar per primer cop Edward Tyson i les va descriure completament el 1694 William Cowper, qui les va anomenar glàndules de Tyson. A les formacions similars observades en les femelles se les sol anomenar glàndules clitorals.

Infotaula anatomiaGlàndula de Tyson
Detalls
Llatíglandulae preputiales Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
TAA09.4.01.028 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 19653 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic

Les glàndules prepucials o de Tyson en el cos humà, són descrites com glàndules sebàcies modificades situades més freqüentment en el solc balanoprepucial, a parells als costats del fre o a la zona d'unió del prepuci amb el gland: coll del penis, corona del gland i capa interna del prepuci. Les seves cèl·lules són responsables d'alguns components de l'esmegma; poden ser seborreiques i tendeixen a desaparèixer o perdre visibilitat amb l'edat.

Hi ha controvèrsia respecte a l'existència d'homòlegs funcionals d'aquestes glàndules en els humans. Alguns detractors sostenen que l'humà no té un equivalent anatòmic real d'aquestes glàndules i que les formacions observades en la corona, fre i prepuci són en realitat pàpules perlades, sostenint també que no estan involucrades en la formació de esmegma.

Referències modifica

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica