Obre el menú principal

Una glàndula ( del llatí glandem i ulam) és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que tenen com a objectiu sintetitzar substàncies. Les substàncies secretades per les glàndules es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal. Les glàndules s'encarreguen de controlar i regular les activitats de l'organisme.

Infotaula anatomiaGlàndula
Identificadors
TH H2.00.02.0.02002
Recursos externs
EB Online science/gland
Modifica les dades a Wikidata

Tipus de glàndulesModifica

Generalment, en l'organisme dels éssers humans podem distingir dos tipus de glàndules. Aquestes són: les glàndules endocrines i les glàndules exocrines o mixtes.

Glàndules endocrinesModifica

 
Sistema endocrí
 
Tipus de glàndules exocrines segons la seva estructura

Les glàndules endocrines, anomenades també glàndules tancades, són un conjunt de glàndules que sintetitzen unes substàncies anomenades hormones. Les hormones són missatgers químics alliberats al torrent sanguini i dirigides als òrgans i teixits per a realitzar les seves funcions bàsiques. Un excés o dèficit d'algunes de les hormones pot desencadenar certes patologies com el goll, nanisme, diabetis, etc).[1][2]

Generalment, hi ha dos tipus d'hormones secretades per les glàndules endocrines. Aquestes són:

Hormones peptídiquesModifica

Aquestes hormones són cadenes curtes d'aminoàcids, efecte del qual és transitori. Un cop alliberades a la sang s'uneixen amb el seu receptor i desencadena l'activació o desactivació d'enzim.

Hormones esteroidesModifica

Aquest tipus d'hormones tenen la capacitat de travessar la membrana plasmàtica de les cèl·lules. Posteriorment, s'uneixen als seus receptors i inicien la seva activitat. L'efecte d'aquestes hormones, contraposat a les hormones peptídiques, és de llarga durada i són presents al torrent sanguini d'hores a dies.

Les glàndules endocrines, que conjuntament formen el sistema endocrí, són: pàncrees, glàndula tiroidea, hipotàlem, hipòfisi, glàndula pineal, glàndules suprarenals, les gònades, les glàndules paratiroides, el tim, etc.[3] El sistema endocrí està controlat i regular per l'hipotàlem.

Glàndules exocrinesModifica

Les glàndules exocrines, anomenades també glàndules obertes, produeixen substàncies que són alliberades directament al tub digestiu o respiratori i a l'exterior del cos a través d'un conducte. La presència d'aquest conducte és una de les diferències amb les glàndules endocrines.[4] El conjunt de les glàndules exocrines forma el Sistema exocrí.[5]

Les glàndules exocrines es poden classificar en base diferents criteris.

Segons l'estructuraModifica

  • Tubular
  • Tubular múltiple
  • Alveolar
  • Alveolar múltiple
  • Glàndula simple
  • Glàndula composta

Segons el nombre de cèl·lulesModifica

  • Unicel·lulars: Aquestes estan formades per una sola cèl·lula. Per exemple, les cèl·lules caliciformes de l'estómac.
  • Pluricel·lulars: Formades per múltiples cèl·lules.

Segons el producte de secrecióModifica

  • Glàndules mucoses
  • Seroses
  • Seromucoses

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glàndula  
  1. «Sistema endocrí» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r desembre 2014].
  2. «Funció de relació: Sistema endocrí» (en català). [Consulta: 1r desembre 2014].
  3. «Sistema endocrí» (en castellà). Junta de Andalucía. [Consulta: 1r desembre 2014].
  4. «Hormones i glàndules» (en català). Xtec. [Consulta: 1r desembre 2014].
  5. Amat, Concepció. Fisiologia cel·lular: ensenyaments de farmàcia (en català). Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, p. 139. ISBN 84-89829-74-8. 

Vegeu tambéModifica