Obre el menú principal

GlaxoSmithKline és una empresa de productes farmacèutics amb seu actualment a Brentford, Regne Unit. Es dedica a la recerca i desenvolupament de medicines i a la venda de fàrmacs, vacunes i productes d'assistència mèdica.[1]

Infotaula d'organitzacióGlaxoSmithKline
GSK logo.png
GlaxoSmithKline headquaters -Brentford, London, England-2Oct2011.jpg
Dades bàsiques
Tipus empresa de capital obert
Indústria indústria farmacèutica i biotecnologia
Forma jurídica public limited company
Forma jurídica
Creació 1r gener 2001 a Londres
Activitat
Borsa de cotització (NYSE GSK) - (LSE GSK)
Organització i govern
Seu 
Executiu en cap Emma Walmsley (2017–)
Empleats 97.921

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

L'any 1880 dos farmacèutics estatunidencs, Henry Wellcome i Silas Burroughs, van fundar a Londres la companyia Burroughs Wellcome, amb l'objectiu de descobrir medicaments per tractar malalties greus i incurables. Al llarg de la seva història va ser propietat d'una organització caritativa i, fins a l'any 1986, els beneficis s'utilitzaven principalment per activitats d'investigació de laboratori, o per mantindre llocs dedicats a la medicina com museus o biblioteques.[2]

L'any 1995 es va fusionar amb la Glaxo Inc. formant la Glaxo Wellcome, plc. i aquesta es va fusionar, el gener de 2000, amb la SmithKline Beecham plc., formant ja GlaxoSmithKline (GSK).

ProductesModifica

Dels productes que ven, un és Augmentina, amoxicillina i clavulanat en pastilles.;[3] altre és la vacuna Globorix.[4]

ControvèrsiesModifica

Casos als Estats Units d'AmèricaModifica

El juliol de 2012 l'empresa fou declarada culpable amb càrrecs criminals i hagué de pagar 3,000,000,000,000 $, la qual fou fins a aquell moment el pagament més gran entre el Departament de Justícia dels Estats Units d'Amèrica i una empresa de fàrmacs. El pagament incloïa: una multa per crim de 956,814,400 $; una confiscació de 43,185,600 $ i la resta consistia en un pagament civil amb el govern sota la llei False Claims Act. La investigació fou realitzada principalment basant-se en informació de quatre reveladors d'informació que van presentar una demanda qui tam (demanda legal iniciada por un ciutadà denunciant un desviament o utilització incorrecta de fons públics) per plets contra l'empresa emparant-se en la llei False Claims Act.[5]

Els càrrecs provenien de la promoció de GSK d'anti-depressius Paxil (paroxetina) i Wellbutrina (bupropion) per usos no aprovats des de 1998 fins al 2003, específicament com a adequats per a pacients menors de 18 anys, i per no haver informat amb dades sobre la seguretat d'Avandia (rosiglitazone), ambdós violant la llei Federal Food, Drug, and Cosmetic Act. Altres fàrmacs promogut per a usos inapropiats foren dos inhaladors, Advair (fluticasone/salmeterol) i Flovent (fluticasone propionate), a més de Zofran (ondansetron), Imitrex (sumatriptan), Lotronex (alosetron) i Valtrex (valaciclovir).[5]

The settlement also covered reporting false best prices and underpaying rebates owed under the Medicaid Drug Rebate Program, and kickbacks to physicians to prescribe GSK's drugs. Hi hagué tractaments amb balnearis amb tot pagat i viatges de caça per a doctors i les seues esposes, speakers' fees at conferències, i pagament per articles ghostwritten per l'empresa and placed by physicians in revistes sobre medicina.[5] The company set up a ghostwriting programme called CASPPER, inicialment per a crear articles sobre Paxil que va ser estès a tractar sobre Avandia.[6]

As part of the settlement GSK signed a five-year Corporate Integrity Agreement with the Department of Health and Human Services, which obliged the company to make major changes in the way it did business, including changing its compensation programmes for its sales force and executives, and to implement and maintain transparency in its research practices and publication policies.[5] It announced in 2013 that it would no longer pay doctors to promote its drugs or attend medical conferences, and that its sales staff would no longer have prescription targets.[7]

Casos a la XinaModifica

El 2015 Sun Hongzhi, un funcionari d'una agència del govern xinés, fou llevat del seu càrrec pel Comité Central del Partit Comunista de la Xina per haver acceptat suborns de l'empresa.[8]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: GlaxoSmithKline  
  1. «GlaxoSmithKline». Forbes. [Consulta: 19 agost 2015].
  2. Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres premios Nobel de ciencias (en espanyol). Barcelona: Plataforma, febrer de 2018, p. 193. ISBN 9788417114695. 
  3. «[Most-recognized brands: Anti-infectives, December 2013 Most-recognized brands: Anti-infectives, December 2013]». Drugs.com, desembre 2013 [Consulta: 19 agost 2015].
  4. «GlaxoSmithKline Files Meningococcal Conjugate Vaccine». Drugs.com, març 2007 [Consulta: 19 agost 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 "GlaxoSmithKline to Plead Guilty and Pay $3 Billion to Resolve Fraud Allegations and Failure to Report Safety Data", United States Department of Justice, 2 juliol 2012.

    Katie Thomas and Michael S. Schmidt, "Glaxo Agrees to Pay $3 Billion in Fraud Settlement", The New York Times, 2 juliol 2012.

    Simon Neville, "GlaxoSmithKline fined $3bn after bribing doctors to increase drugs sales", The Guardian, 3 July 2012.

  6. Max Baucus, Chuck Grassley, "Finance Committee Letter to the FDA Regarding Avandia", United States Senate Finance Committee, 12 July 2010.

    Jim Edwards, "Inside GSK's CASSPER Ghostwriting Program", CBS News, 21 August 2009.

  7. "GSK to stop paying doctors in major marketing overhaul", Thomson/Reuters, 17 December 2013.
  8. Ryan, Fergus «Deputy head of China business regulator to be prosecuted for graft». DailyTelegraph, 15-06-2015 [Consulta: 19 agost 2015].