Viquipèdia

Glifosat

compost químic
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.

El glifosat és un herbicida organofosforat no selectiu i sistèmic.[1] És el més utilitzat a tot el món.[2]

Infotaula de compost químicGlifosat
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular169,014 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolinhibidor enzimàtic, antifúngic i agents de desacoblament Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₃H₈NO₅P Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(C(=O)O)NCP(=O)(O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,704 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió184,5 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt de descomposició187 °C Modifica el valor a Wikidata

Tot i ser promogut com un producte miracle amb poc efectes negatius, amb els anys, el nombre de veus contràries va augmentar. L'ús massiu va fer que després de cinquanta anys d'ús intensiu a tot el planeta, se'n troben residus en molts aliments, inclús en la llet materna.

El producte va ser desenvolupat per la companyia Monsanto i comercialitzat amb el nom de Roundup. La patent va caducar el 2000 i ara es comercialitza també amb altres noms per moltes companyies. El glifosat actua en inhibir la capacitat de sintetitzar els aminoàcids aromàtics de les plantes. Penetra dins la planta per les parts verdes i l'herbicida es distribueix a tot el vegetal fins i tot les arrels. És efectiu en la majoria de les plantes anuals i perennes encara que de vegades cal incrementar la dosi o aplicar-lo en el moment de màxima susceptibilitat. No mata en canvi la cua de cavall (equisetum). Per enginyeria genètica s'ha introduït, a iniciativa de Monsanto, un gen a plantes conreades que les fa resistents contra aquest herbicida no selectiu que mata conreu com males herbes. Amb la resistència introduïda ja es poden ruixar els conreus i les males herbes al mateix temps i el conreu queda desherbat fàcilment.

El seu ús massiu va tenir com a efecte que a Dinamarca i Groenlàndia, ja el 2005 es van trobar a l'aigua freàtica residus de glifosat cinc vegades superiors a la norma.[3]

Posicions de governs i organitzacions modifica

Encara no està clar a partir de quina exposició pot tenir un efecte en l'ADN. Els experts tampoc no estan d'acord si podria ser cancerigen ni tampoc des de quina intensitat d'exposició esdevindria nociu. L'Organització Mundial de la Salut va instar a la prudència i a continuar estudiant el problema.[4]

El 2015, França va ser el primer país que en va prohibir la venda lliure del producte, molt utilitzat tants pels horticultors com pels jardiners privats, limitant-ne l'ús només per a professionals.[5]

La revisió de la toxicologia de l'Institut Federal Alemany per a la Revisió de Riscos (BfR) el 2013 va trobar que "les dades disponibles són contradictòries i lluny de ser convincents" pel que fa a les correlacions entre l'exposició a formulacions de glifosat i el risc de diversos càncers, incloent el limfoma no hodgkinià (LNH).[6][7]

Una metanàlisi publicada el 2014 va identificar un major risc de LNH en treballadors exposats a formulacions de glifosat.[8]

El març de 2015, l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer de l'Organització Mundial de la Salut va classificar el glifosat com "probablement cancerigen en humans" (categoria 2A) basant-se en estudis epidemiològics, estudis en animals i estudis in vitro.[9][10][11] Segons va indicar en una recerca el professor Philip J. Landrigan, de l'Escola de Medicina Icahn de Nova York, el risc de càncer a llarg termini per l'exposició a petites quantitats de glifosato és molt preocupant.[12]

Al novembre de 2015, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar un informe d'avaluació actualitzat sobre el glifosat, i va concloure que "la substància no és probable que sigui genotòxica (és a dir, que pugui perjudicar l'ADN) o que suposi una amenaça cancerígena per als éssers humans". A més, l'informe final va aclarir que, si bé existeixen altres formulacions que probablement siguin cancerígenes i que continguin glifosat, els estudis "que només busquen el glifosat de substància activa no mostren aquest efecte".[13][14]

El comitè mixt de l'OMS i la FAO sobre els residus de pesticides va emetre un informe el 2016 que confirma que l'ús de formulacions de glifosat no constitueix un risc per a la salut i també va proporcionar límits d'admissió diaris per a la toxicitat crònica.[15]

L'Agència Europea de Productes Químics (ECHA) manté la seva classificació actual de glifosat com una substància que provoca greus danys als ulls i com a substància tòxica per a la vida aquàtica, però no ha trobat evidències que impliquen al glifosat com un carcinogen, un mutagènic, tòxic per a la reproducció ni tòxic a òrgans específics.[16]

La decisió de l'EFSA i l'informe del BfR van ser criticats en una carta oberta publicada per 96 científics al novembre de 2015, al·legant que l'informe del BfR no s'adhereix als principis científics acceptats de procediments oberts i transparents.[17][18] L'informe del BfR incloïa dades no publicades, mancava d'autoria, ometia referències i no revelava informació sobre conflictes d'interès.

Al setembre de 2017, The Guardian va informar que les seccions de l'Informe d'avaluació de renovació elaborat pel BfR i utilitzades per l'EFSA van ser copiades d'un estudi realitzat per Monsanto. Algunes seccions de la còpia contenien petits canvis, com ara l'ús de l'ortografia britànica en comptes de les formes americanes, però altres es van copiar paraula per paraula, incloent la majoria dels documents revisats per experts que es van utilitzar en l'informe. The Guardian va informar que un portaveu de Monsanto va dir que es va permetre a EFSA que els informes de renovació s'escrivissin d'aquesta manera a causa del gran volum d'estudis toxicològics presentats.[19]

Malgrat els anteriors dubtes i irregularitats, al novembre de 2017, la Unió Europea va aprovar la renovació del permís d'ús del glifosat per a cinc anys més.[20] Abans de finalitzar 2023 la Unió Europea ha de decidir si prorroga o no aquest permís.[21]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glifosat
  1. ↑ «Glifosat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Noain, Idoya «La batalla del glifosat». El Periódico, 25-03-2015.
  3. ↑ «Chemical hazards in drinking-water - glyphosate and AMPA». Organització Mundial de la Salut.(Riscs químics a l'aigua potable: glifosat i AMPA)
  4. ↑ Johnston, Ian «Glyphosate: Scientists urge caution over experts' claims pesticide is 'probably' carcinogenic. Small traces of the chemical have been found in bread and other foods» (en anglès). The Independent, 17-07-2015.
  5. ↑ poc, Rafael «França veta l'herbicida més utilitzat». La Vanguardia, 16-06-2015.
  6. ↑ Renewal Assessment Report: Glyphosate. Volume 1. Report and Proposed Decision. December 18, 2013. German Institute for Risk Assessment, page 65. Downloaded from http://dar.efsa.europa.eu/dar-web/provision Arxivat 2009-01-30 a Wayback Machine. (registration required)
  7. ↑ «Glyphosate RAR 01 Volume 1 2013-12-18 San». Renewal Assessment Report. Hungry4Pesticides, 18-12-2013. [Consulta: 27 març 2015].
  8. ↑ «Non-Hodgkin lymphoma and occupational exposure to agricultural pesticide chemical groups and active ingredients: a systematic review and meta-analysis». International Journal of Environmental Research and Public Health, 11, 4, Apr 2014, pàg. 4449–527. DOI: 10.3390/ijerph110404449. PMC: 4025008. PMID: 24762670.
  9. ↑ Cressey, Daniel «Widely used herbicide linked to cancer». Nature, 25-03-2015. DOI: 10.1038/nature.2015.17181.
  10. ↑ «Carcinogenicity of tetrachlorvinphos, parathion, malathion, diazinon, and glyphosate». The Lancet. Oncology, 16, 5, maig 2015, pàg. 490–1. DOI: 10.1016/S1470-2045(15)70134-8. PMID: 25801782.
  11. ↑ «Press release: IARC Monographs Volume 112: evaluation of five organophosphate insecticides and herbicides». International Agency for Research on Cancer, World Health Organization, 20-03-2015.
  12. ↑ Actual, Bio Eco. «Els perills del glifosat», 23-04-2022. [Consulta: 28 juliol 2023].
  13. ↑ «European Food Safety Authority - Glyphosate report». [Consulta: 23 maig 2016].
  14. ↑ «Glyphosate: EFSA updates toxicological profile | European Food Safety Authority». [Consulta: 23 maig 2016].
  15. ↑ [enllaç sense format] http://www.who.int/foodsafety/jmprsummary2016.pdf Report of the Joint Committee on Pesticide Residues, WHO/FAO, Geneva, 16-May, 2016
  16. ↑ «Glyphosate not classified as a carcinogen by ECHA». ECHA.
  17. ↑ «Independent scientists warn over Monsanto herbicide». DW, 01-12-2015 [Consulta: 9 desembre 2015].
  18. ↑ Portier, C. J. «Open letter: Review of the Carcinogenicity of Glyphosate by EFSA and BfR», 27-11-2015. [Consulta: 9 desembre 2015].
  19. ↑ «EU report on weedkiller safety copied text from Monsanto study». [Consulta: 30 setembre 2017].
  20. ↑ «Germany swings EU vote in favor of weed-killer glyphosate». Reuters, 27-11-2017.
  21. ↑ Ramos, Pablo. «És la fi de l'herbicida glifosat a Europa?». UOC, 14-11-2023. [Consulta: 14 novembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Glifosat&oldid=33313726»