Globus terraqüi

model de la Terra tridimensional i a escala

Un globus terraqüi o bola del món[a] és un model de la Terra tridimensional i a escala. És l'única representació geogràfica que no pateix distorsió. Tot i que la Terra acostuma a ser el planeta representat, hi ha models del Sol, la Lluna i altres planetes, incloent-ne de ficticis.

L'"Erdapfel" de Martin Beheim és el globus terrestre més antic conservat. Amèrica encara no hi és inclosa. 1491-1493. Germanisches Nationalmuseum Nuremberg

Els globus terraqüis solen recolzar-se sobre un suport en angle, que a més de fer-los més fàcils d'utilitzar, representa l'angle d'inclinació del planeta en relació al seu moviment de translació. Això permet visualitzar fàcilment com canvien els dies i les estacions.

El primer globus terraqüi, anomenat «Globus Terraqüi de Nürnberg», va ser fabricat durant els anys 1490 i 1492 pel cartògraf alemany Martin Behaim.[1]

A vegades, els globus terraqüis tenen relleu, mostrant la topografia. Se sol utilitzar una escala exagerada pel relleu, de manera que resulti visible.[2]

La majoria dels globus terraqüis moderns inclouen també paral·lels i meridians, de manera que es pot localitzar una ubicació a la superfície del planeta a partir de les seves coordenades.

L'esfericitat de la Terra va ser establerta per l'astronomia hel·lenística al segle iii aC i els primers globus terraqüis van aparèixer en aquesta època. L'exemple més antic conegut és el que va construir Crates de Mal·los a Cilícia a mitjan segle ii aC.[3]

No han sobreviscut globus terrestres de l'Antiguitat fins avui en dia. Sí un globus celeste, el que forma part d'una escultura hel·lenística denominada Atles Farnese, una còpia romana del segle ii, avui al Museu de Nàpols.[4][5]

Els primers globus terraqüis únicament representaven les terres emergides del Vell Món, i l'extensió d'aquestes depenia del grau de coneixement d'elles que es tenia en cada moment històric. Els construïts per cartògrafs musulmans de l'Edat d'Or de l'islam van aconseguir un alt grau de perfecció, com el construït en el segle ix per al califa abbassida al-Ma'mun.[6][7][8][9][10] (Hi ha dubtes sobre l’existència real d’aquest globus terraqüi).[11] Un altre exemple va ser el que l'astrònom persa Jamal ad-Din va presentar a Pequín en 1267.[12][13][14]

Jaume Ferrer de Blanes i el seu globus
L’any 1495 Jaume Ferrer informà per escrit als Reis Catòlics d’un mètode per a determinar la línia de demarcació entre els territoris adjudicats a Portugal i els adjudicats als regnes de Castella i Aragó. Línia establerta a 370 llégües de les Illes de Cap Vert i que, de fet, era un meridià.

El problema radicava en la impossibilitat de determinar la longitud geogràfica d’una nau amb els instruments de l’època. Les explicacions del mètode de Jaume Ferrer anaven acompanyades d’un globus esfèric, amb les marques apropiades i dels mapes dels territoris coneguts.

« Y porque la carta de navegar no sierve del todo, ni abasta en la demostración mathemática de la regla susodicha, es menester una forma mundi en figura spérica y en dos emisperios, conpartida por sus líneas y grados, y el situ de la tierra, islas y mar; cada cosa puesta en su lugar. La qual figura mundi, yo dexo junto con estos capítulos de mi intensión y parescer porque más claramente sea vista la verdad.

Y digo que, por entender la regla y plática susodicha, és menester que sea cosmógrapho, arismético y marinero, o saber su arte. Y quien estas tres sciencias juntas no havrá, es inpossible la pueda entender; ni tanpoco por otra forma ni regla, si pericia de las dichas tres sciencias no terná.

»
— Sentències catòliques del diví poeta Dant (1545) de Jaume Ferrer de Blanes.[15][16]

El globus terrestre més antic que es conserva va ser construït per Martin Behaim a la ciutat alemanya de Nuremberg el 1492.[17][18][4] El primer que va representar les terres emergides del Nou Món va ser el realitzat per Martin Waldseemüller en 1507, adaptant a l'esfera la seva Universalis Cosmographia.[19][20] Un altre globus terraqüi renaixentista, el Globus Hunt-Lenox (ca. 1507),[21] inclou la frase, convertida en tòpic, "aquí hi ha dracs". A l'Observatori d'Istanbul, Taqi al-Din va construir a la dècada del 1570 un globus terraqüi d'aspecte molt modern.[22]

Al començament del segle xx, la localitat australiana avui desapareguda de Birdum (Territori del Nord) es va especialitzar en la producció de globus terraqüis que es van exportar a tot el món.[23]

HistòriaModifica

L'esfericitat de la Terra va ser establerta per l'astronomia hel·lenística al segle iii aC i els primers globus terraqüis van aparèixer en aquesta època. L'exemple més antic conegut és el que va construir Crates de Mal·los a Cilícia a mitjan segle ii aC.[3][24]

No han sobreviscut globus terrestres de l'Antiguitat fins avui en dia. Sí un globus celeste, el que forma part d'una escultura hel·lenística denominada Atles Farnese, una còpia romana del segle ii, avui al Museu de Nàpols.[4]

Els primers globus terraqüis únicament representaven les terres emergides del Vell Món, i l'extensió d'aquestes depenia del grau de coneixement d'elles que es tenia en cada moment històric. Els construïts per cartògrafs musulmans de l'Edat d'Or de l'islam van aconseguir un alt grau de perfecció, com el construït en el segle ix per al califa abbasida al-Ma'mun.[6] Un altre exemple va ser el que l'astrònom persa Jamal ad-Din va presentar a Pequín en 1267.[7]

El globus terrestre més antic que es conserva va ser construït per Martin Behaim a la ciutat alemanya de Nuremberg el 1492.[4] El primer que va representar les terres emergides del Nou Món va ser el realitzat per Martin Waldseemüller en 1507, adaptant a l'esfera seu Universalis Cosmographia. Un altre globus terraqüi renaixentista, el Globus Hunt-Lenox (ca. 1507), inclou la frase, convertida en tòpic, "aquí hi ha dracs". A l'Observatori d'Istanbul, Taqi al-Din va construir a la dècada del 1570 un globus terraqüi d'aspecte molt modern.[22]

Al començament del segle xx, la localitat australiana avui desapareguda de Birdum (Territori del Nord) es va especialitzar en la producció de globus terraqüis que es van exportar a tot el món.

ConstruccióModifica

La construcció d’un globus terraqüi artificial presenta diversos problemes que cal solucionar. D’antuvi cal fabricar una esfera prou lleugera, precisa i sòlida. En segon lloc cal dibuixar o enganxar (o algun procés similar) els mapes adequats. Finalment cal construir un peu giratori.

En els primers temps no hi havia construcció industrial i els globus eren de fabricació artesana. Es publicaren diverses obres que explicaven la construcció casolana d’un globus. A continuació es presenten algunes de les obres esmentades.

  • 1574. La Geografia Di Clavdio Tolomeo Alessandrino, Gia tradotta di Greco in Italiano da M. Giero Rvscelli: & hora in questa nuoua editione da M. Gio. Malombra ricorretta, & purgata ... Et con un Discorso di M. Gioseppe Moleto doue si dichiarono tutti i termini appartenenti alla Geografia [25]
  • 1681. Nueva descripción del orbe de la tierra.[26]
« Y aunque Joseph Molecio en sus Commentarios sobre este Capítulo ofrece soplir, y explicar más adelante lo que en Ptolemeo halló defectuoso tampoco declara la delineación de un Globo en plano, para después reduzirlo en forma Circular, Esphérica y Versátil; solamente enseña a formar lo material de una bola para delinear después en ella las partes del Globo: diziendo que primero se haga una de madera bien torneada y que se cubra igualmente toda de yesso, que tenga de cuerpo dos dedos por lo menos, y cortando la cubierta del yesso por medio y sacando la bola de madera, quedarán dos medias Espheras cóncavas , y que tomando massa de papel mezclada con cola se vaya poniendo por dentro de las dos cavidades del yesso de manera que igualmente tenga de crasixie un dedo, y puesta a secar al sol, quando lo esté, se saquen los dos Emispherios de papel que juntándolos con cola, o otro fuerte betún quedará forjado lo material del Globo ... »

CinemaModifica

Els globus terraqüis artificials, pel seu valor representatiu i simbòlic han estat protagonistes d’algunes escenes de pel·lícules. També hi ha documentals que mostren alguns processos de fabricació.

NotesModifica

  1. En balear bolla del món

ReferènciesModifica

  1. Bruce, B.C.. Thinking with Maps: Understanding the World Through Spatialization. Rowman & Littlefield Publishers, 2021, p. 23. ISBN 978-1-4758-5930-0. 
  2. The Geographical Journal. Royal Geographical Society., 1895, p. 400. 
  3. 3,0 3,1 Earth Globe
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Microsoft Encarta Encyclopedia 2003.
  5. Dahl, E.; Dahl, E.H. [et al.].. Sphaerae Mundi. McGill-Queen's University Press, 2000, p. 16. ISBN 978-0-7735-2166-7. 
  6. 6,0 6,1 Medieval Islamic Civilization By Josef W. Meri, Jere L Bacharach, page 138-139 - available via google books - Aramco World, May-June
  7. 7,0 7,1 David Woodward «The Image of the Spherical Earth». Perspectiva. MIT Press, 25, 1989, p. 3-15 [9] [Consulta: 2010-02 -22].
  8. Education, P. Humanities And Communication Skills (For The University Of Calicut). Pearson Education, 2010, p. 22. ISBN 978-81-317-5574-7. 
  9. Lyons, J. The House of Wisdom: How the Arabs Transformed Western Civilization. Bloomsbury Publishing, 2011, p. 88. ISBN 978-1-60819-190-1. 
  10. Raju, C.K.. Cultural Foundations of Mathematics: The Nature of Mathematical Proof and the Transmission of the Calculus from India to Europe in the 16th C. CE. Pearson Longman, 2007, p. 461 (History of science, philosophy, and culture in Indian civilization: Towards independence). ISBN 978-81-317-0871-2. 
  11. Meri, J.W.. Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia. Taylor & Francis, 2005, p. 138 (Routledge Encyclopedias of the Middle Ages). ISBN 978-1-135-45603-0. 
  12. Baumer, C. The History of Central Asia: The Age of Islam and the Mongols. Bloomsbury Publishing, 2016, p. 234. ISBN 978-1-83860-940-5. 
  13. Caskey, J.; Cohen, A.S.; Safran, L. Confronting the Borders of Medieval Art. Koninklijke Brill, 2011, p. 168 (Medieval encounters). ISBN 978-90-04-20749-3. 
  14. Chen, Y.; Mu, H.; Gao, C. [et al.].. The Maritime Silk Road and Cultural Communication between China and the West. Lexington Books, 2020, p. 123. ISBN 978-1-4985-4406-1. 
  15. Blat, J.L.. Les Sentències catòliques del diví poeta Dant (1545) de Jaume Ferrer de Blanes: edició crítica, estudi i contextualització biogràfica i literària. Universitat de Girona, 2014. 
  16. Sentències catòliques del diví poeta Dant (1545) de Jaume Ferrer de Blanes. ISBN 978-84-8458-408-7
  17. Portilla, M.L.. Cartografía y crónicas de la antigua California (en castellà). Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Históricas, 2001, p. 1-PA15. ISBN 978-968-36-8969-6. 
  18. Martínez, R.C.. La cartografía náutica española en los siglos XIV, XV y XVI (en castellà). C.S.I.C., 1994, p. 279. ISBN 978-84-00-07400-5. 
  19. Kebabian, J.S.; Waldseemüller, M. Martin Waldseemüller and His World Globe of 1507. Carl Schurz Memorial Foundation, 1960. 
  20. Dahl, E.; Gauvin, J.F.. Sphaerae Mundi: Early Globes at the Stewart Museum, Montreal. McGill-Queen's University Press, 2000, p. 19. ISBN 978-0-7735-6907-2. 
  21. Campbell, B.; Levenson, J.A.; Massing, J.M. [et al.].. Circa 1492: Art in the Age of Exploration. Yale University Press, 1991, p. 235. ISBN 978-0-300-05167-4. 
  22. 22,0 22,1 Soucek, Svat «Piri Reis and Ottoman Discovery of the Great Discoveries». Studia Islamica. Maisonneuve &, 79, 1994, p. 121-142 [123 & 134-6]. DOI: 10.2307/1595839.
  23. Birdum, Northern Territory
  24. Brown, L.A.. The Story of Maps. Dover Publications, 1979, p. 55 (Dover books on history, political and social science). ISBN 978-0-486-23873-9. 
  25. Ptolemaeus, C.; Moletti, G. La Geografia Di Clavdio Tolomeo Alessandrino, Gia tradotta di Greco in Italiano da M. Giero Rvscelli: & hora in questa nuoua editione da M. Gio. Malombra ricorretta, & purgata ... Et con un Discorso di M. Gioseppe Moleto doue si dichiarono tutti i termini appartenenti alla Geografia (etc.) (en it). Ziletti, 1574, p. 5-PA4. 
  26. Olmo, J.V.. Nveva descripcion del orbe de la tierra: En qve se trata de todas svs partes interiores, y exteriores, y circvlos de la esphera, y de la inteligencia, vso, y fabrica de los mapas y tablas geographicas assi vniversales, y generales, como particvlares. Explicanse svs diferencias, se corrigen los errores, y imperfecciones de las antigvas, y se añaden otras modernas. Con la fabrica, y vso del globo terrestre artificial, y de las cartas de navegar. Tocanse mvchas, y varias cvriosidades de philosophia natvral, y de historia sagrada, y profana, con las noticias, y fvndamentos de la chronologia, y origen, y principio de las mas principales eras, y epochas del mvndo ... (en castellà). Por Ioan Lorenço Cabrera, 1681, p. 394. 
  27. Green, J. The Construction of Maps and Globes: In Two Parts. First, Contains the Various Ways of Projecting Maps, ... Second, Treats of Making Divers Sorts of Globes, ... Illustrated with Eighteen Copper Plates. To which is Added, an Appendix, .... T. Horne, J. Knapton, R. Knaplock, J. Wyat, T. Varnam and J. Osborn [and 10 others in London], 1717 (Eighteenth century). 
  28. Adams, G. A Treatise Describing the Construction, and Explaining the Use of New Celestial and Terrestrial Globes: Designed to Illustrate, ... the Phoenomena of the Earth and Heavens, ... By George Adams, .... sold, 1777 (A Treatise Describing the Construction, and Explaining the Use of New Celestial and Terrestrial Globes: Designed to Illustrate, ... the Phoenomena of the Earth and Heavens, ... By George Adams). 
  29. de Aguirre, M. Indagacion y reflexîones sobre la geografía: con algunas noticias previas, é indispensables (en castellà). Por Don Joachin Ibarra, 1782, p. 147. 
  30. Video: Charlie Chaplin Complete Globe Scene - The Great Dictator
  31. Berry, M.; Vazsonyi, N. The Cambridge Companion to Wagner's Der Ring des Nibelungen (en alemany). Cambridge University Press, 2020, p. 334 (Cambridge Companions to Music). ISBN 978-1-107-10851-6. 
  32. Pallarès, A.A.; Pañella, R.B.. Cinema i educació: El cinema a l'aula de primària i secundària. EDITORIAL GRAO, 2007, p. 176 (GRAO - CATALA). ISBN 978-84-9980-263-3. 
  33. Video:Inspector Clouseau and the spinning globes
  34. Dutton, J. Keeping Quiet: Visual Comedy in the Age of Sound. Chaplin Books, 2015, p. 293. ISBN 978-1-909183-82-7. 
  35. Video:The Pink Panther (2/12) Movie CLIP - Debugging the Office (2006) HD
  36. Video:lobe Making: How the World is Made (1955) | British Pathé
  37. Video:How Globes were Made. Then vs Now