Gneu Corneli Lèntul Getúlic
Gneu Corneli Lèntul Getúlic (en llatí: Cnaeus Cornelius Cossi F. Cn. N. Lentulus Gaetulicus) va ser un magistrat romà fill de Cos Corneli Lèntul Getúlic. Formava part de la gens Cornèlia, i era de la família dels Lèntul, d'origen patrici.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 8 aC  |
| Mort | 39 dC (45/46 anys) Mogontiacum (Antiga Roma) |
| Causa de mort | Pena de mort |
| Senador romà | |
| Pretor | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, poeta, militar |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Família | |
| Cònjuge | Apronia (en)  |
| Fills | Gnaeus Cornelius Lentulus Gaetulicus (en) , Cossus Cornelius Lentulus Gaetulicus (en) , Decimus Junius Silanus Gaetulicus, Cornelia Lentula Gaetulica (en) |
| Pare | Cos Corneli Lèntul Getúlic |
| Germans | Cos Corneli Lèntul (cònsol any 25) |
Va ser cònsol l'any 26 junt amb Gai Calvisi Sabí. Després va tenir el comandament de les legions de la Germània Superior per deu anys i va ser molt popular entre les tropes perquè era suau amb els càstigs i misericordiós. També era apreciat per l'exèrcit de la Germània Inferior on era comandant el seu sogre Luci Aproni.
Es diu que la seva influència entre els soldats el va salvar quan va caure Sejà, el fill del qual estava promès amb la seva filla. Va ser l'única relació familiar de Sejà que Tiberi no va eliminar amb l'execució. Tàcit diu que Lèntul havia escrit a l'emperador assegurant-li la seva lleialtat mentre el mantingués en el comandament de l'exèrcit però advertint d'una revolta si n’era privat. Tiberi va considerar prudent no fer res, però Calígula, considerant la seva influència entre els soldats massa gran, el va fer matar l'any 39. La seva mort no va provocar cap revolta i el comandament de la Germània Superior el va assumir Galba que més tard es va convertir en emperador.
Lèntul Getúlic va ser també historiador i poeta. Suetoni parla de les seves obres històriques, de les quals no en queda ni un fragment. Dels seus poemes només en resten tres línies que sembla que havien pertangut a un poema astronòmic, reproduïdes per Probe en la seva scholia sobre Virgili. Hi ha nou epigrames a l’Antologia grega sota el nom de Getúlic, que alguns pensen que també li corresponen.[1]
Referències modifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 733.