Gneu Corneli Lèntul (cònsol 201 aC)
Gneu Corneli Lèntul (llatí: Cnaeus Cornelius L. F. L. N. Lentulus) va ser un magistrat romà, probablement fill de Luci Corneli Lèntul Caudí, que va ser edil curul l'any 209 aC, segons indiquen les inicials del seu nom L. F. L. N., però el nom inèdit de Gneu i l'absència del cognom Caudí s'oposen a aquesta teoria.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Abans de 239 aC  antiga Roma |
| Mort | 184 aC Roma |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 201 aC – 201 aC Juntament amb: Publi Eli Pet | |
| Edil romà | |
| Qüestor | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Corneli Lèntul |
| Cònjuge | valor desconegut valor desconegut |
| Fills | Gneu Corneli Lèntul II (  valor desconegut)Luci Corneli Lèntul Llop ( valor desconegut) |
| Pares | Luci Corneli Lèntul Caudí i valor desconegut |
| Germans | Luci Corneli Lèntul III i Luci Corneli Lèntul Caudí |
Va ser qüestor l'any 212 aC, edil curul amb el seu germà Luci Corneli Lèntul el 204 aC i cònsol el 201 aC. Desitjava ser destinat a la província d'Àfrica per acabar la Segona Guerra Púnica contra Cartago, però aquesta gloria va ser donada pel senat a Publi Corneli Escipió Africà Major. Lèntul va dirigir la flota romana a la costa de Sicília amb ordres d'anar a Àfrica si calia. Escipió deia sovint que només amb el desig de Lèntul s'hauria d'haver pogut destruir Cartago.
Després va ser procònsol a la Hispània Citerior el 199 aC i a la tornada va rebre una ovació pels seus serveis.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 729.