Gneu Servili Gemin
Gneu Servili Gemin (llatí: Gnaeus Servilius P. f. Q. n. Geminus) va ser un magistrat romà del segle iii aC. Era fill de Publi Servili Gemin i formava part de la gens Servília, una antiga gens romana.
| Nom original | (la) Cn. Servilius P.f.Q.n. Geminus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 257 aC antiga Roma |
| Mort | 2 agost 216 aC (40/41 anys) Cannes (Itàlia) |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 217 aC – 217 aC Juntament amb: Gai Flamini | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit romà |
| Conflicte | Segona Guerra Púnica i batalla de Cannes |
| Família | |
| Pares | Publi Servili Gemin i valor desconegut |
| Germans | Gai Servili (triumvir) |
Va ser elegit cònsol l'any 217 aC junt amb Gai Flamini. Va iniciar el seu càrrec als idus de març i va rebre la Gàl·lia com a província, i va començar a organitzar les expedicions contra el general cartaginès Hanníbal Barca.
Després va entregar el seu exèrcit al dictador Quint Fabi Màxim Berrugós i mentre el seu col·lega lliurava la desafortunada batalla del llac Trasimè, Servili Gemin va salpar amb una flota de 120 vaixells cap a les costes de Sardenya i Còrsega, de les quals va expulsar els cartaginesos, i va rebre ostatges dels caps locals. Llavors es va dirigir a Àfrica i pel camí va assolar l'illa de Mennix (Gerba) però no va atacar Cercina (Qerqenna) perquè va rebre un tribut de deu talents dels seus habitants.
Va desembarcar a Àfrica i es va dedicar al saqueig, que evitava si se li pagava una quantitat, però es va tornar descuidat i un dia va ser sorprès i posat en fuita perdent un miler d'homes, encara que va poder fugir amb la resta cap a Sicília. El comandament es va traspassar a Publi Sura que va rebre l'ordre de portar la flota a Roma. Servili Gemin va avançar per tot Sicília a cavall i després, cridat pel dictador Quint Fabi Màxim Berrugós va creuar l'estret per anar a trobar-lo. A la tardor va agafar el comandament de l'exèrcit de Minuci i amb el seu col·lega Marc Atili Règul va fer la guerra a Anníbal evitant sempre una batalla decisiva.
El senat li va prorrogar el seu imperium per l'any 216 aC i abans de la batalla de Cannes va ser l'únic junt amb el cònsol Luci Emili Paulus que es va pronunciar per no lliurar la batalla, la qual finalment es va produir i en la qual Servili Gemin va morir.[1]
Referències Modifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 239.