Godofreu I de Verdun

Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després,[1] va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002. Va ser igualment comte d'Hainaut de 974 a 998. Era fill de Goteló de Bidgau (o Gozlí), comte de Bidgau i de Methingau, i d'Uda o Oda de Metz, i germà d'Adalberó, l'arquebisbe de Reims que va col·locar a Hug Capet sobre el tron de França.

Plantilla:Infotaula personaGodofreu I de Verdun

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement935 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 998 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Verdun (960–988) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de les Ardenes Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMatilde de Saxònia (963 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrederic de Verdun, Gerberga von Verdun, Regilla de Verdun, Adalberó II de Verdun, Herman de Verdun, Godofreu I de Baixa Lotaríngia, Goteló I de Lotaríngia, Ermengarda de Verdun Modifica el valor a Wikidata
ParesGozlin Modifica el valor a Wikidata  i Oda de Metz Modifica el valor a Wikidata
GermansAdalberó de Reims Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va ser sempre un fidel dels otonians, amb els quals estava emparentat per la seva àvia maternal, Oda, filla d'Otó I de Saxònia l'Il·lustre.

El 960 o poc abans, apareix com a comte de Verdun. Havia heretat del seu pare (mort vers 942/943) terres comtals a Bidgau i Methingau però la seva situació entre 944 i 959 és incerta. El 969, obtingué els marquesats d'Anvers i d'Ename, i després es va apoderar el 973 del comtat d'Hainaut amb Arnold de Valenciennes, a costa de Renyer IV d'Hainaut. Carles de la Baixa Lotaríngia, qui sostenia a Renyer, els va lliurar batalla a Mons el 976, i Godofreu va ser greument ferit i fet presoner sent alliberat al cap d'un temps.

Al costat de l'emperador germànic Otó II, va combatre a Lotari, rei de França, però va ser capturat prop de Verdun el 985 i va quedar captiu dos anys. Va ser Hug Capet qui el va alliberar el 987, perquè la família de Godofreu l'havia sostingut enfront de Carles de la Baixa Lotaríngia, el pretendent carolingi. El 989, fou de nou fet presober per Herbert III, comte de Vermandois.

Fou alliberat abans de 995, ja que en aquesta data participava en el sínode de Mousson. El 988, Renyer IV li va reprendre el comtat d'Hainaut.

Ascendència

modifica
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Wigeric de Bidgau († v. 920),
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Goteló de Bidgau († 942)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cunegunda de França (v. 893 † després de 923),
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermentruda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Godofreu I el Captiu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerard I († 910)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Oda de Metz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Otó I de Saxònial'Il·lustre (850 † 912)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Oda de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hedwiga, filla d'Enric de Nèustria (v. 856 † 903)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Matrimoni i fills

modifica

Es va casar el 963 amb Matilde de Saxònia (de la família dels Billúngides), filla d'Herman I de Saxònia, duc de Saxònia, vídua de Balduí III, comte de Flandes, i va tenir:

Notes i referències

modifica

Bibliografia

modifica