Golf de Mèxic

El golf de Mèxic (en anglès Gulf of Mexico, en espanyol Golfo de México) és la part de l'oceà Atlàntic[3] compresa entre les penínsules de la Florida i el Yucatán, al sud-est de l'Amèrica del Nord.[4] Limita al nord-est, nord i nord-oest amb la costa del Golf dels Estats Units, els estats de Florida, Alabama, Mississipí, Louisiana i Texas; al sud-oest i al sud pels estats mexicans de Tamaulipas, Veracruz, Tabasco, Campeche, Yucatán i Quintana Roo; i al sud-est per Cuba.

Infotaula de geografia físicaGolf de Mèxic
GolfVanMexico.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusGolf Modifica el valor a Wikidata
EpònimMèxic Modifica el valor a Wikidata
Part demar Mediterrani americà Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
País de la concaMèxic, Estats Units d'Amèrica i Cuba Modifica el valor a Wikidata
 25° N, 90° O / 25°N,90°O / 25; -90Coord.: 25° N, 90° O / 25°N,90°O / 25; -90
Format per
Afluent
49
Dades i xifres
Profunditat4.384 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1.500 (amplada) km
Superfície1 km² Modifica el valor a Wikidata
El golf de Mèxic en 3D
Camp petrolífer de Cantarell.[1][2]

GeologiaModifica

El golf de Mèxic es va formar fa aproximadament 300 milions d’anys com a resultat de la tectònica de plaques.[5] La conca del golf de Mèxic té una forma ovalada, amb una amplada aproximada de 810 milles nàutiques (1.500 km). El seu sòl està format per roques sedimentàries i sediments recents. Comunica al sud-est amb el mar Carib pel canal del Yucatán i a l'est amb l'Atlàntic pel canal de Florida. El golf experimenta marees molt petites per la limitada connexió amb l'oceà Atlàntic. A més, cal remarcar que el patró de les marees és irregular (a vegades amb dues plenamars i dues baixamars al dia; altres amb una plenamar i una baixamar al dia).[6][7][8][9]

ExtensióModifica

La superfície de la conca del Golf és d'aproximadament 1,6 milions de km² i arriba a una fondària màxima de 3.804 metres.[10] Gairebé la meitat de la conca està formada per aigües poc profundes de la plataforma continental.[11] El volum d'aigua a la conca és d'aproximadament 2,4 × 106 quilòmetres cúbics.[12] El golf de Mèxic és una de les regions de producció de petroli en alta mar més importants del món, i constitueix una sisena part de la producció total dels Estats Units.[13]

El corrent del Golf, un corrent càlid de l'oceà Atlàntic i un dels corrents oceànics més forts que es coneixen, s'origina precisament al golf de Mèxic.[14][15][16][17]

HuracansModifica

El golf rep la visita, diverses vegades cada temporada, dels potents huracans de l'Atlàntic, alguns dels quals han causat grans pèrdues humanes i materials (entre els més recents, per exemple, l'huracà Katrina l'any 2005).[18][19][20]

Benet Viñes , sacerdot de la Companyia de Jesús, va ser un científic altruista que, destinat per l'orde al seu col·legi de l'Havana, va dur a terme estudis meteorològics que establiren els mètodes per al pronòstic de ciclons, de fet, va ser el primer a efectuar-ne un, formulat científicament, l'any 1875; les seves prediccions estalviaren moltes pèrdues materials i humanes. Les seves obres, en especial Apuntes relativos a los huracanes de las Antillas (1877) i les anomenades Lleis Viñes (1893), l'hi atorgaren el reconeixement de la comunitat científica internacional. Aquestes lleis formulades pel pare Viñes van ser imprescindibles per a fer pronòstics al Carib fins a la dècada dels quaranta del segle xx, moment en què foren perfeccionades.

LitoralModifica

La badia de Campeche, a Mèxic, és un dels grans entrants d'aquest golf, i és només un exemple de les nombroses badies i cales que retallen la costa del golf de Mèxic. Hi desguassa un gran nombre de rius, el principal dels quals és el Mississipí. El litoral del golf és pla a gairebé tot arreu i es caracteritza per la presència de llargues i estretes barreres de petites illes, i també maresmes i aiguamolls i grans extensions de platges sorrenques.

PoblacionsModifica

Les ciutats costaneres principals són Tampa, Saint Petersburg, Pensacola, Mobile, Nova Orleans, Beaumont i Houston (totes les quals als Estats Units), Tampico, Tuxpan, Veracruz i Mérida (a Mèxic) i l'Havana (a Cuba).

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Anaya, R. El pasado, presente y futuro de México (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial México, 2020, p. 45. ISBN 978-607-31-9829-5. 
  2. Bartolini, C.; Buffler, R.T.; Blickwede, J.F.. The Circum-Gulf of Mexico and the Caribbean: Hydrocarbon Habitats, Basin Formation, and Plate Tectonics, AAPG Memoir 79. American Association of Petroleum Geologists, 2003, p. 309 (AAPG Memoir). ISBN 978-0-89181-360-6. 
  3. «Gulf of Mexico – a sea in Atlantic Ocean».
  4. «Gulf of Mexico». Geographic Names Information System, 01-01-2000.
  5. Huerta, A.D., and D.L. Harry (2012) Wilson cycles, tectonic inheritance, and rifting of the North American Gulf of Mexico continental margin. Geosphere. 8(1):GES00725.1, first published on March 6, 2012, doi:10.1130/GES00725.1
  6. Tide Tables for the Gulf of California, Mexico: With Bathymetric and Co-tidal Charts. Cruising Charts, 1998. 
  7. Davis, R.A.. Sea-Level Change in the Gulf of Mexico. Texas A&M University Press, 2011, p. 5 (Harte Research Institute for Gulf of Mexico Studies Series, Sponsored by the Harte Research Institute for Gulf of Mexico Studies, Texas A&M University-Corpus Christi). ISBN 978-1-60344-224-4. 
  8. United States. Navy. Gulf Coast Strategic Homeporting: Environmental Impact Statement, 1987, p. 2-PA16 (Gulf Coast Strategic Homeporting: Environmental Impact Statement). 
  9. Reid, R.O.; Whitaker, R.E.. Numerical Model for Astronomical Tides in the Gulf of Mexico: Theory and application. Texas A & M University, Department of Oceanography, 1981 (Numerical Model for Astronomical Tides in the Gulf of Mexico). 
  10. Bartolini, C.; Buffler, R.T.; Blickwede, J.F.. The Circum-Gulf of Mexico and the Caribbean: Hydrocarbon Habitats, Basin Formation, and Plate Tectonics, AAPG Memoir 79. American Association of Petroleum Geologists, 2003, p. 336 (AAPG Memoir). ISBN 978-0-89181-360-6. 
  11. Salvador, A. The Gulf of Mexico Basin. Geological Society of America, 1991 (Geology of North America). ISBN 978-0-8137-5216-7. 
  12. «General Facts about the Gulf of Mexico». epa.gov. Arxivat de l'original el 3 octubre 2006.
  13. «Gulf of Mexico Fact Sheet».
  14. Panareda, J.M.; Verger, V.M.R.; Cueva, A.P.. Manual de Geografia Física (2a ed.) (en castellà). Publicacions de la Universitat de València, 1998, p. 109 (Educació (Universitat de València).: Materials). ISBN 978-84-370-3466-9. 
  15. Castells, A.À.; Terradas, J. Aula d'Ecologia: Cicle de conferències 2006. Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2007, p. 25 (Ciència i tècnica (Universidad Autónoma de Barcelona).: Ecologia). ISBN 978-84-490-2485-6. 
  16. Ulanski, S.; Vidal, L. La corriente del Golfo (en it). Turner, 2016 (Noema Series). ISBN 978-84-15427-44-5. 
  17. Caso, M.; Pisantry, I.; Ezcurra, E. Diagnóstico ambiental del Golfo de México (en castellà). Secretaría de Medio Ambiente y Recursos Naturales, 2004, p. 55 (Diagnóstico ambiental del Golfo de México). ISBN 978-968-817-705-1. 
  18. United States. Weather Bureau. Hurricanes and Tropical Storms in Gulf of Mexico, 1875-1956. Weather Bureau Office, 1956. 
  19. Keim, B.D.; Muller, R.A.. Hurricanes of the Gulf of Mexico. LSU Press, 2009. ISBN 978-0-8071-4631-6. 
  20. Emergency Management Institute (U.S.). Hurricane Planning (for the Atlantic Ocean and the Gulf of Mexico): Draft Student Manual. U.S. Government Printing Office, 1997. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golf de Mèxic