Obre el menú principal

Goltn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharars) armenis i després un emirat musulmà armeni.

El districteModifica

El districte o regió de Goltn se situa al sud-est de Nakhichevan. La seva capital és Ordubad o Orduad, a la riba del riu Araxes. Limita a l'oest amb el Nakhichevan; al nord amb el Yerndjaq o Erndjaq i el Dzorq; a l'est amb el Areviq; i al sud amb l'Araxes que el separava del Mardpetakan (regió oriental del Vaspurakan).

Origen dels príncepsModifica

Tradicionalment s'ha atribuit als prínceps de Goltn ser una dinastia hagiana, branca del prínceps de la Siunia. No obstant modernament es tendeix a pensar que els prínceps eren una branca bagràtida. Alguns prínceps armenis de Goltn són esmentats des del segle V en endavant.

Moisès de Khorene afirma haver establert que les dinasties de Colthene (Goltn) i del Reštuniq eren branques de la casa hagiana de Siunia; la posició geogràfica de Coltene prop de Siunia podria explicar en part aquesta declaració, però no s'explica tant fàcilment en el cas dels Reštunis. Al mateix temps, parla d'un antic príncep bagràtida que va rebre del rei d'Armènia bens patrimonials a la Colthene. Unes quantes línies més avall, Moisès esmenta als bagràtides establint-se al Tamoritis (Tmoriq). Es podria suposar, per descomptat, que la referència de Moisès a la casa de Colthene s'aplicaria a una dinastia anterior i el fet que el rei concedis el feu indicaria que la dinastia s'havia extingit i l'estat havia passat a la corona que llavors l'hauria concedit a una branca bagràtida; no se sap com podria haver passat a un altra dinastia ara una branca de la dinastia hagiana de Siunia, si bé cal suposar que podria ser també per extinció. Tamoritis, en qualsevol cas, apareix com a Bagràtida sense que consti cap dinastia anterior.

Principat de GoltnModifica

El primer príncep esmentat fou Shabit vers el 400; Vram governava la regió vers el 595. El darrer príncep armeni fou Vahan vers el 705. .

Des del 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició a Armènia i el primer districte envaït fou Goltn el 640. Els prínceps locals van romandre al poder durant la primera part del període musulmà. El 705 el príncep fou assassinat i el seu fill Vardan o Vahan enviat a Damasc el 706 per ser educat com a musulmà. Uns anys després Vardan o Vahan de Goltn, havia tornat als seus dominis i havia abjurat i retornat al cristianisme, però el 737 fou arrestat i enviat a Síria on se'l va executar. Després d'aquesta època el territori fou progressivament poblat de musulmans i ja no es tornen a esmentar prínceps armenis.

EmiratModifica

Vers el 920 Sunbuk, lloctinent del sadjida Yusuf al-Sadj, presoner del califa, va establir un emir a Goltn, que al desaparèixer els sadjides va esdevenir independent (vers 937).

Vers el 937 hi va haver una darrera incursió sadjida a Armènia (el darrer emir Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin va morir el 929, i la incursió la va haver de dirigir un dels lloctinents sadjides que es va dirigir al districte de Golten o Goltn, i que va arribar fins a Dwin i va demanar el tribut a la província del Airarat i al districte d'Aragadzotn, territoris reials.

Vers el 982 o 983 Mushel rei de Kars es va aliar al musafírida Abul Haidja ben al-Rawwad, (Abelhadj), emir de Dwin i Arran. Aquest va atacar l'emir de Goltn (o Ordubad), Abu Dulaf Shaybani, que el va derrotar, prenent-li les seves possessions armènies, principalment Dwin. El rei de Vaspurakan es va oposar amb les seves forces dirigides pel príncep Abel Kharib, el príncep Grigor i el marzban Tigranes, que es van estacionar al Djuash, al sud de l'Araxes enfront de Goltn, on foren sorpresos pel shaybànida, quedant assetjats a la propera fortalesa de Bakear. Van negociar i van obtenir la sortida lliure sense armes, essent massacrats al creuar les portes, i els tres caps mantinguts presoners per ser alliberats després contra un fort rescat (vers 983 o 984). Vers el 987 l'emir Rawwàdida Abul Haidja va derrotar per fi al seu enemic l'emir Abu Dulaf de Goltn (est de Nakhichevan) i va seguir fins a Dwin, ciutat que se li va sotmetre.

El 988 l'emir d'Her fou assassinat quan travessava de viatge el Vaspurakan, segons els historiadors armenis perquè havia segrestat dos infants cristians. El pare de l'emir assassinat va cridar a Abul Haidja (al que va oferir cedir l'emirat) i el rawwàdida va tornar al Vaspurakan on ara regnava Gurgen-Khatshik, però va morir durant la invasió. Li succeí el seu fill Mamlan ben Abul Haidja, però Abu Dulaf de Goltn, el seu vell rival, va aprofitar per recuperar Dwin.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs
  • CYRIL TOUMANOFF, INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period, Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [1].