Golubac (en cirílic: Голубац; hongarès: Galambóc; en romanès: Columbei, Golumbacu), és una població al municipi del mateix nom al nord-est de l'actual Sèrbia, a la vora del riu Danubi. Limita a l'est amb Romania, a l'oest amb Veliko Grade i amb Kučevo al sud. La població és de 1.896 habitants d'un total de 9.913 al municipi, en la seva gran majoria serbis amb minoria de valacs.

Infotaula de geografia políticaGolubac
Golubac-grb.png
Golubac centar2.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Municipalities of Serbia Golubac.png Modifica el valor a Wikidata
 44° 39′ N, 21° 38′ E / 44.65°N,21.63°E / 44.65; 21.63
EstatSèrbia
DistricteDistricte de Braničevo
MunicipiGolubac Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Geografia
Superfície368 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud179 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal12 223 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic012 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgolubac.org.rs Modifica el valor a Wikidata
Vista des del Danubi de la fortalesa de Golubac

Golubac deu el seu nom a la paraula sèrbia Golub, que significa 'colomí' o 'colom'.

A causa de nombrosos llocs arqueològics al voltant així com a la presència d'un parc nacional, el lloc és una popular atracció turística.

Golubac és també un conegut centre de navegació a vela.

Golubac en l'edat mitjanaModifica

Entre els llocs d'interès arqueològic, es troben restes romanes com l'antiga fortificació romana de Diana. Durant l'edat mitjana,[1] els territoris serbis del nord haurien pertangut al Regne d'Hongria i servirien de regions limítrofes amb l'Imperi Romà d'Orient (les terres de la Sèrbia del sud ocupades per Bizanci). Després de la caiguda de Bizanci davant els turcs otomans, Sèrbia passaria a ser part de l'imperi en expansió i el rei hongarès Segimon de Luxemburg s'hauria vist forçat a detenir l'avanç de les tropes islàmiques. Finalment, el 1428 cauria la fortalesa[2] de Golubac a la vora del Danubi, i molts soldats hongaresos, polonesos i serbis serien executats pels otomans. Entre ells, l'heroic cavaller polonès Zawisza Czarny, que hauria lluitat per defensar aquest castell.

NotaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golubac
  1. Marika McAdam. Lonely Planet Western Balkans. Lonely Planet, 1 abril 2009, p. 398–. ISBN 978-1-74104-729-5 [Consulta: 5 gener 2012]. 
  2. Francis Davis Millet. The Danube from the Black forest to the Black sea. Harper & brothers, 1893 [Consulta: 5 gener 2012].