Gonzalo Sánchez de Lozada

Gonzalo Sánchez de Lozada Bustamante anomenat "Goni" i "el gringo" (La Paz, 1 de juliol de 1930) és un polític, economista i empresari bolivià. Fou president de Bolívia en dues ocasions (1993-1997; 2002-2003). Pupil i col·laborador de l'expresident Víctor Paz Estenssoro. Sánchez és membre del Moviment Nacionalista Revolucionari (MNR).

Infotaula de personaGonzalo Sánchez de Lozada
Gonzálo Sánchez de Lozada-Agencia BrasilAntonio Cruz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Gonzalo Sánchez de Lozada y Sánchez Bustamante Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juliol 1930 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
La Paz (Bolívia) Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of Bolivia.svg 77è President de Bolívia
6 agost 2002 – 17 octubre 2003
← Jorge Quiroga (en) TradueixCarlos Mesa Gisbert →
Coat of arms of Bolivia.svg 74è President de Bolívia
6 agost 1993 – 6 agost 1997
← Jaime Paz Zamora (oc) TradueixHugo Banzer Suárez → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, economista i emprenedor Modifica el valor a Wikidata
PartitMovement nacionalista revolucionari (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
MareCarmen Sánchez de Bustamante Calvo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature of Gonzalo Sánchez de Lozada.svg Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar les carreres de Filosofia i Lletres als Estats Units, Xicago, a més de economía. Es va iniciar com a productor de cinema en l'empresa Telecine, fundada per ell. Posteriorment va crear l'empresa COMSUR (Companyia minera del sud) amb la qual va guanyar molts de diners.

En el seu primer mandat va promoure un ampli programa de privatitzacions, i una política neoliberal. La concessió a una empresa xilena del servei de ferrocarrils, (Xile és un país amb el que Bolívia no manté relacions diplomàtiques) va causar un gran ressentiment en els grups nacionalistes.

Tornà a vèncer el 2002, però aquesta vegada contra un rival imprevist Evo Morales. En el seu segon mandat continuà la seva política neoliberal, mal rebuda pels miners i "cocaleros" bolivians, això va produir que hi hagués dues vagues generals, manifestacions, dirigida pel mateix Evo Morales, el seu rival de campanya electoral i sobtadament màxim líder de l'oposició.

El pla de Sanchez per a finançar nous projectes sanitaris i educatius amb els beneficis obtinguts de l'exportació de gas natural als Estats Units i Mèxic va generar més descontent (per la possibilitat que el transport s'efectués a través d'un port xilè), i generà més descontentament social, la qual cosa donà lloc a disturbis i a una veritable insurrecció popular a la recerca de la seva renúncia. Davant les dimensions de la revolta, que va produir divisions en l'executiu, Sánchez de Lozada va dimitir el 17 d'octubre de 2003 i va abandonar Bolívia rumb als Estats Units. En 2004 va ser acusat d'assassinat i altres violacions de drets humans contra manifestants. Es va sol·licitar la seva extradició al govern nord-americà.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonzalo Sánchez de Lozada