Obre el menú principal

Gorga (hidrografia)

àrea d'un curs d'aigua que es caracteritza per un pendent poc profund, un nivell d'aigua més elevat que el llit del rierol, amb una velocitat més baixa de l'aigua, és a dir la profunditat de l'aigua és superior a la mitjana del curs
No s'ha de confondre amb Gorg (hidrografia).
Una gorga ("stream pool") a Maui.

En hidrologia, una gorga[1] també anomenada mulla,[2] és una àrea d'un curs d'aigua (d'un riu o d'un rierol), que es caracteritza per un pendent poc profund, un nivell d'aigua més elevat que el llit del rierol, amb una velocitat més baixa de l'aigua, és a dir la profunditat de l'aigua és superior a la mitjana del curs del que forma part i la seva velocitat és inferior a la mitjana. Les gorgues estan sovint delimitades per un mur de desguàs natural a la part alta del curs d'aigua o de vegades per dos, un a la part alta i un altre aigües avall.[3][4]

Gorga a Ucraïna

FormacióModifica

Una gorga sol estar sedimentada o armada amb grava, i el seu fons es caracteritza generalment per una granulometria més fina dels sediments a la part inferior del rierol, a causa de la baixa velocitat del corrent d'aigua dins d'ella. En alguns casos l'origen de les gorgues pot haver estat generat al actuar com a conques en formacions de roques exposades als meteors. Les gorgues d'erosió o gorgs, són cadolles dins d'un flux d'aigua formades per l'acció dels sallents.[5]

HàbitatModifica

Aquesta part d'un rierol sovint proporciona un hàbitat especialitzat en ecosistemes aquàtics per organismes que tenen dificultats per alimentar o navegar en un abast més ràpid del rierol o en aigües estacionalment més càlides. Aquestes piscines poden ser importants per a l'hàbitat de peixos joves, especialment quan molts corrents arriben a altes temperatures d'estiu i característiques de temporada seca de molt baix flux.

GorgModifica

Article principal: Gorga d'erosió

Un gorg o gorga d'erosió, és un clot pregon en el llit d'un riu o d'un torrent, en la major part dels casos format per l'erosió d'un sallent del torrent,[6][5] on l'aigua s'entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí (Ribagorça, Segarra, País Valencià), sia encalmant-s'hi (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarragona, Mallorca).

També designa un estanyol als Pirineus orientals i Mallorca: el Gorg Blau d'aigües calmes i blaves, dins les muntanyes situades entre Sóller i Lluc, dos Gorg Negre al Conflent (un a Noedes) i el Gorg Estelat a Noedes amb pedrusca o pedruscall (mena de grava) lluent al fons de l'aigua, en la mateixa comarca.[7]

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gorga