Governador Civil de Barcelona

Governador Civil de Barcelona
Jurisdicció	província de Barcelona
Estat	Espanya
Llista	llista de governadors civils de Barcelona

El Governador Civil de Barcelona fou una autoritat política de la Província de Barcelona que es remunta al segle xix i que fou reconvertit el 1997 en la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.^[1]

El Capità general de Catalunya era màxim representant del govern d'Espanya tant militar com civil instituït a les darreries de la Guerra de Successió Espanyola (1713), poder fins a cert punt "controlat" pels dictàmens de Reial Audiència que no obstant això conservava la seva màxima autoritat judicial. La figura d'un representant civil diferenciat del militar del Govern d'Espanya sembla sorgir durant el regnat de Ferran VII al primer terç del segle xix sota la denominació de cap polític (gefe político, en castellà), denominat breument en 1834 com a subdelegat de Foment que tenia jurisdicció sobre la totalitat del territori de Catalunya.

Aquest cap polític tenia atribucions modificades per llei el 2 d'abril de 1845, foren publicar i fer complir en l'àmbit de Catalunya les lleis, decrets i ordres que li dirigia el govern, mantenir sota l'ordre públic, protegir les persones i propietats, reprimir i castigar els atacs a la religió, a la moral o la decència pública, i altres faltes d'obediència i respecte a l'autoritat, facultat a aquest efecte d'imposar penes o de posar les persones a disposició judicial d'aquelles infraccions més greus, tenir cura de la salut pública i dictar en casos imprevistos i urgents d'epidèmies o malalties contagioses; proposar al govern tot allò que pogués revestir en l'avançament i desenvolupament material i intel·lectual de la província; vigilar i inspeccionar l'activitat dels funcionaris públics i l'administració en general incloent els establiments públics;suplir o negar el consentiment patern en els casos en què els fills volguessin contraure matrimoni; fer complir la legislació relativa a la gestió forestal i agrícola, els camins públics, els despoblats i lliure trànsit de passatgers, dels impostos sobre els camins, ponts i d'altres infraestructures de transport; del foment de l'agricultura, la caça i la pesca, del manteniment de les vies públiques i dels edificis; dels abastiments, de la moneda i metalls preciosos; de les ordenances de les ciutats i ajuntaments, de l'elecció d'oficis, de les diputacions a provincials i a Corts,

L'1 de gener de 1850 desaparegué la figura del Governador de Catalunya, a través de la Reial Ordre de 28 de desembre de 1849, substituint-se el càrrec de cap polític pel de governador provincial, present a cadascuna de les províncies d'Espanya sorgides arran de la divisió territorial d'Espanya de 1833. El governadors eren nomenats i remoguts per Reial Decret acordat en Consell de Ministres i referendat pel seu president. Les seves atribucions pel que ateny a la part política i administrativa és la mateixa que tingueren els caps polítics, i en la part econòmica a la que exercien els intendents, modificats en un altre reial decret de la mateixa data. Els governadors civils mantenien contacte directe amb els ministres de Governació, Hisenda i de Comerç, Instrucció i Obres Públiques, dels quals depenia en els seus respectius àmbits.

Tenien autoritat en els rams de la hisenda pública, aprovant fiances, la imposició de multes segons li atribuïssin les lleis i instruccions, en la suspensió de funcionaris i ajuntaments en els casos prescrits per lleis i instruccions; en el nomenament d'interins que depenguessin del govern. Tenien competència en la recaptació dels impostos indirectes i la forma en què es desenvolupava el cadastre, així com les reclamacions i recursos presentats davant dels ajuntaments per part dels particulars. Autoritzar exempcions fiscals als contribuents per causa de calamitats extraordinàries. També tenien la potestat de fixar determinades contribucions de la indústria i el comerç, resoldre sobre les reclamacions presentades a aquesta contribució per part dels afectats. També eren competents pels impostos indirectes sobre els estancs i duanes, dictant mesures coercitives contra els contribuents morosos, atribucions sobre la forma de celebració de subhastes públiques; exercir l'autoritat com a cap immediat dels inspectors de duanes, essent competent per assignar suplents interins quan restessin vacants per malaltia o cessament del funcionari. Així mateix eren els encarregats de la hisenda pública autoritzant les entrades i sortides del tresor públic. El governador de Barcelona tenia el seu despatx i domicili oficial a la Duana de Barcelona, al Pla de Palau.^[2]