Governador Civil de Barcelona

càrrec polític (1833-1997)

El Governador Civil de Barcelona fou una autoritat política de la Província de Barcelona que es remunta al segle xix i que fou reconvertit el 1997 en la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.[1]

Infotaula de càrrec políticGovernador Civil de Barcelona
Jurisdiccióprovíncia de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llistallista de governadors civils de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

El Capità general de Catalunya era màxim representant del govern d'Espanya tant militar com civil instituït a les darreries de la Guerra de Successió Espanyola (1713), poder fins a cert punt "controlat" pels dictàmens de Reial Audiència que no obstant això conservava la seva màxima autoritat judicial. La figura d'un representant civil diferenciat del militar del Govern d'Espanya sembla sorgir durant el regnat de Ferran VII al primer terç del segle xix sota la denominació de cap polític (gefe político, en castellà), denominat breument en 1834 com a subdelegat de Foment que tenia jurisdicció sobre la totalitat del territori de Catalunya.

Aquest cap polític tenia atribucions modificades per llei el 2 d'abril de 1845, foren publicar i fer complir en l'àmbit de Catalunya les lleis, decrets i ordres que li dirigia el govern, mantenir sota l'ordre públic, protegir les persones i propietats, reprimir i castigar els atacs a la religió, a la moral o la decència pública, i altres faltes d'obediència i respecte a l'autoritat, facultat a aquest efecte d'imposar penes o de posar les persones a disposició judicial d'aquelles infraccions més greus, tenir cura de la salut pública i dictar en casos imprevistos i urgents d'epidèmies o malalties contagioses; proposar al govern tot allò que pogués revestir en l'avançament i desenvolupament material i intel·lectual de la província; vigilar i inspeccionar l'activitat dels funcionaris públics i l'administració en general incloent els establiments públics;suplir o negar el consentiment patern en els casos en què els fills volguessin contraure matrimoni; fer complir la legislació relativa a la gestió forestal i agrícola, els camins públics, els despoblats i lliure trànsit de passatgers, dels impostos sobre els camins, ponts i d'altres infraestructures de transport; del foment de l'agricultura, la caça i la pesca, del manteniment de les vies públiques i dels edificis; dels abastiments, de la moneda i metalls preciosos; de les ordenances de les ciutats i ajuntaments, de l'elecció d'oficis, de les diputacions a provincials i a Corts,

L'1 de gener de 1850 desaparegué la figura del Governador de Catalunya, a través de la Reial Ordre de 28 de desembre de 1849, substituint-se el càrrec de cap polític pel de governador provincial, present a cadascuna de les províncies d'Espanya sorgides arran de la divisió territorial d'Espanya de 1833. El governadors eren nomenats i remoguts per Reial Decret acordat en Consell de Ministres i referendat pel seu president. Les seves atribucions pel que ateny a la part política i administrativa és la mateixa que tingueren els caps polítics, i en la part econòmica a la que exercien els intendents, modificats en un altre reial decret de la mateixa data. Els governadors civils mantenien contacte directe amb els ministres de Governació, Hisenda i de Comerç, Instrucció i Obres Públiques, dels quals depenia en els seus respectius àmbits.

Tenien autoritat en els rams de la hisenda pública, aprovant fiances, la imposició de multes segons li atribuïssin les lleis i instruccions, en la suspensió de funcionaris i ajuntaments en els casos prescrits per lleis i instruccions; en el nomenament d'interins que depenguessin del govern. Tenien competència en la recaptació dels impostos indirectes i la forma en què es desenvolupava el cadastre, així com les reclamacions i recursos presentats davant dels ajuntaments per part dels particulars. Autoritzar exempcions fiscals als contribuents per causa de calamitats extraordinàries. També tenien la potestat de fixar determinades contribucions de la indústria i el comerç, resoldre sobre les reclamacions presentades a aquesta contribució per part dels afectats. També eren competents pels impostos indirectes sobre els estancs i duanes, dictant mesures coercitives contra els contribuents morosos, atribucions sobre la forma de celebració de subhastes públiques; exercir l'autoritat com a cap immediat dels inspectors de duanes, essent competent per assignar suplents interins quan restessin vacants per malaltia o cessament del funcionari. Així mateix eren els encarregats de la hisenda pública autoritzant les entrades i sortides del tresor públic. El governador de Barcelona tenia el seu despatx i domicili oficial a la Duana de Barcelona, al Pla de Palau.[2]

Llista de governadorsModifica

Caps polítics
  • José de Castellar. 10 de març de 1820
Subdelegat superior de Foment
  • Antonio Barata. 27 de gener de 1834
Governadors civils
  • Guillermo Moragues (no prengué possessió)
  • Fernando Chaves, interí. 6 de maig de 1834
  • Felipe Martin Igual. 1 de juny de 1834
  • Josep Melcior Prat i Solà, interí. 5 d'agost de 1835
  • Juan López de Ochoa. 21 de març de 1836
Caps superiors polítics
  • Ramón Novoa. 25 d'octubre de 1836
  • Rafael Pérez, en comissió. 4 de febrer de 1837
  • José María Puig 12 de juny de 1837
  • José María Cambronero 5 d'octubre de 1837
  • Manuel Bretón, interí 24 d'octubre de 1838
  • Ramón de Keyser, interí 14 de juny de 1839
  • Juan García Barzanallana, interí 13 de juny de 1839
  • Simón Roda 31 d'agost de 1839
  • Juan García Barzanallana, interí 14 d'octubre de 1839
  • José María de Gispert 29 de novembre de 1839
  • Juan García Barzanallana, interí 5 de juny de 1840
  • Antonio Terreiro, Conde de Vigo. 23 de juny de 1840
  • Juan Llórente 24 de juliol de 1840
  • Miguel Belza, interí. 24 de desembre de 1840
  • Facundo Infante, en comissió, 31 de gener de 1841
  • Domingo Aristizabal, interí, 7 d'abril de 1841
  • Dionisio Valdés 22 de juny de 1841
  • Juan Zavala. 18 de novembre de 1841
  • Juan Gutiérrez 25 de desembre de 1841
  • Antonio Seoane 24 de desembre de 1842
  • Ignacio Llasera y Esteve, en comissió. 8 de febrer de 1843
  • Pascual de Buceta, interí 17 de juny de 1843
  • Luis de Collantes y Bustamante, 17 de juliol de 1843
  • José Santamaría (no prengué possessió)
  • Joaquín Maximiliano Gibert, interí. 31 de juliol de 1843
  • Ricardo Shelly 13 de desembre de 1843
  • Manuel Pavía, en comissió. 18 de febrer de 1844
  • Francisco de Paula Lillo. 17 de març de 1844
  • Francisco Fulgosio. 29 de juliol de 1844
  • José María de Gispert. 27 de gener de 1845
  • José Fernandez Enciso 2 d'agost de 1845
  • Joaquim De Gispert i Anglí, interí, 2 d'abril de 1846
  • Ramón Ceruti 14 d'abril de 1846
  • Francisco Castillón, interí (6 d'agost de 1846)
  • 1846-1847 Manuel Lassala i Solera
  • Joaquim De Gispert i Anglí, interí (28 de febrer de 1847)
  • 1847 Ventura Díaz
  • Pere Bardají i Balanzat, interí (21 de setembre de 1847)
  • 1847-1848 Manuel Gibert i Sans
  • 1848 Martín Foronda y Viedma
  • 1848-1850 Miguel Tenorio de Castilla
  • 1850 Fermín Arteta Sesma
  • 1850-1852 Ventura Díaz
  • 1852 Martín Foronda y Viedma
  • 1852-1853 Manuel Lassala i Solera
  • 1853-1854 Melchor Ordóñez y Viana
Sexenni Democràtic
Restauració borbònica
Segona República Espanyola
Després de la guerra civil

ReferènciesModifica

  1. [enllaç sense format] http://elpais.com/diario/1997/05/01/espana/862437620_850215.html
  2. Pi y Arimón, Andrés Avelino. «Capítulo IV. gobierno de la Provincia de Barcelona. Artículo II. Gobernador de la Provincia.». A: Imprenta y Librería Politécnica de Tomás Gorchs. Barcelona antigua y moderna descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros dias Tomo 1 (en castellà). Barcelona: Imprenta y Librería Politécnica de Tomás Gorchs, 1854, p. 113 -118 [Consulta: 14 març 2015]. 

Enllaços externsModifica