Grace Mera Molisa
Grace Mera Molisa (Ambae, 17 de febrer de 1946 - Port Vila, 4 de gener de 2002) va ser una política i poeta vanuatiana, i activista per la igualtat de les dones en la política. The Australian la va descriure com «l'avantguarda de la cultura melanesiana i la veu dels vanuatuans, especialment de les dones».[1] També ha estat descrita com una de les «activistes i intel·lectuals públiques més importants del Pacífic».[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1946 Ambae (Vanuatu) |
| Mort | 4 gener 2002 (55 anys) Port Vila (Vanuatu) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat del Pacífic Sud |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, escriptora, política |
| Partit | Vanua'aku Pati |
| Família | |
| Cònjuge | Sela Molisa (en)  |
| Fills | Viran Molisa Trief (en) |
Va ser la primera dona del seu país a obtenir un títol universitari, el grau Bachelor of Arts a la Universitat del Pacífic Sud el 1977.[1]
Molisa era anglicana i parlava cinc idiomes.[1] Va ser una figura molt important durant la independència del seu país el 1979.
Un llibre del 2004 titulat Perfils de dones del Pacífic, dirigit a «retre homenatge a dones del Pacífic que han obert el camí a la igualtat de gènere i als drets humans», incloïa un homenatge a Grace Molisa.[3]
Carrera política modifica
El 1979, abans de la independència de Vanuatu, i com a membre del partit polític Vanua'aku Pati, Molisa es va convertir en la segona secretària del Ministeri d'Afers Socials.[1]
Va crear el Festival Nacional d'Arts de Vanuatu, i va crear el comitè que va escollir la bandera, l'himne, l'escut i el lema nacional (Long God Yumi Stanap) de Vanuatu. Va ser una de les dues dones membres del comitè de la Constitució Nacional i va ser signatària de la Constitució de Vanuatu el 1979, juntament amb el seu marit i company polític Sela Molisa.[1]
Va ser portaveu del primer ministre Walter Lini del 1987 al 1991.[1]
A la dècada del 1990, va ser nomenada membre del Consell de la Universitat del Pacífic Sud i es va convertir en membre de Transparència internacional. El 1997 va fundar Vanuatu Women in Politics (VWIP), un grup de pressió per ajudar les dones que desitjaven entrar a la política. Quan Vanua'aku Pati no va aprovar cap dona candidata per a les eleccions generals de 1998, Molisa va abandonar el partit i va coordinar les candidatures de sis dones candidates sota la bandera del VWIP. Aquell mateix any, va publicar un fulletó on figuraven 530 dones ni-Vanuatu qualificades per a funcions públiques, com a mitjà per pressionar el govern perquè designés dones qualificades per a càrrecs públics.[1][4]
Va contribuir amb un capítol sobre política postcolonial al compendi acadèmic Remembrance of Pacific Pasts: An Invitation to Remake History, editat per Robert Borofsky i publicat el 2000.[5] Altres col·laboradors van ser Albert Wendt, Vilsoni Hereniko, Marshall Sahlins, James Belich, Gyan Prakash, Edward Said i Epeli Hauʻofa.
Carrera literària modifica
Molisa va publicar Blackstone, un recull dels seus poemes, el 1983. El 1987 va publicar Colonized People: Poems. The Australian ha descrit els seus poemes com «un mordaç comentari social sobre la vida al Vanuatu patriarcal i postcolonial».[1] El 1995 va publicar Pasifik paradaes, escrit en bislama.[6]
La doctora Selina Tusitala Marsh de la Universitat d'Auckland l'ha descrita com una de les tres «avantpassades de la poesia Pasifika», juntament amb Konai Helu Thaman de Tonga i Haunani-Kay Trask de Hawaii.[7] L'extens assaig de recerca de Marsh s'ha publicat a Cordite Poetry Review.[8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 "Voice of Vanuatu's women" Arxivat 2012-01-17 a Wayback Machine., The Australian, 1 de febrer de 2002
- ↑ Slatter, Claire, "Treading Water in Rapids? Non-Governmental Organisations and Resistance to Neo-Liberalism in Pacific Island States", en Firth, Stewart (ed.), Globalisation and Governance in the Pacific Islands, Australian National University, 2006, ISBN 1-920942-97-1
- ↑ «New book celebrates Pacific women who fought for equal rights». RNZ International, 08-03-2004.
- ↑ Molisa, Grace Mera. Women's appointments file: A directory of experienced and qualified ni-Vanuatu women (en anglès), 1998. ISBN 982-329-003-2.
- ↑ Molisa, Grace Mera. «Colonised People». A: Remembrance of Pacific Pasts: An Invitation to Remake History (en anglès). University of Hawai'i Press, 2000. ISBN 0-8248-2301-X.
- ↑ Molisa, Grace Mera. Pasifik paradaes (en bislama), 1995. ISBN 982-329-001-6.
- ↑ «Pacific Poetry in English 720 (Dr Selina Tusitala Marsh)» (en anglès). University of Auckland. Arxivat de l'original el 2008-10-15. [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Black Stone Poetry: Vanuatu’s Grace Mera Molisa» (en anglès).