Gramàtica japonesa

El japonès és una llengua aglutinant, sintètica, amb una fonologia basada en mores, una llargada fonèmica de vocals i consonants i un accent tonal que permet diferenciar paraules. L'estructura bàsica gramatical és SOV (subjecte-objecte-verb), si bé en casos de tematització i rematització el verb pot aparèixer abans. Els modificadors dels constituents de la frase són sempre anteposats (adjectiu-nom, oració relativa-nom). Les funcions gramaticals es marquen amb postposicions anomenades partícules (no hi ha preposicions). També existeixen partícules de final de frase que serveixen per a exhortar, exclamar, afirmar, interrogar o afegir impacte emocional. Una característica interessant del japonès (compartida amb el coreà) és el marcatge d'un tema, separat del marcatge del subjecte lògic, per bé que de vegades poden coincidir. Els substantius no tenen ni gènere ni nombre i no hi ha articles. Els verbs es conjuguen en temps i diàtesi, però no en persona. Els adjectius també es conjuguen. El japonès té un sistema d'honorífics i formes verbals i adjectivals que canvien segons l'estatus de qui parla, qui escolta i qui es menciona.

Gramàtica japonesa (日本語文法) en japonès.

Escriptura

El japonès presenta tres tipus d'escriptura diferents, quelcom d'insòlit en les llengües humanes: els dos sil·labaris nadius del Japó creats a partir de caràcters xinesos, hiragana (ひらがな) i katakana (カタカナ), i els kanji (漢字) o caràcters xinesos importats. També es fan servir caràcters llatins esporàdicament en alguns préstecs concrets.

A grans trets, els kanji constitueixen els nuclis semàntics dels substantius, adjectius i verbs, mentre que el hiragana es fa servir per a les desinències verbals i adjectivals, així com demostratius, partícules i algunes paraules que escrites habitualment en hiragana en comptes de kanji. El katakana serveix principalment per als préstecs estrangers (majoritàriament anglesos, però també portuguesos, alemanys o holandesos) i com a recurs expressiu semblant a la cursiva o la negreta.

Frases i clàusules

En japonès escrit la unitat més gran és el text (文章 bunshou), format per frases (文 bun), que estan formades per clàusules o proposicions (文節 bunsetsu). Com en xinès clàssic i coreà clàssic, en japonès no hi ha espais entre les paraules. La separació lèxica s'aconsegueix gràcies a l'eix pivotant dels kanji amb l'ajuda de les partícules gramaticals i les desinències verbs i adjectivals. Un exemple de frase:

• 冑の中に、晴れ渡った夜空のような色の瞳を光らせてアルスラーンは老騎士に尋ねた。
  • kabuto no naka ni, harewatatta yozora no youna iro no hitomi wo hikarasete arusuraan wa roukishi ni tazuneta
• Amb les pupil·les del color d'una nit clara brillant-li a dins de l'elm, l'Arslan li va preguntar al vell cavaller.

Els caràcters en negreta són kanji, els subratllats és katakana i la resta són hiragana. És gràcies tant als kanji com a les diferents partícules i desinències que hom sap on acaba una paraula i on comença la següent. Fonèticament, molts cops les partícules són concebudes com un apèndix de la paraula anterior. A continuació una clàusula nominal amb barres verticals que separen els "blocs lògics":

晴れ渡った | 夜空の | ような | 色の | 瞳

harewatatta | yozora no | youna | iro no | hitomi

Aclarit | cel nocturn PART.GENITIVA | semblant a | color PART.GENITIVA | pupil·la

Pupil·les del color d'una nit clara.

Direcció d'escriptura

En japonès hi ha dues maneres d'escriure: 縦組み (tategumi) i 横組み (yokogumi). La primera fa referència a l'escriptura vertical de dreta a esquerra, i la segona a l'escriptura horitzontal d'esquerra a dreta. La tradicional és la primera, heretada del sistema cultural xinès, i és com s'editen totes les novel·les i diaris actuals, així com la majoria de revistes. La segona, d'estil occidental, es fa servir per a publicacions científiques, Internet i ofimàtica en general.

En la 縦組み o escriptura vertical el text comença a l'angle superior dret de la pàgina, i continua cap avall; un cop arribat a baix de tot, es continua la següent columna a l'esquerra de la primera columna, i així successivament.

Signes de puntuació

El japonès compta amb un sistema propi de signes de puntuació, alguns dels quals són semblants als nostres, si bé tenen una forma una mica diferent. Els principals són:

Signes de puntuació

Signe	Nom en japonès	Significat
。	まる (maru) 句点 (kuten) 点 (ten)	Punt
、	読点 (touten)	Coma japonesa
,	コンマ (konma)	Coma occidental
：	コロン (koron)	Dos punts
！	感嘆符 (kantanfu)	Signe d'exlamació
？	疑問符 (gimonfu)	Signe d'interrogació
（）	括弧 (kakko)	Parèntesi

Del punt i coma japonesos també se'n diu conjuntament 句読点 (kutouten).

De parèntesis també n'hi ha molts tipus, a continuació n'oferim una llista més o menys exhaustiva:

Tipus de parèntesi

Signe	Nom en japonès	Traducció literal	Usos
「」	鉤括弧 (kagikakko)	parèntesi de clau	- Per a diàlegs o citacions (anàleg als guions llargs o les cometes baixes) - També com a marca d'èmfasi, semblant a les nostres cometes.
『』	二重鉤括弧 (nijuu kagikakko)	parèntesi de clau doble	- Títols d'obres o publicacions en un text. - A l'interior dels kagikakko com a segones cometes.
【】	墨付き括弧 (sumitsuki kakko)	parèntesi amb tinta negra	- Principalment en encapçalaments i entrades, especialment en diccionaris de kanji.
（）	丸括弧 (marukakko) パーレン (paaren)	parèntesi rodó	- Per a escriure com es llegeix una paraula, ja sigui amb kanji o un préstec lingüístic.
〔〕	亀甲括弧 (kikkoukakko)	parèntesi closca de tortuga	- Es fa servir de vegades en les cites.
｛｝	波括弧 (namikakko)	parèntesi onada	- Es fa servir sobretot en matemàtiques
［］	角括弧 (kakukakko)	parèntesi angle	- Es fa servir molt en matemàtiques
＜＞	山括弧 (yamakakko)	parèntesi muntanya	- Per a les cites, malgrat que no es fa servir gaire.
«»	二重山括弧 (nijuu yamikakko)	parèntesi muntanya doble	- Per a èmfasi dins d'una frase, molt poc usat.

Classificació de les paraules

La tradició terminològica japonesa separa les paraules japoneses en dues categories principals: 自立語 (jiritsugo, 'mots independents') i 付属語 (fuzokugo, 'mots auxiliars). Els primers tenen un significat lèxic, mentre que els segons tenen una funció purament gramatical.

Els mots independents es poden dividir en

• 活用語 (katsuyougo), mots conjugables, que inclou:
  • 動詞 (doushi), verbs (ex: 行く, 殴る, 泳ぐ, する, 来る...)
  • 形容詞 (keiyoushi), adjectius propis (ex: 暖かい, 眩しい...)
  • 形容動詞 (keiyoudoushi), adjectius verbals o nominals (ex: 自然, きれい...)

• 非活用語 (hikatsuyougo), mots no conjugables, que inclou:
  • 名詞 (meishi), substantius (ex: 雪, 社会, 驚き...)
  • 代名詞 (daimeishi), pronoms (ex: 私, 俺ら, 我々...)
  • 副詞 (fukushi), adverbis (ex: さっさと, 遅く, ゆっくり...)
  • 接続詞 (setsuzokushi), conjuncions i connectors (ex: また, だから, しかし...)
  • 感動詞 (kandoushi), interjeccions (ex: ああ, うあッ...)
  • 連体詞 (rentaishi), modificadors nominals (ex: あの, あらゆる...)

Els mots auxiliars també es poden dividir en

• 活用語 (katsuyougo), mots conjugables, que inclou:
  • 助動詞 (jodoushi), verbs auxiliars (ex: れる, ない, ます...)

• 非活用語 (hikatsuyougo), mots no conjugables, que inclou:
  • 助詞 (joshi), partícules (ex: は, を, の...)

Substantius (名詞 meishi)

Gènere i nombre dels substantius

El japonès no té ni gènere gramatical, ni nombre, ni articles (tot i que el demostratiu その sono molts cops es tradueix com a article el/la/els/les). És per això que els lingüistes estan d'acord que els substantius japonesos no tenen flexió possible: 猫 neko es pot traduir com a gat, gats, un gat, uns gats, el gat... segons el context. Tanmateix, els substantius poden prendre uns prefixos honorífics: o- per als substantius natius i go- per als substantius sinojaponesos. Alguns exemples s'indiquen a la taula següent. En alguns casos hi ha supletisme com amb l'exemple d'arròs:

Formes honorífiques de substantius

Simple	Honorífic	Significat
飯 meshi	ご飯 go-han	Arròs
金 kane	お金 o-kane	Diners
体 karada	お体 o-karada 御身 onmi	Cos
言葉 kotoba	お言葉 o-kotoba 詔 mikotonori	Mot(s)

Malgrat tot, hi ha un nombre restringit de substantius que presenten formes col·lectives: els pronoms personals. Alguns exemples: 私たち (watashitachi, 'nosaltres'), 僕ら (bokura, 'nosaltres' informal i més masculí), 俺ら (orera, 'nosaltres' vulgar i masculí), etc. Hi ha un pronom personal poc comú, 我 (ware, 'jo'), que es duplica per a la forma col·lectiva: 我々 (wareware).

També hi ha el sufix col·lectivitzador -達 (tachi), que es fa servir amb noms de persona per a transmetre la idea de "aquesta persona i companyia", "aquesta persona i els seus amics", o qualsevol grup del qual la persona és la "representant"; per exemple, 明美達 (Akemi-tachi), 'l'Akemi i companyia'.

Substantius verbals

Si bé les classificacions tècniques són molt renyides, hi ha un tipus de substantiu que es pot conjugar. Concretament, se li afegeix el verb comodí する (suru, 'fer'), que és el que es conjuga. Aquest fenomen és molt productiu, i afecta sobretot els substantius sinojaponesos, però també alguns de japonesos:

• 結婚 (kekkon, 'casament/matrimoni') →結婚する (kekkon suru, 'casar-se')
• 散歩 (sanpo, 'passejada') →散歩する (sanpo suru, 'passejar')
• 買い物 (kaimono, 'compra, de compres') →買い物する (kaimono suru, 'anar de compres, fer la compra') [subst. japonès]
• 説明 (setsumei, 'explicació') → 説明する (setsumei suru, 'explicar')

Etimologia dels substantius

Segons la seva etimologia, els substantius japonesos es poden dividir en diferents grups i subgrups, que també sol determinar amb quina escriptura s'escriu la paraula:

1. 和語 (wago): mots d'origen japonès, heretats del japonès antic. S'escriuen amb un sol kanji o en hiragana. Curiosament, la paraula wago no és d'origen japonès, sinó xinès. Un sinònim de 'wago' que sí que és d'origen japonès és 大和言葉 (yamatokotoba, 'mots de Yamato'; Yamato és un nom antic per al Japó).
2. 漢語 (kango): mots d'origen xinès o creats a partir d'elements xinesos. Estan compostos de dos o més kanji. També se'n diu 'mots sinojaponesos'.
   1. 和製漢語 (waseikango): mots creats al Japó sobretot durant l'època Meiji a partir de caràcters xinesos per expressar tots els nous termes importats d'Occident. Molts s'han exportat al xinès, vietnamita i altres idiomes asiàtics.
3. 外来語 (gairaigo): préstecs estrangers que no són del xinès (anglès, portuguès, holandès, alemany, italià, espanyol...). S'escriuen en katakana.
   1. 和製外来語 (waseigairaigo): mots creats al Japó a partir de paraules estrangeres, que, però, han adoptat un significat diferent de la paraula original. La majoria són de l'anglès (和製英語 waseieigo), però també n'hi ha de més antics del portuguès o el neerlandès.

Paraules japoneses (和語 wago)

Les paraules purament japoneses són totes aquelles paraules nadiues de l'arxipèlag japonès que no es van importar del xinès. Tots els adjectius propis (形容詞) i verbs (動詞), així com substantius d'un sol kanji i algun substantiu de dos kanji esporàdic, són paraules japonesos (a banda dels mots gramaticals). Les paraules japoneses es pronuncien gairebé totes amb l'anomenada 訓読み kun'yomi o lectura kun.

Existeixen alguns mots de més d'un kanji que van ser encunyats al Japó,

Paraules sinojaponeses (漢語 kango)

Les paraules sinojaponeses són totes les paraules d'origen xinès que es van importar al Japó durant la història de contacte entre la Xina i el país nipó. Inclou la immensa majoria de substantius i adjectius de dos o més kanjis (llevat dels 四字熟語 yojijukugo), així com els substantius verbals. S'acostumen a llegir amb la 音読み onyomi o lectura on, és a dir, la pronúncia xinesa dels caràcters adaptada a la fonètica japonesa.

Componen el gruix de lèxic més elevat, poètic, tècnic i literari. Normalment, l'ús de kango eleva el registre del discurs. És freqüent que hi hagi equivalents kango-wago per a moltes paraules, i l'ús d'un o l'altre es deu tant el registre com matisos de significat. Alguns exemples de substantius verbals i verbs:

Kango - wago

Kango	Pronúncia	Wago	Pronúncia	Significat
解決する	kaiketsu suru	解く	toku	resoldre
停止する	teishi suru	止まる	tomaru	aturar-se
変化する	henka suru	変わる	kawaru	canviar, mutar
翻訳する	hon'yaku suru	訳す	yakusu	traduir
使用する	shiyou suru	使う	tsukau	fer servir, emprar

Tanmateix, molts kango no tenen cap equivalent directe wago i són la paraula d'ús comú. Exemples:

Només kango

Paraula	Pronúncia	Significat
管理する	kanri suru	administrar
行動する	koudou suru	actuar
注目する	chuumoku suru	prestar atenció
協力する	kyouryoku suru	col·laborar

和製漢語 (waseikango)

Mots encunyats al Japó a partir de caràcters xinesos, primer durant l'època preMeiji, però especialment durant l'època de la Restauració Meiji, durant la qual hi va haver una gran importació de vocabulari de política, ciència, llei i filosofia d'Occident. Molts d'aquests mots es van exportar al xinès i altres llengües asiàtiques. Es llegeixen amb la lectura on.

Alguns exemples de waseikango preMeiji són 芸者 (geisha) i 忍者 (ninja).

Exemples de waseikango de l'època Meiji són 文化 (bunka, 'cultura'), 文明 (bunmei, 'civilitazió'), 進化 (shinka, 'evolució'), 法律 (houritsu, 'llei'), 資本 (shihon, 'capital'), 哲学 (tetsugaku, 'filosofia'), 電話 (denwa, 'telèfon'), 科学 (kagaku, 'ciència'), 物理 (butsuri, 'física'), 共和 (kyouwa, 'república).

Estrangerismes (外来語 gairaigo)

Article principal: Estrangerismes en japonès

Els estrangerismes en japonès que no provenen del xinès (és a dir, que no són kango), provenen majoritàriament de les llengües europees. Per a més informació, vegeu l'article principal.

Cal comentar els estrangerismes d'origen sànscrit (梵語 bongo), el nombre dels quals en japonès no és gens menyspreable, tots mots que tenen a veure amb el budisme i l'hinduisme. A diferència dels estrangerismes europeus, que s'escriuen tots en katakana, els estrangerismes sànscrits s'escriuen en kanji o hiragana.

Préstecs del sànscrit

Mot	Pronúncia	Mot original	Significat
刹那	setsuna	kṣaṇa	instant (un kshana és la duració d'un acte mental, de vora 1/75 segons)
旦那	danna	dāna	amo, patró, marit
阿弥陀仏	amidabutsu	Amitābha	Amitabha, el principal buda de l'escola budista Terra Pura
奈落	naraku	naraka	l'infern, els averns

Especialment danna i setsuna s'han incorporat al llenguatge corrent. Una manera habitual de referir-se al patró d'una botiga és danna, i setsuna es fa servir per a referir-se a un instant molt petit. Naraku és un mot poètic i literari per referir-se a l'inframón. La resta de préstecs són essencialment de litúrgia budista.

和製外来語 (waseigairaigo)

Dins dels estrangerismes hi ha un subgrup anomenat 和製外来語 (waseigairaigo) que comprèn tots aquells substantius creats al Japó a partir de paraules estrangeres, que, però, o bé tenen un significat diferent de la paraula original, o bé són un compost inexistent en la llengua original. Alguns exemples:

和製外来語 (waseigairaigo)

Mot japonès	Pronúncia	Significat	Mot(s) original(s)	Equivalents actuals llengua original
シュークリーム	shuukuriimu	profiterol	FR: chou + EN: cream	FR: chou à la crème EN: cream puff
CM/シー・エム	shii emu	anunci	EN: commercial message	EN: advertisement, ad
SP/エス・ピー	esu pii	guardaespatlles	EN: security + police	EN: bodyguard
シャーペン	shaapen	llapis de mina	EN: sharp pencil	EN: mechanical pencil
ズボン	zubon	pantalons, texans	FR: jupon	FR: pantalons, jeans
カンニング	kanningu	fer trampes en un examen	EN: cunning	EN: cheat (on an exam)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gramàtica japonesa

Pronoms (代名詞 daimeishi)

El japonès té una varietat molt alta de pronoms que es fan servir segons el gènere de qui parla i segons la situació (informal o formal). A diferència de les llengues indoeuropees, els pronoms japonesos han estat sempre una classe de mots molt volàtil, molts han esdevingut obsolets i se n'han creat de nous en el lapse de pocs segles. Els pronoms japonesos es fan servir únicament per a les persones.

A més a més, en contexts formals o simplement no col·loquials, és poc freqüent fer servir els de segona i tercera persona, perquè s'opta per emprar directament el nom o els noms de les persones seguits de sufixos honorífics (さん san, くん kun, etc.)

A continuació en detallem una llista amb les notes d'ús entre parèntesis:

Pronoms

Persona	Molt informal o vulgar		Informal		Formal
	Singular	Plural	Singular	Plural	Singular	Plural
1a	俺 ore (masc.)	-ら ra	僕 boku (masc.) 俺 ore (masc.)	-ら ra	私 watashi (default) 自分 jibun 私 watakushi (molt form.)	-たち tachi
			私 watashi (masc. i fem.) あたし atashi (fem.)	-たち tachi
2a	あんた anta (masc. vul.)	-たち tachi	君 kimi あなた anata	-たち tachi	貴方 anata	-たち tachi
	お前 omae (masc.) てめえ temee (masc. pej.)	-ら ra			そちら sochira (molt form.)
	adjectiu/nom	- ども domo (pej.)
3a	そいつ soitsu (pej.) あいつ aitsu (pej.)	-ら ra	彼 kare ell 彼女 kanojo ella	-ら ra	あの方 ano kata (molt form.)	あの方々 ano katagata (molt form.)
			あの人 ano hito 'aquella persona'
	adjectiu/nom	- ども domo (pej.)

Notes d'ús

• Com es pot veure, hi ha molts pronoms que són sobretot emprats per homes. Això no vol dir que les dones no els puguin fer servir, però és molt més infreqüent, especialment els vulgars (ore, anta, temee).
• Hi ha dones que fan servir boku per tal de separar-se dels rols de gènere, però en general una parlant de gènere femení acostumarà a fer servir watashi com a norma tant si és una situació formal com informal, atashi si vol sonar més femenina i boku si vol sonar més masculina. Algunes dones poden arribar a fer servir ore (si són lèsbiques, per exemple), però és molt rar.
• Els parlants de gènere masculí en general fan servir ore entre amics i família. L'ús de boku està més restingrit a nens o adolescents. Amb gent que no es coneix gaire, es fa servir watashi de norma.
• En contextos d'empresa (formalitat) la norma és fer servir sempre watashi, tant dones com homes, i com a molt boku amb els companys de feina.
• Els pronoms molt cortesos (watakushi, sochira, ano kata) s'empren en situacions molt formals.
• El pronom jibun per referir-se a un mateix és una mica menys formal que watashi, però es fa servir si no es vol emprar boku perquè sona massa immadur.
• Pel que fa als pronoms de segona persona, si no es té gaire confiança, el que es fa sempre és fer servir el cognom de la persona (o nom si ja es té confiança) seguit d'un sufix honorífic com ara -さん -san. L'ús d'anata sona rígid i fred, i massa formal. Ara bé, entre amics és freqüent fer servir kimi o omae (anta quan es vol ser més rude).
• Passa el mateix amb els pronoms de tercera persona, kare i kanojo es fan servir poc si es coneix el nom de la persona, perquè a més a més també volen dir xicot i xicota, i és més normal emprar-los amb aquest significat. Soitsu i aitsu són despectius, com si es digués "aquell/a paio/a".
• Els sufixos de plural són -たち tachi per a la majoria de pronoms informals i formals i -ら -ra per a la majoria de pronoms vulgars. El sufix -ども -domo és pejoratiu i es fa servir amb noms de persona i adjectius (ex: このろくでなしどもが！ kono rokudenashi-domo ga!, 'aquests inútils!')

Llengua pro-drop

El japonès és una llengua que tendeix a ometre el subjecte si es pot deduir del context, com en les llengües romàniques llevat de les gàl·liques. En lingüística es considera una llengua pro-drop. A més a més molts cops el subjecte coincideix amb el tema, marcat amb la partícula wa:

• このケーキはめっちゃ美味しい！ (kono keeki wa oishii) 'aquest pastís és molt bo!'

En una frase sense més context el subjecte implícit normalment és el de primera persona:

• 今日はゲームの発売日なんだけど、買おうかどうかわからない。(kyou wa geemu no hatsubaibi nandakedo, kaou ka douka wakaranai)
• Avui surt el joc, però no sé si comprar-lo o no.

Els verbs kau (comprar) i wakaranai (saber) no presenten subjecte explícit, però s'entén que és "jo".

Adjectius

Article principal: Adjectius en japonès.

En japonès hi ha tres tipus possibles de mots definibles com a adjectius:

• Adjectius propis (形容詞 keiyōshi) [també: adjectius de tipus い]
• Adjectius verbals (形容動詞 keiyōdōshi) [també: adjectius de tipus な]
• Substantius que prenen la partícula de genitiu の.

Els únics adjectius que es conjuguen pròpiament dit són els primers, mentre que els segons fan servir la còpula だ・です・である i la partícula な. Els tercers són simples substantius amb cas genitiu.

Per a més informació vegeu l'article principal.

Numerals

Vegeu Numeració japonesa

Verbs (動詞 doushi)

Els verbs són mots que expressen accions, estats o processos. En japonès els verbs només es flexionen en aspecte i temps. Amb l'afegiment de sufixos verbals també s'aconsegueix la veu passiva i els diferents nivells de formalitat. El verb japonès és un dels element del discurs que en denota la formalitat amb els diferents sufixos específics.

Classificació

En japonès hi ha verbs (動詞 doushi) i substantius verbals (substantius sinojaponesos, com ara 変更 henkou 'canvi', als quals s'afegeix el verb comodí する suru). Els doushi es poden classificar en tres principals categories:

• 五段活用 (godan katsuyou), conjugació ichidan o de tipus 1 o de verb u.
• 一段活用 (ichidan katsuyou), conjugació ichidan o de tipus 2 o de verb ru.
• 不規則活用 (fukisoku katsuyou), conjugació irregular.

• Els godan són verbs amb una terminació la vocal de la qual varia i a la qual s'afegeixen els morfemes de conjugació (撃つ utsu 'disparar').
• Els ichidan són verbs a l'arrel dels quals s'afegeixen els morfemes de conjugació (受ける ukeru 'obtenir').
• Els dos verbs irregulars són 来る kuru i する suru.

Conjugació dels godan

La conjugació dels verbs godan es pot resumir de la manera següent:

Verbs godan: 誘う 'convidar'

	Positiu	Canvi	Negatiu	Canvi
No marcada	誘う sasou		誘わない sasowanai	u -> wa
Passat	誘った sasotta	u -> tt	誘わなかった sasowanakatta	u -> wa
Forma て te	誘って sasotte	u -> tt	誘わなくて sasowanakute	u -> wa
Conjuntiva	誘い sasoi	u -> i	X	X
Passiva	誘われる sasowareru	u -> wa	誘われない sasowarenai	u -> wa
Causativa	誘わせる sasowaseru	u -> wa	誘わせない sasowasenai	u -> wa
Causativa-passiva	誘わせられる sasowaserareru	u -> wa	誘わせられない sasowaserarenai	u -> wa
Potencial	誘える sasoeru	u -> e	誘えない sasoenai	u -> e
Condicional ば ba	誘えば sasoeba	u -> e	誘わなければ sasowanakereba	u -> wa
Volitiva	誘おう sasoou	u -> ou	X	X
Imperatiu	誘え！ sasoe!	u -> e	X	X

Segons la síl·laba en què s'acabi el verb (vuit possibles: ku, gu, su, tsu, u, ru, bu, mu) les conjugacions canviaran seguint l'esquema de canvi indicat en les columnes de Canvi (llevat del passat i la forma te, que pateixen canvis eufònics en alguns casos). Les vuit arrels per a cada tipus possible:

	Verb	Significat	Neg/Pass/Caus/Pass-Caus	Passat/Forma て	Pot/Cond	Volitiva
1	書く kaku	escriure	書か- kaka-	書い- kai-	書け- kake-	書こう kakou
2	泳ぐ oyogu	nedar	泳が- oyoga-	泳い- oyoi-	泳げ- oyoge-	泳ごう oyogou
3	探す sagasu	cercar	探さ- sagasa-	探し- sagashi-	探せ- sagase-	探そう sagasou
4	勝つ katsu	guanyar	勝た- kata-	勝っ- kat-	勝て- kate-	勝とう katou
5	誘う sasou	convidar	誘わ- sasowa-	誘っ- sasot-	誘っ- sasot-	誘おう sasoou
6	切る kiru	tallar	切ら- kira-	切っ- kit-	切れ- kire-	切ろう kirou
7	遊ぶ asobu	jugar	遊ば- asoba-	遊ん- ason-	遊べ- asobe-	遊ぼう asobou
8	読む yomu	llegir	読ま- yoma-	読ん- yon-	読め- yome-	読もう yomou

Els sufixos verbals que s'afegeixen a les arrels per a cada inflexió verbal:

Negatiu/Potencial/Causatiu	Passat/Forma て	Potencial/Condicional
ない/れる/せる nai/reru/seru	1-6: た/て ta/te 7,8: だ/で da/de	る/ば ru/ba

Conjugació dels ichidan

En el cas dels ichidan la conjugació és més simple perquè tots perden la る final per enganxar-hi els diferents sufixos verbals. Exemple:

Verbs ichidan: 食べる 'menjar'

	Positiu	Negatiu
No marcada	食べる taberu	食べない tabenai
Passat	食べた taberu	食べなかった tabenakatta
Forma て te	食べて tabete	食べなくて tabenakute
Conjuntiva	食べ tabe	X
Passiva	食べられる taberareru	食べられない taberarenai
Causativa	食べさせる tabesaseru	食べさせない tabesasenai
Causativa-passiva	食べさせられる tabesaserareru	食べさせられない tabesaserarenai
Potencial*	食べ(ら)れる tabe(ra)reru	食べ(ら)れない tabe(ra)renai
Condicional ば ba	食べれば tabereba	食べなければ tabenakereba
Volitiva	食べよう tabeyou	X
Imperatiu	食べろ！ tabero!	X

* Hi ha una tendència en el japonès parlat informal a fer caure la ら de la forma potencial per tal de diferenciar-la de la passiva.

Els sufixos verbals que s'enganxen:

Negatiu/Potencial/Causatiu	Passat/Forma て	Potencial/Condicional	Volitiva	Imperatiu
ない/られる/させる nai/rareru/saseru	た/て ta/te	(ら)れる/れば (ra)reru/reba	よう you	ろ ro

Conjugació de 来る kuru i する suru

Els dos únics verbs irregulars del japonès. La conjugació:

Verbs irregulars: する i 来る

	する suru 'fer'		来る kuru 'venir'
	Positiu	Negatiu	Positiu	Negatiu
No marcada	する	しない	来る	来ない
Passat	した	しなかった	来た	来なかった
Forma て te	して	しなくて	来て	来なくて
Conjuntiva	し	X	来、	X
Passiva	される	されない	来られる	来られない
Causativa	させる	させない	来させる	来させない
Causativa-passiva	させられる	させられない	来させられる	来させられない
Potencial	できる**	できない*	来(ら)れる*	来(ら)れない
Condicional ば ba	すれば	しなければ	来れば	来なければ
Volitiva	しよう	X	来よう	X
Imperatiu	しろ！	X	来い！	X

*Com en els ichidan, la ら de la forma potencial se sol fer caure en la llengua parlada.

**Si bé en l'aprenentatge occidental できる s'ensenya com a forma potencial de する, en realitat és un altre verb que es fa servir per suplir la conjugació. De fet, できる es pot conjugar en alguns temps i modes:

	Positiu	Negatiu
No marcada	できる	できない
Passat	できた	できなかった
Forma て te	できて	できなくて
Conjuntiva	でき、	X
Condicional ば ba	できれば	できなければ

Per a un aprofundiment més tècnic de la conjugació verbal vegeu: Conjugació dels verbs japonesos

Honorífics japonesos

Article principal Honorífic japonès

El japonès és una llengua molt estratificada socialment. No només hi ha diferents desinències verbals i adjectivals que es fan servir segons el context, sinó que també hi ha un extens sistema d'honorífics que s'enganxen principalment a antropònims, però també topònims. Vegeu l'article principal.