Obre el menú principal

La Gran Assemblea Nacional de Turquia (en sigles GANT;[1] turc Türkiye Büyük Millet Meclisi, TBMM) és el parlament unicameral de Turquia,[1] que és l'únic òrgan amb prerrogatives legislatives atorgades per la Constitució turca. Va ser fundat a Ankara el 23 d'abril de 1920, enmig de la Guerra d'Independència Turca. El parlament va ser fonamental en els esforços de Mustafa Kemal Atatürk per fundar un nou estat de les restes de l'Imperi Otomà després de la Primera Guerra Mundial.

Gran Assemblea Nacional de Turquia
Türkiye Büyük Millet Meclisi
XXVI Legislatura
Tipus
Tipus Unicameral
Líders
President Mustafa Şentop, AKP
des del dia 24 de juny de 2018
Vicepresidents Süreyya Sadi Bilgiç
Levent Gök
Mithat Sancar
Celal Adan,
des del dia
Estructura
Membres 550
Grups polítics      AKP (291)
     CHP (140)
     MHP (49)
     HDP (62)
     İYİ (39)
Última elecció 1 de novembre de 2015
Building of the Grand National Assembly of Turkey.jpg

Edifici de la Gran Assemblea, Ankara
Barack Obama adreçant-se a la Gran Assemblea
Barack Obama adreçant-se a la Gran Assemblea
Lloc web
Türkiye Büyük Millet Meclisi, TBMM (turc) (anglès)
Modifica les dades a Wikidata

ComposicióModifica

Té 550 membres que són elegits per un mandat de cinc anys per la regla D'Hondt, un sistema de representació de llistes proporcionals per a 85 districtes electorals que representen les 81 províncies administratives de Turquia (Istanbul està dividit en tres districtes electorals mentre que Ankara i Izmir es divideixen en dos cadascun per la seva gran població). Per evitar un parlament sense majoria i amb excessiva fragmentació política, només els partits que obtinguin almenys el 10% dels vots emesos a nivell nacional a les eleccions legislatives parlamentària tenen dret de representació en el parlament. Com a resultat d'aquest llindar, només dos partits van ser capaços d'obtenir aquest dret durant les eleccions legislatives turques de 2002 i tres a les eleccions de 2007. Hi poden participar candidats independents, però han d'obtenir almenys el 10% dels vots a la seva circumscripció per ser elegits.[2][3] Aquest alt llindar ha estat criticat internacionalment, però una denúncia davant la Cort Europea de Drets Humans va ser rebutjada.

L'edifici de l'AssembleaModifica

L'edifici que va albergar per primer cop l'Assemblea turca fou la seu d'Ankara[1] del Comitè Unió i Progrés, el partit polític que va enderrocar el sultà Abdul Hamid II el 1909 en un esforç per portar la democràcia a l'Imperi Otomà. Actualment és utilitzat com a local del Museu de la Guerra de d'Alliberament (Kurtuluş Savaşı Müzesi). El segon edifici que allotjava el Parlament també ha estat convertit en un museu, el Museu de la República (Cumhuriyet Müzesi). La Gran Assemblea Nacional es troba ara en un modern i imponent edifici al barri Bakanlıklar d'Ankara.

HistòriaModifica

Ja des de l'inici, la GANT ha sigut una institució política molt important.[4]

Quan es va constituir la Gran Assemblea Nacional de Turquia (l'abril de 1920), una part dels representants van ser elegits mentre que altres van ser nomenats per governadors provincials. La Guerra d'independència turca va ser conduïda per la GANT, que era unànime contra la invasió. Amb la victòria de la guerra i la signatura del Tractat de Pau de Lausanne feta l'estiu de 1923, es convocaren les primeres eleccions. La primera elecció al GANT fou guanyat per un sol partit: el Partit del Poble.[1] Poc després, la GANT declarà la república.

El 1924 s'adoptà la primera constitució turca. S'establia amb aquesta norma jurídica un sistema parlamentari de partit únic. Entre 1923 i 1946, el partit únic va governar Turquia, amb eleccions cada quatre anys. Els censos, els comicis i el ritual de les eleccions fou criticat posteriorment.[4]

El sistema parlamentari es caracteritzava per la falta de mesures de control sobre el govern turc i la majoria parlamentària. El sistema electoral estava dissenyat de manera que sobrerepresentava la majoria electoral sense respectar la voluntat de la minoria, caracteritzar perquè el guanyador s'ho queda tot i els districtes electorals tenien més d'un membre.[5]

La fi del període de partit únic va ser donat pels membres del Partit del Poble que eren notables locals que van esdevenir crítics amb el sistema.[6] Açò donà lloc a un sistema multipartidista.[5]

El 1960 hi hagué una intervenció militar que donà lloc a una nova constitució el 1961. La intervenció militar es va donar per "la situació de punt mort parlamentari i al seu fracàs a l'hora de donar respostes a les qüestions més urgents". Els militars elegiren l'assemblea constituent el 1960.[6] Aquesta nova constitució modificà el sistema electoral i les mesures de control del govern i el parlament.[5]

Des de 1961, els districtes múltiples han sigut conservats i la representació proporcional va substituir a la representació majoritària.[7] També, amb cada elecció celebrada des d'aquesta data han canviat detalls del sistema electoral.[8]

El 1980 hi hagué una altra intervenció militar que donà lloc a una nova constitució el 1982. Els motius foren iguals al de l'anterior.[6] Aquesta constitució també modificà el sistema electoral i les mesures de control del govern i el parlament.[5] Es va introduir una barrera electoral del 10% a nivell nacional i una barrera per al districte. La barrera electoral per al districte va ser declarada inconstitucional el 1995 per afectar negativament a la representativitat.[8]

El 1983 es van celebrar noves eleccions després de poder-se celebrar-les per impediment dels militars colpistes que estaben restaurant les polítiques civils durant tres anys. Les guanyà el Partit Mare Terra, que dirigí el país durant dos legislatures (1983-1991). Des de la seua derrota, el país ha viscut un vot molt dividit que ha portat a governs en coalició de variada duració.[9]

Llista de presidents de l'AssembleaModifica

Imatge Nom Nomenament Cessament Partit
Gran Assemblea Nacional
1   Mustafa Kemal Atatürk 24 d'abril de 1920 29 d'octubre de 1923 Partit Republicà del Poble
2   Ali Fethi Okyar 1 de novembre de 1923 22 de novembre de 1924 Partit Republicà del Poble
3   Kazım Özalp 26 de novembre de 1924 1 de març de 1935 Partit Republicà del Poble
4   Mustafa Abdülhalik Renda 1 de març de 1935 5 d'agost de 1946 Partit Republicà del Poble
5   Musa Kâzım Karabekir 5 d'agost de 1946 26 de gener de 1948 Partit Republicà del Poble
6   Ali Fuat Cebesoy 30 de gener de 1948 1 de novembre de 1948 Partit Republicà del Poble
7   Şükrü Saracoğlu 1 de novembre de 1948 22 de maig de 1950 Partit Republicà del Poble
8   Refik Koraltan 22 de maig de 1950 27 de maig de 1960 Partit Demòcrata
Cambra de Representants
9   Kazım Orbay 9 de gener de 1961 26 d'octubre de 1961 Sense partit
Assemblea Nacional
10   Fuat Sirmen 1 de novembre de 1961 10 d'octubre de 1965 Partit Republicà del Poble
11 Ferruh Bozbeyli 22 d'octubre de 1965 1 de novembre de 1970 Partit de la Justícia
12 Sabit Osman Avcı 26 de novembre de 1970 14 d'octubre de 1973 Partit de la Justícia
13 Kemal Güven 18 de desembre de 1973 5 de juny de 1977
14 Cahit Karakaş 17 de novembre de 1977 12 de setembre de 1980 Partit Republicà del Poble
Assemblea Consultiva
15 Sadi Irmak 27 d'octubre de 1981 4 de desembre de 1983 Sense partit
Gran Assemblea Nacional
16 Necmettin Karaduman 4 de desembre de 1983 29 de novembre de 1987 Partit de la Mare Pàtria
17   Yıldırım Akbulut (1r cop) 24 de desembre de 1987 9 de novembre de 1989 Partit de la Mare Pàtria
18 İsmet Kaya Erdem 21 de novembre de 1989 20 d'octubre de 1991 Partit de la Mare Pàtria
19 Hüsamettin Cindoruk 16 de novembre de 1991 1 d'octubre de 1995 Partit de la Recta Via
20   İsmet Sezgin 18 d'octubre de 1995 24 de desembre de 1995 Partit de la Recta Via
21 Mustafa Kalemli 25 de gener de 1996 30 de setembre de 1997 Partit de la Mare Pàtria
22   Hikmet Çetin 16 d'octubre de 1997 18 d'abril de 1999 Partit Republicà del Poble
23   Yıldırım Akbulut (2n cop) 20 de maig de 1999 30 de setembre de 2000 Partit de la Mare Pàtria
24 Ömer İzgi 18 d'octubre de 2000 3 de novembre de 2002 Partit del Moviment Nacional
25   Bülent Arınç 19 de novembre de 2002 22 de juliol de 2007 Partit de la Justícia i el Desenvolupament
26   Köksal Toptan 09 d'agost de 2007 09 d'agost de 2009 Partit de la Justícia i el Desenvolupament
27   Mehmet Ali Şahin 09 d'agost de 2009 12 juny de 2011 Partit de la Justícia i el Desenvolupament
28   Cemil Çiçek 04 de juliol de 2011 07 de juny de 2015 Partit de la Justícia i el Desenvolupament
29   İsmet Yılmaz 1 de juliol de 2015 1 de novembre de 2015 Partit de la Justícia i el Desenvolupament
30   İsmail Kahraman 22 de novembre de 2015 present Partit de la Justícia i el Desenvolupament
Clau: CHP DP AP ANAP DYP MHP AKP Sense partit

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Turan, 2008, p. 258.
  2. Roger Hardy «Turkey leaps into the unknown». British Broadcasting Corporation, 04-11-2002 [Consulta: 14 desembre 2006].
  3. Direcció General Turca de Premsa i Informació. «Political Structure of Turkey». Oficina del Primer ministre de Turquia, 24-08-2004. [Consulta: 14 desembre 2006].
  4. 4,0 4,1 Turan, 2008, p. 259.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Turan, 2008, p. 260.
  6. 6,0 6,1 6,2 Turan, 2008, p. 259-260.
  7. Turan, 2008, p. 260-261.
  8. 8,0 8,1 Turan, 2008, p. 261.
  9. Turan, 2008, p. 262.

BibliografiaModifica

  • Turan, Ilter. «Voluntad política, estabilidad parlamentaria : ¿un sueño imposible? : la gran Asamblea Nacional turca durante las dos últimas décadas». A: Parlamentos democráticos del Sur de Europa. València: Tirant lo blanch, 2008, p. 255-296. ISBN 978-84-9876-000-2. 

Enllaços externsModifica