Obre el menú principal

El Gran Ducat de Berg (alemany: alemany: Großherzogtum Berg) va ser establert per Napoleó Bonaparte després de la seva victòria al 1805 a la Batalla d'Austerlitz en els territoris entre l'Imperi francès al Rin i el Regne de Westfàlia.

Großherzogtum Berg
Grand-duché de Berg

Gran Ducat de Berg
Bergischer Löwe.svg
1806 – 1813 Flag of the Kingdom of Prussia (1803-1892).svg
de}}} de}}}
Bandera Escut
Ubicació deEl Gran Ducat de Berg dins de la Confederació del Rin
Informació
Capital Düsseldorf
Idioma oficial Baix alemany
francès
Període històric
Establiment 1806
Dissolució 1813
Política
Forma de govern Monarquia constitucional
Gran Duc
 • 1806–1808: Joaquim I
 • 1808-1809: Napoleó Bonaparte
 • 1809–1813: Lluís I
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

 
Llancer del Gran Ducat de la Guàrdia Imperial, al 1812

L'annexió francesa del Ducat de Jülich (francès: Juliers) durant les guerres revolucionàries franceses al 1794, havia separat un altre cop els dos ducats de Jülich i Berg, que des del 1614 havien estat governats en unió personal pels ducs de Palatinat-Neuburg dels Wittelsbach. Al 1803 l'hereu de Palatinat-Neuburg, l'elector de Baviera, Maximilià Josep, va separar el restant Ducat de Berg dels seus altres territoris bavaresos i el va nomenar al seu cosí Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld-Gelnhausen com a administrador.

Al 1806, en la reorganització d'Alemanya ocasionada per la dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià I, ara Rei de Baviera, va cedir Berg a Napoleó a canvi del Principat d'Ansbach. El 15 de març de 1806, l'Emperador francès va posar Berg sota el govern del seu cunyat Joachim Murat, incloent territoris de l'antic Ducat de Clèveris prussià, a l'est del Rin. El 12 de juliol de 1806 Murat es va unir a la Confederació del Rin i va prendre el títol de Gran Duc. Les seves terres, es van ampliar amb l'annexió del Comtat de la Mark, el Principat Eclesiàstic de Münster, la ciutat Imperial de Dortmund i nombrosos territoris menors del Cercle de la Baixa Renània-Westfàlia.

Quan Murat va ser promogut com a Rei de Nàpols al 1808, Berg va ser governat, en un principi, directament per Napoleó en unió personal. A l'any següent va escollir el seu nebot encara infant, el príncep Napoleó Lluís Bonaparte (1804–1831), fill gran del seu germà Lluís Bonaparte, que era Rei d'Holanda, com a Gran Duc de Berg. Buròcrates francesos sota la direcció de Pierre Louis Roederer van administrar el territori en el seu nom. Durant nou dies de juliol 1810, el Gran Duc Napoleó Lluís també va governar el Regne d'Holanda en unió personal.

El declivi econòmic a causa del fracàs del Bloqueig Continental imposat per Napoleó va portar a una sèrie de revoltes i alçaments. La curta existència del Gran Ducat va arribar a la seva fi, quan les forces franceses van retrocedir en el curs de la batalla de Leipzig de 1813. El territori va ser llavors administrat per Prússia, que va incorporar oficialment l'antic Gran Ducat, d'acord amb l'Acta Final del Congrés de Viena de 1815. Berg es va convertir en part de la Província de Jülich-Clèveris-Berg, sent els territoris orientals de Münster i de la Mark fusionats en la Província de Westfàlia.

DepartamentsModifica

  • Ems
    • Coesfeld
    • Münster
    • Lingen
  • Rin
    • Düsseldorf
    • Elberfeld
    • Essen
    • Mülheim
  • Ruhr
    • Dortmund
    • Hagen
    • Hamm
  • Sieg
    • Dillenburg
    • Siegen

ReferènciesModifica

  • Otto von Pivka, Michael P. Roffe, els aliats alemanys de Napoleon : Westfalia i Kleve-Berg, p. 3; Llibres de Google

BibliografiaModifica

  • Gerd Dethlefs, Armin Owzar, Gisela Weiß (Hrsg.): Modell und Wirklichkeit. Politik, Kultur und Gesellschaft im Großherzogtum Berg und im Königreich Westphalen, Paderborn 2008, ISBN 978-3-506-75747-0.
  • Elisabeth Fehrenbach: Vom Ancien Regime zum Wiener Kongress. Oldenbourg, München 2001.
  • Bastian Fleermann: Marginalisierung und Emanzipation. Jüdische Alltagskultur im Herzogtum Berg 1779–1847, Bergische Forschungen, Bd. 30, Neustadt an der Aisch 2007
  • Meent W. Francksen: Staatsrat und Gesetzgebung im Großherzogtum Berg (1806–1813). Peter Lang, Frankfurt am Main 1982, 334 S. (Rechtshistorische Reihe, Bd. 23), ISBN 3-8204-7124-3.
  • Stefan Geppert / Axel Kolodziej: Romerike Berge – Zeitschrift für das Bergische Land, 56. Jg., H. 3/2006: Sonderausgabe anlässlich der Ausstellung Napoleon im Bergischen Land. 1. September bis 22. Oktober, Bergisches Museum Schloss Burg. ISSN 0485-4306.
  • Rudolf Göcke: Das Großherzogthum Berg unter Joachim Murat, Napoleon I. und Louis Napoleon 1806–1813. Ein Beitrag zur Geschichte der französischen Fremdherrschaft auf dem rechten Rheinufer; meist nach den Acten des Düsseldorfer Staats-Archivs, Köln 1877 (online).
  • Mahmoud Kandil: Sozialer Protest gegen das napoleonische Herrschaftssystem. Äußerungen der Bevölkerung des Großherzogtums Berg 1808–1813 aus dem Blickwinkel der Obrigkeit. Mainz Verlag, Aachen 1995, 177 S.; zugleich Diss. phil. Fernuniversität Hagen 1995, ISBN 3-930911-58-2; Teildokument online
  • Erwin Kiel, Gernot Tromnau (Hrsg.): Vivre libres ou mourir! Frei leben oder sterben! Die Französische Revolution und ihre Widerspiegelung am Niederrhein. Ausstellung 13. Duisburger Akzente. Begleitschrift. Niederrheinisches Museum Duisburg 1989 (ohne ISBN)
  • Wilhelm Ribhegge: Preußen im Westen. Kampf um den Parlamentarismus in Rheinland und Westfalen. Verlag Aschendorff, Münster 2008, ISBN 978-3-402-05489-5
  • Charles Schmidt: Le grand-duché de Berg (1806–1813); étude sur la domination française en Allemagne sous Napoléon ler. Paris 1905 (online). Titel der deutschen Übersetzung: Das Großherzogtum Berg 1806–1813, Eine Studie zur französischen Vorherrschaft in Deutschland unter Napoleon I. Mit Beiträgen von Burkhard Dietz, Jörg Engelbrecht und Heinz-K. Junk, hrsg. von Burkhard Dietz und Jörg Engelbrecht, Neustadt an der Aisch 1999 ISBN 3-87707-535-5
  • Bettina Severin: Modellstaatspolitik im rheinbündischen Deutschland. Berg, Westfalen, Frankfurt im Vergleich. In: Francia (Zeitschrift) Jg. 24, H. 2, 1997, S. 181–203 (Digitalisat)
  • Bettina Severin-Barboutie: Französische Herrschaftspolitik und Modernisierung. Verwaltungs- und Verfassungsreformen im Großherzogtum Berg (1806–1813), Göttingen 2008, ISBN 978-3-486-58294-9 (Digitalisat)
  • Veit Veltzke (Hrsg.): Napoléon. Trikolore und Kaiseradler über Rhein und Weser. Köln 2007, ISBN 978-3-412-17606-8
  • Veit Veltzke (Hrsg.): Für die Freiheit – gegen Napoleon: Ferdinand von Schill, Preußen und die deutsche Nation. Böhlau, Köln 2009, ISBN 978-3-412-20340-5