Gran Gandak
El Gandak, distingit com a Gran Gandak, és un riu que neix al Nepal i corre cap a l'estat de Bihar a l'Índia, fins al Ganges. És el Kondochates dels geògrafs grecs i el Sadaulra de l'èpica índia. El seu naixement és a 3.900 metres a Mustang, a la frontera amb Tibet. Passa per una important gorga i per una presa on es produeix part de l'electricitat de Nepal. La seva conca és de 46.300 km². A Nepal és conegut com a Salgrami, com a Gandaki (o Kali Gandaki) i com a Narayani.
Tipus | Riu ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Continent | Àsia ![]() | |||
Localització | Dhaulagiri ![]() | |||
Final | ||||
Localització | Ganges ![]() | |||
| ||||
Afluent | ||||
Conca hidràulica | Conca del Ganges ![]() | |||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 52 m ![]() | |||
Mida | 630 (![]() | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 46.300 km² ![]() | |||
Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
Mesures i indicadors | ||||
Cabal | 1.760 m³/s ![]() | |||
Dos rierols el formen (Nup Chhu i Shar Chhu, riu de l'oest i riu de l'est) quan conflueixen a Lo Manthang a Mustang; corre cap sud-oest amb el nom de Mustang Khola i a Kagbeni rep un afluent important, el Kak Khola, i agafa el nom de Kali Gandaki. Corre cap al sud, per la gorga de Kali Gandaki o Andha Galchi, entre les muntanyes Dhaulagiri (8.167 metres) a l'oest i l'Annapurna (8.091 metres) a l'est, que és la més fonda del món. Al sud de la gorga rep el Rahught Khola a Galeshwor, el Myagdi Khola a Beni, el Modi Khola prop de Kushma i el Badigaad a Rudrabeni. Llavors gira a la dreta i pren direcció est cap a la serralada de Mahabharat on es troba la principal hidroelèctrica de Nepal; gira al sud passant els Mahabharats, i se li uneix el Trishuli a Devighat, i després el Rapti Oriental que drena la vall de Terai coneguda con Chitwan. Des de Devighat, el riu corre al sud-oest on és conegut com a Narayani o Sapt Gandaki. Gira llavors al sud-est, i a la frontera troba els rius Pachnad i Sonha, i entra a l'Índia a la plana de Bihar, a Triveni o Tribeni. A Bihar s'uneix al Ganges a Sonpur prop de Hajipur i de Patna. La seva longitud és de 630 km (dels quals 330 són a Nepal). A la zona fronterera del Nepal amb Índia, es troba la presa de Gandak a Valmikinagar, i al costat el Parc Nacional de Chitwan amb 932 km², establert el 1973 i que és Patrimoni de la Humanitat des de 1984. Fins al 1951 fou zona de cacera. Al parc es troben cocodrils, rinoceronts i mones, i alguns ocells i creixen unes plantes del tipus carnívores que atrapen petits insectes. A la part índia a l'altre costat de la frontera hi ha el parc nacional de Valmiki de 800 km², reserva de tigres creada el 1994.
BibliografiaModifica
- Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885.
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Gandak |
- http://www.green-lotus-trekking.com/engels/treklod-kali-gandaki.html#map Arxivat 2008-07-06 a Wayback Machine.
- http://www.industcards.com/hydro-india.htm Arxivat 2012-09-04 at Archive.is
- http://www.bgr.de/lebgeo/thulagi.htm Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine.
- http://discoverbihar.bih.nic.in/pages/wildlife.htm Arxivat 2009-04-10 a Wayback Machine.
- http://forest.bih.nic.in/ValmikiSanctuary.htm
- http://www.guardian.co.uk/international/story/0,,2072736,00.html
- http://www.nepalnews.com.np/archive/2006/others/feature/sep/news_feature01.php Arxivat 2006-10-07 a Wayback Machine.
- http://news.webindia123.com/news/Articles/India/20071127/834717.html
- http://wrd.bih.nic.in/gandak.html Arxivat 2009-04-10 a Wayback Machine.
- http://wrmin.nic.in/index3.asp?sslid=369&subsublinkid=288&langid=1 Arxivat 2010-01-08 a Wayback Machine.
- http://www.bshpcltd.com/Commissioned.htm Arxivat 2009-04-30 a Wayback Machine.
- http://www.planningcommission.gov.in/aboutus/committee/wrkgrp11/wg11_wr.pdf Arxivat 2009-02-20 a Wayback Machine.