Gran Llac de l'Esclau
El Gran llac de l'Esclau[1] o Gran llac dels Esclaus[2] (en anglès: Great Slave Lake, en francès: Grand lac des Esclaves) és el segon llac més gran dels territoris del Nord-oest del Canadà (després del Gran llac dels Óssos). És el llac més profund de l'Amèrica del Nord, amb 41 m de fondària mitjana i 614 m de fondària màxima. Ocupa una superfície de 27.200 km². El seu volum és de 1.580 km³. Entre les ciutats dels voltants hi ha: Yellowknife, Fort Providence, Hay River i Fort Resolution. A la banda est, només es troba la comunitat de Lutselk'e, un poblet de 350 habitants, la majoria de l'ètnia chipewyan.
![]() ![]() | ||||
Tipus | Llac glacial ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Ubicació | ||||
País de la conca | Canadà ![]() | |||
Entitat territorial administrativa | Territoris del Nord-oest (Canadà) ![]() | |||
| ||||
Afluent | Lockhart River (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |||
Efluent | Riu Mackenzie ![]() | |||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 156 m ![]() | |||
Profunditat | 614 m ![]() | |||
Dimensions | 109 (![]() ![]() | |||
Perímetre | 3.057 km ![]() | |||
Superfície | 27.200 km² ![]() | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 971.001 km² ![]() | |||
Mesures i indicadors | ||||
Volum | 1.580.000 hm³ ![]() | |||
El caçador de pells Samuel Hearne explorà la zona el 1771.
En la dècada de 1930, s'hi descobrí or pels voltants i es fundà Yellowknife, la capital dels territoris del Nord-oest.
Geografia i història naturalModifica
Els tributaris principals d'aquest llac són els rius Hay, Slave i Taltson. És drenat pel riu Mackenzie. Mentre la zona oest està coberta de bosc, a la zona est hi ha tundra. Es va originar com a llac glacial. Està almenys parcialment glaçat durant uns 8 mesos de l'any. Durant l'hivern, el glaç és prou dur per a permetre-hi el pas de camions pesants.
ReferènciesModifica
- ↑ «Gran Llac de l'Esclau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ ésAdir
BibliografiaModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Llac de l'Esclau |
- Canada. (1981). Sailing directions, Great Slave Lake and Mackenzie River. Ottawa: Dept. of Fisheries and Oceans. ISBN 0660110229.
- Gibson, J. J., Prowse, T. D., & Peters, D. L. (2006). Partitioning impacts of climate and regulation on water level variability in Great Slave Lake. Journal of Hydrology. 329 (1), 196.
- Hicks, F., Chen, X., & Andres, D. (1995). Effects of ice on the hydraulics of Mackenzie River at the outlet of Great Slave Lake, N.W.T.: A case study. Canadian Journal of Civil Engineering. Revue Canadienne De G̐ưenie Civil. 22 (1), 43.
- Kasten, H. (2004). The captain's course secrets of Great Slave Lake. Edmonton: H. Kasten. ISBN 097366410X.
- Jenness, R. (1963). Great Slave Lake fishing industry. Ottawa: Northern Co-ordination and Research Centre. Dept. of Northern Affairs and National Resources.
- Keleher, J. J. (1972). Supplementary information regarding exploitation of Great Slave Lake salmonid community. Winnipeg: Fisheries Research Board, Freshwater Institute.
- Mason, J. A. (1946). Notes on the Indians of the Great Slave Lake area. New Haven: Published for the Department of Anthropology, Yale University, by the Yale University Press.
- Sirois, J., Fournier, M. A., & Kay, M. F. (1995). The colonial waterbirds of Great Slave Lake, Northwest Territories an annotated atlas. Ottawa, Ont: Canadian Wildlife Service. ISBN 0662238842.