Obre el menú principal

Gran Premi de la muntanya al Tour de França

edició recent Tour de França de 2019
Mallot de la muntanya
Gran Premi de la Muntanya
Història
Primera edició 1933
Nombre d'edicions 80 (fins al 2019)
Categoria Classificació de la muntanya
Cursa Tour de França
Palmarès
Primer guanyador Espanya II República Vicente Trueba (ESP)
Més victòries  Richard Virenque (FRA) (7)
Últim Guanyador  Romain Bardet (FRA)

El Gran Premi de la muntanya del Tour de França és una classificació secundària del Tour de França que recompensa el ciclista que obté més punts en passar pels cims dels diferents ports de muntanya de què consta la cursa. El líder d'aquesta classificació rep el nom de "Rei de la muntanya", i des de 1975 és recompensat amb un mallot de color blanc i punts vermells, en francès anomenat maillot à pois rouges.

HistòriaModifica

El primer Tour de França es va disputar sense passar per grans ports de muntanya, sinó travessant colls menors. El primer va ser el coll des Echarmeaux (712 m), en l'etapa inicial entre París a Lió, en el que avui és l'antic camí d'Autun a Lió. L'etapa de Lió a Marsella va incloure el coll de la République (1.161 m), també conegut com el coll de Grand Bois, als afores de St-Etienne. El primer gran coll que es va passar, el Ballon d'Alsace (1.178 m ) als Vosges,[1] es va superar el 1905. Amb tot, els veritables grans colls de muntanya no foren inclosos fins al 1910, als Pirineus, quan es van superar per primera vegada el coll d'Aubisque i el Tourmalet. L'ascensió es feia per camins de ferradura, un repte exigent per a bicicletes pesades, sense canvis de marxes i conduïdes per homes amb els pneumàtics de recanvi al voltant de les seves espatlles i el menjar, roba i eines en bosses penjades dels manillars. L'assistent de l'organització, Victor Breyer, es va situar al cim de l'Aubisque amb el company que havia proposat incloure els Pirineus, Alphonse Steinès.[2] Després de l'èxit d'aquesta edició Desgrange va decidir incloure els Alps el 1911.[3]

El cim més alt que s'ha pujat mai ha estat el Cim de la Bonette-Restefond, el 1962, que s'eleva fins als 2.802 m.[4] El final d'etapa més alt va ser al cim del Galibier en l'edició del 2011.[5]

Des del 1905, diari organitzador de la cursa, L'Auto anomenà un ciclista del Tour de França com a meilleur grimpeur, el millor escalador.[6] El 1933 Vicente Trueba fou el primer vencedor d'aquesta classificació. Amb tot, Trueba era molt dolent baixant, per la qual cosa mai va guanyar res d'important tot i coronar en primera posició el cim. Henri Desgrange, director del Tour de França, va decidir que els ciclistes havien de rebre un premi per haver arribat primers al cim. Així, a partir de 1934, la diferència entre el primer i el segon ciclista al pas pel cim era transformada en una bonificació de temps en favor del primer. Aquestes bonificacions posteriorment van ser retirades, però es va mantenir el reconeixement pel Rei de la muntanya.[7]

Tot i que el millor escalador va ser reconegut per primera vegada el 1933, el mallot distintiu no es va introduir fins al 1975. Els colors del mallot es van escollir en funció del patrocinador del moment, la marxa de xocolata Poulain, les barres de xocolata de les quals tenien un embolcall blanc a punts vermells.[8] Tot i el posterior canvi de patrocinador en aquesta classificació el mallot conservà els colors i fins i tot s'ha estès a altres proves ciclistes.

Des del 2009, el mallot de la muntanya està patrocinat pels hipermercats i supermercats Carrefour i Carrefour Market.[9]

Distribució dels puntsModifica

Durant les ascensions del Tour, els punts s'atorguen als primers ciclistes que coronen el cim. Les cotes es divideixen en cinc categories en funció de la seva dificultat i a cada categoria correspon un barem de punts. Les més fàcils estan classificades de quarta categoria i les més difícils de "categoria especial" o "fora de categoria". Des de l'última modificació de la puntuació, feta el 2012, la puntuació és la següent:

Tipus de cota / Posició 1r 2n 4r 47 10è
Fora de categoria 25 20 16 14 12 10 8 6 4 2
1a categoria 10 8 6 4 2 1
2a categoria 5 3 2 1
3a categoria 2 1
4a categoria 1

Vencedors del Gran Premi de la muntanyaModifica

Meilleur grimpeurModifica

Entre 1905 i 1932, el diari L'Auto designà en cada edició al meilleur grimpeur, millor escalador, del Tour. Aquest títol no era donat per l'organització de la cursa i no està reconegut oficialment, però és el precedent directe de la classificació de la muntanya que es va instaurar el 1933.

Gran Premi de la muntanyaModifica

Fins al 1975 el Gran Premi de la Muntanya no tenia cap mallot distintiu.

 
M.Rasmussen, amb el mallot de la muntanya el Tour de França de 2006.
Any Nom Equip Punts Altres mallots
1933   Vicente Trueba ESP) Touriste-routier 134 -
1934   René Vietto (FRA) França 111 -
1935   Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica 118 -
1936   Julián Berrendero (ESP) Espanya-Luxemburg 132 -
1937   Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica 114 -
1938   Gino Bartali (ITA) Itàlia 107   Mallot groc
1939   Sylvère Maes (BEL) Bèlgica 86   Mallot groc
1947   Pierre Brambilla (ITA) Itàlia 98 -
1948   Gino Bartali (ITA) Itàlia 62   Mallot groc
1949   Fausto Coppi (ITA) Itàlia 81   Mallot groc
1950   Louison Bobet (FRA) França 58 -
1951   Raphaël Géminiani (FRA) França 66 -
1952   Fausto Coppi (ITA) Itàlia 92   Mallot groc
1953   Jesús Loroño (ESP) Espanya 54 -
1954   Federico Bahamontes (ESP) Espanya 95 -
1955   Charly Gaul (LUX) Luxemburg 84 -
1956   Charly Gaul (LUX) Luxemburg 71 -
1957   Gastone Nencini (ITA) Itàlia 44 -
1958   Federico Bahamontes (ESP) Espanya 79 -
1959   Federico Bahamontes (ESP) Espanya 73   Mallot groc
1960   Imerio Massignan (ITA) Itàlia 56 -
1961   Imerio Massignan (ITA) Itàlia 95 -
1962   Federico Bahamontes (ESP) Margnat–Paloma–d'Alessandro 137 -
1963   Federico Bahamontes (ESP) Margnat–Paloma–Motul–Dunlop 147 -
1964   Federico Bahamontes (ESP) Margnat–Paloma–Dunlop 173 -
1965   Julio Jiménez (ESP) KAS-Kaskol 133 -
1966   Julio Jiménez (ESP) Ford-France–Hutchinson 123 -
1967   Julio Jiménez (ESP) Espanya 122 -
1968   Aurelio González (ESP) Espanya 96 -
1969   Eddy Merckx (BEL) Faema 155   Mallot groc
  Mallot verd
  Combinada
1970   Eddy Merckx (BEL) Faema-Faemino 128   Mallot groc
  Combinada
1971   Lucien Van Impe (BEL) Sonolor-Lejeune 228 -
1972   Lucien Van Impe (BEL) Sonolor 229 -
1973   Pedro Torres (ESP) La Casera-Bahamontes 225 -
1974   Domingo Perurena (ESP) KAS 161 -
1975   Lucien Van Impe (BEL) Gitane-Campagnolo 342 -
1976   Giancarlo Bellini (ITA) Brooklyn 170 -
1977   Lucien Van Impe (BEL) Lejeune-BP 244 -
1978   Mariano Martínez (FRA) Jobo-Superia 187 -
1979   Giovanni Battaglin (ITA) Inoxpran 239 -
1980   Raymond Martin (FRA) Miko-Mercier-Vivagel 223 -
1981   Lucien Van Impe (BEL) Boston-Mavic 284 -
1982   Bernard Vallet (FRA) La Redoute-Motobecane 278 -
1983   Lucien Van Impe (BEL) Metauromobili-Pinarello 272 -
1984   Robert Millar (GBR) Peugeot 284 -
1985   Luis Herrera (COL) Varta-Café de Colombia-Mavic 440 -
1986   Bernard Hinault (FRA) La Vie Claire-Radar 351   Supercombatiu
1987   Luis Herrera (COL) Varta-Café de Colombia 452 -
1988   Steven Rooks (NED) PDM 326   Combinada
1989   Gert-Jan Theunisse (NED) PDM 441 -
1990   Thierry Claveyrolat (FRA) RMO 321 -
1991   Claudio Chiappucci (ITA) Carrera Jeans 312   Supercombatiu
1992   Claudio Chiappucci (ITA) Carrera Jeans-Tassoni 410   Supercombatiu
1993   Tony Rominger (SUI) CLAS-Cajastur 449 -
1994   Richard Virenque (FRA) Festina 392 -
1995   Richard Virenque (FRA) Festina 438 -
1996   Richard Virenque (FRA) Festina 383 -
1997   Richard Virenque (FRA) Festina 579 -
1998   Christophe Rinero (FRA) Cofidis 200 -
1999   Richard Virenque (FRA) Team Polti 279 -
2000   Santiago Botero (COL) Kelme-Costa Blanca 347 -
2001   Laurent Jalabert (FRA) Team CSC-Tiscali 258   Supercombatiu
2002   Laurent Jalabert (FRA) Team CSC-Tiscali 262   Supercombatiu
2003   Richard Virenque (FRA) Quick Step-Davitamon 324 -
2004   Richard Virenque (FRA) Quick Step-Davitamon 266   Supercombatiu
2005   Michael Rasmussen (DEN) Rabobank 185 -
2006   Michael Rasmussen (DEN) Rabobank 166 -
2007   Mauricio Soler (COL) Barloworld 206 -
2008   Carlos Sastre (ESP)[10] Team CSC-Saxo Bank 80   Mallot groc
2009 no atorgat[11] - -
2010   Anthony Charteau (FRA) Bbox Bouygues Telecom 143 -
2011   Samuel Sánchez (ESP) Euskaltel-Euskadi 108 -
2012   Thomas Voeckler (FRA) Europcar 135 -
2013   Nairo Quintana (COL) Movistar Team 147   Mallot blanc
2014   Rafał Majka (POL) Team Tinkoff-Saxo 181
2015   Christopher Froome (GBR) Team Sky 119   Mallot groc
2016   Rafał Majka (POL) Team Tinkoff 209
2017   Warren Barguil (FRA) Sunweb 169   Supercombatiu
2018   Julian Alaphilippe  (FRA) Quick-Step Floors 170
2019   Romain Bardet (FRA) AG2R La Mondiale 86

Ciclistes amb més victòriesModifica

 
Richard Virenque, vencedor 7 vegades de la classificació de la muntanya.
Pos. Nom País Victòries Anys
1 Richard Virenque   França 7 1994, 1995, 1996, 1997, 1999, 2003, 2004
2 Federico Bahamontes   Espanya 6 1954, 1958, 1959, 1962, 1963, 1964
Lucien Van Impe   Bèlgica 6 1971, 1972, 1975, 1977, 1981, 1983
4 Julio Jiménez   Espanya 3 1965, 1966, 1967
5 Felicien Vervaecke   Bèlgica 2 1935, 1937
Gino Bartali   Itàlia 2 1938, 1948
Fausto Coppi   Itàlia 2 1949, 1952
Charly Gaul   Luxemburg 2 1955, 1956
Imerio Massignan   Itàlia 2 1960, 1961
Eddy Merckx   Bèlgica 2 1969, 1970
Luis Herrera   Colòmbia 2 1985, 1987
Claudio Chiappucci   Itàlia 2 1991, 1992
Laurent Jalabert   França 2 2001, 2002
Michael Rasmussen   Dinamarca 2 2005, 2006

Vencedors per paísModifica

Pos. País Ciclista amb més victòries Darrer vencedor Victòries
1   França Richard Virenque (7) Romain Bardet (2019) 23
2   Espanya Federico Bahamontes (6) Samuel Sánchez (2011) 17
3   Itàlia Gino Bartali, Fausto Coppi, Imerio Massignan i Claudio Chiappucci (2) Claudio Chiappucci (1992) 11
4   Bèlgica Lucien Van Impe (6) Lucien Van Impe (1983) 11
5   Colòmbia Luis Herrera (2) Nairo Quintana (2013) 5
6   Dinamarca Michael Rasmussen (2) Michael Rasmussen (2006) 2
    Luxemburg Charly Gaul (2) Charly Gaul (1956) 2
    Països Baixos Steven Rooks i Gert-Jan Theunisse Gert-Jan Theunisse (1989) 2
    Regne Unit Robert Millar i Christopher Froome Christopher Froome (2015) 2
    Polònia Rafał Majka (2) Rafał Majka (2016) 2
9   Suïssa Tony Rominger Tony Rominger (1993) 1

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Woodland, 2000, p. 38.
  2. McGann; McGann, 2006, p. 29.
  3. Woodland, 2000, p. 43.
  4. Woodland, 2007, p. 273.
  5. Tour de France 2011—The Galibier 1911–2011. Letour.fr (10 juliol 1911).
  6. Tour - WielerArchieven
  7. Tour Xtra: Polka Dot Jersey
  8. «Tour Xtra: Polka Dot Jersey». .
  9. Web oficial del Tour de França
  10. Bernhard Kohl (Gerolsteiner), millor escalador inicialment del Tour de França de 2008, fou desqualificat per haver donat positiu en un control antidopatge i Carlos Sastre, segon de la classificació passà a guanyar la classificació.
  11. Franco Pellizotti, millor escalador inicialment del Tour de França de 2009, fou desqualificat per haver uns valors anòmals en el seu passaport biològic. La victòria no fou atorgada a cap altre ciclista (l'espanyol Egoi Martínez havia finalitzat en segona posició de la classificació).

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Premi de la muntanya al Tour de França