Gran Saló Doré

El Gran Saló Doré va ser una sala d'espectacles situada a la Rambla de Catalunya de Barcelona, 4, fent cantonada amb la Plaça de Catalunya. També va rebre els nom de Alhambra, Doré i Eslava. Posteriorment va ser reemplaçat pel Teatre Barcelona.

Infotaula d'edifici
Gran Saló Doré
Dades
TipusSala de cinema Modifica el valor a Wikidata
Dissolució6 març 1923 Modifica el valor a Wikidata
Obertura23 febrer 1905 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRambla Catalunya, 4 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 06″ E / 41.38766°N,2.16833°E / 41.38766; 2.16833Coord.: 41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 06″ E / 41.38766°N,2.16833°E / 41.38766; 2.16833

En aquest indret es va inaugurar el 20 de maig de 1891 un cafè amb una capacitat per a aproximadament mil cinc-centes persones.[1] Aquest local era propietat de Miquel Muntané. El nom de Café de la Alhambra feia al·lusió a un pati interior que recordava al pati dels Lleons de l'Alhambra. Els propietaris del local van dividir-lo i oferir al costat de Rambla Catalunya, una sala cinematogràfica i al costat de Passeig de Gràcia es va continuar amb el cafè.[2] El 23 de febrer de 1905 la sala va reobrir sota el nom de Cine Alhambra; es desconeix la data exacta de tancament però s'estima que va ser entre 1907 i 1908.[3]

El 25 de desembre de 1908 obrí novament, ara sota el nom Gran Salón Cine Doré. El nou local tenia una decoració modernista obra de Salvador Alarma i Miquel Moragas i Ricart.[4] Aquests van dotar el local d'una façana modernista lleugerament recarregada, així com van ampliar la capacitat del local i van dotar la façana d'una gran il·luminació elèctrica.[4] La seva programació es basava en projeccions cinematogràfiques però també en diferents espectacles i actuacions. Les sessions nocturnes eren les que tenien més èxit i on es reunien les "millors famílies" de Barcelona. L'1 d'octubre de 1910 es van inaugurar les noves reformes que s'havien dut a terme.[3]

Entre el gener de 1916 i el desembre de 1918 van actuar artistes com Paquita Escribano, La Argentina, Carmen Flores i Dora la Cordobesita, entre d'altres. L'abril de 1920, sota la direcció de Miguel de Miguel Grúas-Solano, es van produir dos grans estrenes cinematogràfiques a la ciutat, Intolerancia i Corazones del mundo de David Wark Griffith. Les pel·lícules que van seguir-es van ser Los miserables, El naixement d'una nació i  J'accuse! d'Abel Gance.[5] Miguel de Miguel deixà el seu càrrec al cinema el 6 de juny de 1920. A partir d'aquest moment va començar una etapa corrent amb la projecció de comèdia, drama i també feien vodevil, sarsuela, opereta i els espectacles de varietats.[3]

L'abril de 1922 la sala va canviar de propietaris i el dia 15 del mateix mes la sala va canviar el nom pel de Salón Eslava, un cinema de curta trajectòria.[4] Aquesta sala estava sota la direcció de l'empresa Eldorado. Va programar conjuntament amb el Palace Cine per estrenar pel·lícules com La marquesita Dorette, La esfinge, El conde de Montecristo i Terra baixa (adaptació alemanya de l'obra d'Àngel Guimerà), entre d'altres.[5]

El 7 de març de 1923 s'inaugurà al mateix lloc el Teatre de Barcelona.

ReferènciesModifica

  1. Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1889/08/17/pagina-3/33423228/pdf.html Edición del jueves, 21 mayo 1891, página 3 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en castellà). [Consulta: 19 juliol 2017].
  2. Ordoñez, Jesus Fraiz. «Café Restaurante Cervecería La Alhambra, Salón Doré, Teatro Barcelona, Barcelona City Hall - La Barcelona de antes» (en espanyol europeu). [Consulta: 19 juliol 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa, 1995. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Ordoñez, Jesus Fraiz. «Gran Salón Cine Dore - La Barcelona de antes» (en espanyol europeu). [Consulta: 19 juliol 2017].
  5. 5,0 5,1 Torras i Comamala, Jordi. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Barcelona: Parsifal Ediciones, 2002. 

Enllaços externsModifica