Al-Màsjid al-Haram

Gran Màsjid a l'Aràbia Saudí
(S'ha redirigit des de: Gran mesquita de la Meca)

Al-Màsjid al-Haram (àrab: المسجد الحرام, al-Màsjid al-Ḥarām, ‘la Mesquita Sagrada’), també conegut com la Gran Mesquita, és la mesquita més gran del món[1] i està situada a la ciutat de la Meca, a l'Aràbia Saudita. La Gran Mesquita és l'escenari principal dels pelegrinatges gran (hajj) i petit (umra), que tenen lloc al mes de dhu-l-hijja del calendari islàmic i en qualsevol època de l'any, respectivament. El hajj és un dels pilars de l'Islam, requerit per a tots els musulmans sense problemes que puguin pagar el viatge. En els últims temps, més de 5 milions de musulmans celebren el hajj cada any.[2] Es troba sota el control del rei de l'Aràbia Saudita que, per aquest motiu, pren el títol de «Custodi de les Dues Mesquites Sagrades».[3]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Al-Màsjid al-Haram
Imatge
Nom en la llengua original(ar) المسجد الحرام Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMesquita congregacional i punt de referència Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
captura de l'Haram
630 inici de construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura islàmica Modifica el valor a Wikidata
Mesura137,5 (alçària) m
Minaret9 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Meca (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
 21° 25′ 21″ N, 39° 49′ 34″ E / 21.4225°N,39.8261°E / 21.4225; 39.8261
Activitat
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Capacitat820.000 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgph.gov.sa Modifica el valor a Wikidata

Està construïda al voltant de la Kaba, un edifici cúbic considerat el lloc més sagrat de la Terra pels musulmans, cap al qual els fidels s'orienten per a pregar (alquibla), i conté altres elements d'especial rellevància en l'islam, com la Pedra Negra, el Pou de Zamzam,[4] Maqam Ibrahim[5] i els turons de Safa i Marwa. L'estructura actual de l'edifici, que data del 1570, ocupa una àrea de 400.800 metres quadrats, incloent-hi els espais exteriors i interiors destinats a la pregària, i pot acollir fins a quatre milions de fidels durant el període del hajj.

HistòriaModifica

La primera mesquita es va construir l'any 638, quan l'augment dels musulmans va portar el segon califa Úmar ibn al-Khattab a ampliar el lloc per rebre en millors condicions els fidels, i consistia en una petita zona oberta amb la Kaaba al centre.

A finals del segle VIII, les antigues columnes de fusta de la mesquita s'havien substituït per columnes de marbre i les ales de la sala de pregària s'havien ampliat a ambdós costats i s'hi havia afegit un minaret per ordre d'Al-Walid I.[6] La primera gran renovació de la mesquita va tenir lloc l'any 692 per ordre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan aixecant les parets exteriors de la mesquita i decoració al sostre.[7]

El 1570 Selim II va encarregar a l'arquitecte en cap Sinan la renovació de la mesquita, i va consistir en la substitució de la coberta plana per cúpules decorades amb cal·ligrafia en la cara interior, i la col·locació de noves columnes de suport que es reconeixen com les primeres característiques arquitectòniques de l'actual mesquita, les parts més antigues que encara es conserven de l'edifici. Durant les fortes pluges i les inundacions sobtades de 1621 i 1629, les parets de la Kaaba i la mesquita van patir grans danys.[8] El 1629, durant el regnat de Murad IV, la mesquita va ser renovada afegint una nova arcada de pedra tres minarets més (arribant a set) i es va retillar el terra de marbre, i aquest va ser l'estat inalterat de la mesquita durant gairebé tres segles.

La primera gran renovació sota els reis saudites es va fer entre 1955 i 1973, que van afegir quatre minarets més, es va reformar el sostre i es va substituir el terra per pedra artificial i marbre. La galeria Mas'a s'afegeix a la Mesquita amb cobertes i tancaments. Durant aquesta renovació, molts dels elements construïts pels otomans van ser enderrocats. El 1979, va ser ocupada durant alguns dies per unes 250 persones armades de l'oposició extremista religiosa de l'Aràbia Saudita,[9] que van ser expulsades per l'exèrcit en una acció molt violenta i seguida d'una munió d'execucions.[10] Les segones renovacions saudites sota el rei Fahd de l'Aràbia Saudita van afegir entre 1982 i 1988[11] una nova ala i una zona de pregària exterior a la mesquita a les que s'accedeix per la porta del rei Fahd. Entre 1987 i 2005, mentre s'ampliaven les instal·lacions d'Arafat, Mina i Muzdalifah, a al-Màsjid al-Haram es van construir més minarets, 18 portes més, tres cúpules corresponents en posició a cada porta i la instal·lació de prop de 500 columnes de marbre, terres climatitzats, aire condicionat, escales mecàniques i un sistema de drenatge, i s'aixecà una residència del rei amb vistes a la mesquita i més àrea d'oració a la mateixa mesquita i als voltants.

El 2008 el rei Abdul·lah de l'Aràbia Saudita va anunciar una ampliació de la mesquita, que ocupava 356.800 m2 i implicava l'expropiació de 300.000 m2 al nord i al nord-oest, amb un pressupost de 40 milions de riyals (10,6 milions de dòlars EUA). L'agost de 2011 el govern va anunciar que l'expansió cobriria 400.000 m2 per acollir 1,2 milions de fidels, incloent una ampliació de diversos nivells al costat nord del complex, noves escales i túnels, una porta que porta el nom del rei Abdullah i dos minarets, pujant el nombre total de minarets a onze. Les zones de circumambulació (Mataf) al voltant de la Kaaba s'ampliarien i tots els espais tancats rebran aire condicionat. Un cop finalitzada, augmentaria la capacitat de la mesquita de 770.000 a més de 2,5 milions de fidels.[12] El seu successor, el rei Salman de l'Aràbia Saudita, el juliol de 2015 va llançar cinc megaprojectes com a part del projecte general d'expansió del rei Abdullah, amb una superfície de 456.000 m2. El 2012, es va completar el complex Abraj Al Bait juntament amb la Torre del Rellotge Reial de la Meca de 601 metres d'alçada.

ReferènciesModifica

  1. «Mecca crane collapse: Saudi inquiry into Grand Mosque disaster» (en anglès). BBC News, 12-09-2015.
  2. The Ministry of Hajj, Kingdom of Saudi Arabia. General statistics of the Umrah season of 1436 A.H.. «General statistics of the Umrah season of 1436 A.H. until 24:00 hours, 28/09/1436 A.H. Total Number of the Mu`tamirs: 5,715,051» 
  3. «Is Saudi Arabia Ready for Moderate Islam? – Latest Gulf News». www.fairobserver.com, 03-11-2017. [Consulta: 25 novembre 2017].
  4. «Zamzam Studies and Research Centre». Saudi Geological Survey. [Consulta: 5 juny 2005].
  5. Peters, F.E.. «Another Stone: The Maqam Ibrahim». A: The Hajj. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1994, p. 16–17. ISBN 9780691026190. 
  6. Petersen, Andrew. Dictionary of Islamic Architecture (en anglès). Routledge, 2002. ISBN 9781134613656. 
  7. Guidetti, Mattia. In the Shadow of the Church: The Building of Mosques in Early Medieval Syria: The Building of Mosques in Early Medieval Syria (en anglès). BRILL, 2016, p. 113. ISBN 9789004328839. 
  8. Wynbrandt, James. A Brief History of Saudi Arabia. Infobase Publishing, 2010, p. 101. ISBN 978-0-8160-7876-9. 
  9. Tristam, Pierre. «1979 Seizure of the Grand Mosque in Mecca» (en anglès). About.com. [Consulta: 1r novembre 2011].
  10. «la Meca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Gates of Masjid al-Haram». Madain Project. Arxivat de l'original el 18 March 2018. [Consulta: 17 març 2018].
  12. «Historic Masjid Al-Haram Extension Launched» (en anglès). , 20-08-2011.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Màsjid al-Haram