Grandidierita

mineral nesosilicat

La grandidierita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de l'explorador francès Alfred Grandidier (1836-1912).

Infotaula de mineralGrandidierita

Cristalls de grandidierita de la localitat tipus
Fórmula químicaMgAl₃O₂(BO₃)(SiO₄)
EpònimAlfred Grandidier Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusCap Andrahomana, Comuna de Ranopiso, Districte de Tôlanaro (Fort Dauphin), Regió d'Anosy, Província de Toliara, Madagascar
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AJ.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.AJ.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A’.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana54.1.1.1
Heys17.5.49
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 10,335(2) Å; b = 10,978(2) Å; c = 5,760(2) Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorverd blavós, blau verdós
Exfoliacióperfecta en {100} i {010}
Duresa7,5
Lluïssorvítria, nacrada
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,98 a 2,99 g/cm³ (mesurada); 3,00 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,602 nβ = 1,636 nγ = 1,639
Birefringènciaδ = 0,037
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 24° a 32°, calculat: 32°
Dispersió òpticaforta r < v
Impureses comunesTi, Mn, Na, K
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1902
SímbolGdd Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La grandidierita és un nesosilicat de fórmula química MgAl₃O₂(BO₃)(SiO₄). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5. És l'anàleg amb magnesi de l'ominelita. Químicament és una espècie propera a la kornerupina.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la grandidierita pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), prosxenkoïta-(Y) i jadarita.

Formació i jaciments

modifica

Va ser descoberta l'any 1902 al Cap d'Andrahomana, al districte de Tôlanaro, a la regió d'Anosy (Província de Toliara, Madagascar).

Referències

modifica
  1. «Grandidierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 octubre 2016].