Graz

ciutat estatutària austríaca

Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009),[1] i la capital de l'estat d'Estíria. La ciutat de Graz és travessada pel riu Mur, al sud-est d'Àustria, a uns 150 km al sud-oest de la capital austríaca, Viena. La part antiga de Graz és un dels centres històrics millor preservats d'Europa Central, i l'any 1999 la UNESCO el declarà Patrimoni de la Humanitat. Ciutat universitària per excel·lència, durant l'any 2003 fou nomenada, en solitari, Capital Europea de la Cultura. L'alcalde de la ciutat és Siegfried Nagl, del Partit Popular d'Àustria (ÖVP), que sustenta aquest càrrec des de les eleccions municipals de 2003.

Plantilla:Infotaula geografia políticaGraz
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 04′ 15″ N, 15° 26′ 19″ E / 47.0708°N,15.4386°E / 47.0708; 15.4386
EstatÀustria
Estat federatEstíria Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Andritz (en) Tradueix
Eggenberg (en) Tradueix
Geidorf (en) Tradueix
Gries (en) Tradueix
Gösting (en) Tradueix
Innere Stadt (en) Tradueix
Jakomini (en) Tradueix
Lend (en) Tradueix
Liebenau
Mariatrost (en) Tradueix
Puntigam (en) Tradueix
Ries (en) Tradueix
St. Leonhard (en) Tradueix
St. Peter (en) Tradueix
Straßgang (en) Tradueix
Waltendorf (en) Tradueix
Wetzelsdorf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població292.630 (2022) Modifica el valor a Wikidata (2.293,88 hab./km²)
Geografia
Superfície127,57 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Mura Modifica el valor a Wikidata
Altitud353 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cap de governElke Kahr (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal8010, 8020, 8036, 8041, 8042, 8043, 8044, 8045, 8046, 8047, 8051, 8052, 8053, 8054 i 8055 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic316 Modifica el valor a Wikidata
Codi municipal austríac60101 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Banja Luka
Celje
Aksaray
Pernik
Montclair (1950–)
Coventry (1957–)
Groningen (1965–)
Trondheim (1968–)
Darmstadt (1968–)
Pula (1972–)
Trieste (1973–)
Timișoara (1982–)
Maribor (1987–)
Pécs (1989–)
Dubrovnik (1994–)
Sant Petersburg (2001–)
Ljubljana (2001–)
Lublin (2019–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgraz.at Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

 
Carrer de Graz

Neolític modifica

Segons les restes arqueològiques trobades fins al moment, el primer vestigi de població humana conegut a Graz es remunta al neolític, i estaria situat al costat del riu Mur i al voltant del Grazer Schloßberg, turó que conforma actualment el nucli de la ciutat antiga.

Època antiga modifica

Durant l'època de l'Imperi Romà no hi hauria hagut cap assentament romà en aquest nucli urbà primitiu. Les restes romanes properes més importants foren descobertes entorn de l'actual aeroport Graz-Thalerhof, encara que foren totalment destruïdes als anys 40 de la nostra era durant unes obres d'ampliació. Com a únics vestigis de l‘època s'han conservat els traçats d'algunes calçades romanes a la zona.

Edat mitjana modifica

 
Graz, Georg Matthäus Vischer (1670)

Al segle vi els àvars de Pannònia provinents d'Àsia, aliats dels eslaus, es van establir a la zona i fundaren un kanat a la regió de l'actual Caríntia, Estíria i Carniola. Més tard, sobre el Grazer Schloßberg, construïren un castell, Burg en alemany i grad en eslovè. És precisament d'aquest nom eslau d'on prové la denominació actual de Graz, també coneguda antigament com a Grätz i Gratz. L'any 800 els àvars foren finalment derrotats per Carlemany. Al llarg del segle X els magiars (hongaresos) dugueren a terme incursions a la regió, però foren vençuts per l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic a la batalla de Lechfeld (955). Per impedir que es poguessin produir més atacs es crearen marques en aquestes províncies limítrofes del Sacre Imperi Romanogermànic i així s'establí la marca d'Estíria, regió de la qual Graz passaria a ser-ne la capital al segle xii quan aquesta marca es convertí en ducat. Al llarg dels segles xi i xii la ciutat es va anar desenvolupant i va créixer en població. Es construí una nova fortalesa al Schloßberg i també sorgiren dos mercats que foren guanyant en importància, un a la zona del carrer Sackstraße, l'altre a l'actual Hauptplatz. La primera referència documentada de la ciutat es trobaria en un document escrit pel marcgravi Leopold III de Babenberg en 1128.[2] Al segle xiii es construïren les primeres muralles de la ciutat.

Residència dels Habsburg modifica

L'any 1379 Graz passà a ser la capital d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Trieste, part d'Ístria) fins a l'any 1619 i, com a conseqüència, també fou la ciutat on residien els seus governants, els Habsburg.

Edat moderna modifica

L'any 1585 fou fundada per Carles II d'Estíria, arxiduc d'Àustria, la primera universitat de la ciutat. Durant aquesta època la ciutat rebé la influència cultural i artística italianes i, al mateix temps, hagué d'enfrontar-se a la constant amenaça provinent del sud-est, a les ràtzies dels otomans.

Napoleó a Graz modifica

A l'abril de l'any 1797, a l'inici de les guerres napoleòniques, les tropes franceses entraren a la ciutat de Graz per primera vegada. Així, s'iniciaren una sèrie d'atacs i enfrontaments que durarien de manera intermitent fins al gener de l'any 1810, quan finalment els francesos es retiraren, i deixaren darrere seu un panorama desolador amb el recinte fortificat del Schloßberg destruït. Gràcies, però, a la intervenció d'alguns ciutadans de Graz es va poder salvar la torre del rellotge, l'Uhrturm, símbol de la ciutat.

La primera república modifica

Després de les incursions franceses, a Graz s'inicià un període de reconstrucció i modernització. Es portaren a terme, per exemple, obres de canalització i subministrament d'aigua, es desenvolupà el ferrocarril, es fundaren institucions com la Biblioteca Nacional (Landesbibliothek) i es construí el parc principal de la ciutat, el Grazer Stadtpark. El 12 de novembre de 1918 es proclamà la república a Àustria. L'any següent foren celebrades les primeres eleccions municipals a Graz i el socialdemòcrata Vinzenz Muchitsch fou elegit alcalde de la ciutat. Amb el tractat de Saint-Germain-en-Laye, del 10 de setembre de 1919, Estíria va perdre un terç del seu territori, cedit al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (Iugoslàvia), i això suposà un cop molt fort per a la ciutat, ja que Graz es convertí així en la capital d'una regió molt més petita i de menys importància de la que havia controlat fins aquell moment.

Nacionalsocialisme i Segona Guerra Mundial modifica

Amb l'Anschluss del 12 de març de 1938, tota Àustria passava a estar annexionada al Tercer Reich. A la ciutat de Graz, com en altres ciutats austríaques, es produïren manifestacions i mostres de suport a Hitler. El Führer visità aquesta població a principis del mes d'abril de 1938, sent aclamat pels carrers de la ciutat. Tanmateix, amb la presa del poder per part dels nacionalsocialistes, els representants d'altres partits polítics de la ciutat així com uns 2.400 habitants de Graz considerats jueus foren perseguits i els seus béns espoliats. Durant la Segona Guerra Mundial un 16% dels edificis de la població foren destruïts, però la ciutat antiga quedà intacta (només la zona del Tummelplatz, amb l'edifici de l'òpera, es veié afectada), ja que els atacs se centraren en l'estació de trens principal (Hauptbahnhof) i les instal·lacions industrials de l'oest i del sud de la ciutat.

Segona república fins a l'actualitat modifica

L'any 1945 s'instal·laren tropes soviètiques i més tard tropes britàniques a la ciutat, les quals restaren a Graz fins al tractat de l'any 1955. Es començà la construcció de nous ponts i s'inaugurà més tard la primera zona de vianants (1972). Amb la inclusió del municipi de Puntigam el 1988, la ciutat arribà als 17 barris que té actualment. L'any 1993 l'organització Greenpeace atorgà un premi a la ciutat, el 1999 la ciutat antiga fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i, finalment, l'any 2003, Capital Europea de la Cultura.

Transport modifica

L'aeroport de Graz, el Flughafen Graz-Thalerhof, situat a uns 10 km al sud de la ciutat, ofereix vols cap a diferents ciutats europees, inclosa Girona.

Geografia modifica

Graz es divideix en 17 districtes:  

  • I. Innere Stadt
  • II. St. Leonhard
  • III. Geidorf
  • IV. Lend
  • V. Gries
  • VI. Jakomini
  • VII. Liebenau
  • VIII. St. Peter
  • IX. Waltendorf
  • X. Ries
  • XI. Mariatrost
  • XII. Andritz
  • XIII. Gösting
  • XIV. Eggenberg
  • XV. Wetzelsdorf
  • XVI. Straßgang
  • XVII. Puntigam

Turisme modifica

 Ciutat de Graz – Centre històric
i Castell d'Eggenberg
 
Centre Històric de Graz-Uhrturm (torre del rellotge)
TipusGrup  
Part deInnere Stadt (en)    
Localització
Entitat territorial administrativaGraz (Àustria)  
Format per
Dades i xifres
Superfície91,094 ha
zona tampó: 85,2658 ha  
Patrimoni de la Humanitat   
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1999 (23a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)  
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat2010  
Identificador931bis
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Castell d'Eggenberg
Data2010 (34a Sessió)
Identificador931bis-002
Patrimoni cultural d'Àustria
Castell d'Eggenberg
Identificador36123

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Innere Stadt (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data1999 (23a Sessió)
Identificador931-001
 
Història
Cronologia
2010 extensió lloc Patrimoni de la Humanitat  

La ciutat antiga de Graz fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1999. La majoria de llocs d'interès turístic més importants de la ciutat es troben en aquesta zona, situada al costat del riu Mur i que té com a centre el Schloßberg, turó que s'eleva uns 123m respecte a la plaça major (Hauptplatz).

  • Grazer Schloßberg: aquest turó ofereix unes vistes impressionants sobre la ciutat i, a més, alberga alguns dels elements que són símbols de Graz, com l'Uhrturm (torre del rellotge) i el Glockenturm (campanar). S'hi pot pujar a peu, val la pena utilitzar l'anomenat Kriegssteig, una escala amb 260 esglaons que data de principis del segle xx; o també s'hi pot arribar en un ascensor (Schloßberglift), construït a l'interior de la muntanya; o en funicular (Schloßbergbahn).
  • Murinsel: es tracta d'una plataforma artificial construïda l'any 2003 per Vito Acconci, que sura al mig del riu i que connecta les dues vores del riu.
  • Rathhaus: l'ajuntament de la ciutat, es troba a la plaça major (Hauptplatz).
  • Grazer Dom: la catedral, construïda el segle xv i d'estil gòtic tardà.
  • Sporgasse: carrer de vianants molt inclinat, tocant al Schloßberg, i que és més antic que la mateixa ciutat. Durant l'època dels romans fou una via comercial entre la vall del Mur i la ciutat romana de Savaria, a Hongria.
  • Herrengasse: el carrer comercial i de comunicació per excel·lència. Totes les línies de tramvia de la ciutat passen per aquest carrer.
  • Grazer Oper: l'edifici de l'òpera, el segon més gran d'Àustria.
  • Grazer Stadtpark: la major superfície verda pública de la ciutat; fou creat al segle xix.

Kunsthaus Graz és un museu especialitzat en art contemporani erigit l'any 2003, a la vora del riu Mur, i que té una forma arquitectònica molt particular.

Universitats modifica

La ciutat de Graz, amb els seus 40.000 estudiants, és la segona ciutat estudiantil més important d'Àustria (després de Viena). Alberga 4 universitats:

  • Karl-Franzens Universität: fundada l'any 1585, la més antiga de la ciutat i la segona més antiga d'Àustria, amb una famosa biblioteca.
  • Technische Universität (Erzherzog-Johann-Universität)
  • Medizinische Universität (Leopold-Auenbrugger-Universität)
  • Universität für Musik und darstellende Kunst

A més a més, també s'hi poden trobar tres conservatoris i diferents escoles tècniques superiors (Fachhochschulen).

Personatges il·lustres modifica

Categoria principal: persones de Graz

Altres personatges molt vinculats a la ciutat són, per exemple, Johannes Kepler, Erwin Schrödinger, Jochen Rindt i Arnold Schwarzenegger.

Ciutats agermanades modifica

Notes modifica

  1. «Präsidialamt der Stadt Graz, Stand: 1. Oktober 2009». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 30 abril 2021].
  2. Fichtner, Paula Sutter. Historical Dictionary of Austria (en anglès). Scarecrow Press, 2009, p. 126. ISBN 0810863103. 
  3. Biografia de Johann Fischer von Erlach

Enllaços externs modifica


Precedit per:
 Bruges

 Salamanca

Capital Europea de la Cultura
2003
Succeït per:
 Gènova

 Lilla