Graziella Sciutti

Graziella Sciutti (Torí, Itàlia, 17 d'abril de 1927 - Ginebra, Suïssa, 9 d'abril de 2001) fou una soprano italiana.

Infotaula de personaGraziella Sciutti
Biografia
Naixement17 abril 1927 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 2001 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
FormacióAcadèmia Nacional de Santa Cecília Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSoprano
OcupadorRoyal College of Music Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano soubrette Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

IMDB: nm2144386 Musicbrainz: 9b2e2e4a-6bd4-4e39-8563-ff206512121d Discogs: 1220779 Allmusic: mn0001646048 Modifica el valor a Wikidata

Després d’estudiar en la seva ciutat nadiua, debutà l’any 1951 en el Festival d'Ais de Provença. Amb Il telefono. Va cantar varis dels títols emesos per la RAI fins que es distingí en els rols bufs del segle xviii per la seva musicalitat i el seu timbre argentí, agradable i delicat, i per la seva gràcia còmica, sobretot a partir del seu èxit com la duquessa en el Don Chisciotte della Mancia de Giovanni Paisiello (Nàpols, Teatrino di Corte, 1954).

El desembre de 1955, participà en la inauguració de la Piccola Scala de Milà amb el paper de Carolina d’Il matrimonio segreto, que fou la seva consagració i que gravà immediatament després de la seva estrena. Aquesta mateixa òpera li’n suposà in gran èxit en la Komische Oper de Viena (1956), després del qual passà a actuar de forma regular en la Staatsoper a partir de 1958, on cantà quasi dues-centes representacions, sobretot de papers mozartians (Despina de Così fan tutte, Zerlina de Don Giovanni, Susana de Le nozze di Figaro, i d’altres.

Contribuí a rescabalar moltes òperes del repertori antic italià, com La buona figliuola, de Niccolò Piccinni, La scala di seta i Le Comte Ory, de Rossini, Le astuzie femminili, de Cimarosa, altres moltes. També va cantar òperes del segle XX d’autors com Gian Carlo Menotti, Henri Sauguet (Les caprices de Marianne, 1954) o Gian Francesco Malipiero.

Pels anys seixanta, treballà habitualment en el Metropolitan de Nova York, i el 1968, cantà la Zerlina de Don Giovanni en el Teatro de la Zarzuela de Madrid.

Discografia seleccionadaModifica

BibliografiaModifica