Obre el menú principal

Gregori d'Agrigent o Gregori Agrigentí (prop d'Agrigent, 559 - 23 de novembre de 630) fou un dels més eminents eclesiàstics del segle VI. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa. És venerat a les esglésies catòlica i ortodoxa, amb festivitat el 23 de novembre, tot i que al calendari litúrgic de Sicília se celebra el 25 de novembre. En 2005 fou proclamat patró de la conservació dels béns arqueològics, especialment els arquitectònics, pel fet que la consagració del temple grec de la Concòrdia va fer que es conservés millor al llarg del temps.

Infotaula de personaSant Gregori II d'Agrigent
Agrigente 2008 IMG 2019.JPG
Temple de la Concòrdia, consagrat per Gregori com a església, i la ciutat
Biografia
Naixement Gregorius
559
Agrigent (Sicília)
Mort 23 novembre 630 (70/71 anys)
Agrigent (Sicília)
bisbe i confessor
Celebració Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 23 de novembre (a Sicília, 25 de novembre)
Esdeveniment significatiu Bisbe d'Agrigent; autor eclesiàstic
Iconografia Com a bisbe
Patró de Conservació dels béns arqueològics
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Agrigent el 559, fou fill de Caritó i de Teodota, que el van destinar a la carrera eclesiàstica. Durant la seva educació va voler fer pelegrinatge a Terra Santa i, en 578, sense que els seus pares ho sabessin, marxà a Cartago, d'on anà a Jerusalem amb tres monjos romans. S'hi retirà a fer vida eremítica durant quatre anys, i en 584 tornà a Jerusalem. Segons Simeó Metafrastes fou ordenat diaca pel patriarca Macari II de Jerusalem. Després va anar a Antioquia i a Constantinoble, on l'emperador Maurici el convidà a formar part d'un concili de bisbes orientals on es discutirien algunes heretgies.

Gregori partí després cap a Roma, on fou nomenat bisbe de la seu vacant d'Agrigent, on tornà el 591. Hi dugué a terme una important tasca evangèlica i d'ajut als necessitats. Dos dels candidats eliminats en l'elecció episcopal, Sabí i Crescentí, van subornar una prostituta perquè acusés Gregori de fornicació; el bisbe va marxar llavors a Roma i empresonat, però fou trobat innocent pel papa i un concili de bisbes i tornà a Agrigent.

Hi construí el temple dedicat als sants Pere i Pau en 595, i consagrà com a església l'antic Temple de la Concòrdia, d'origen grec. Fundà col·legis per a la instrucció de les dones d'Agrigent, amb el suport de la seva mare. Va morir a Agrigent el 23 de novembre del 564. El Codex Basilianus II sembla indicar que va morir en algun lloc d'Hispania, on havia anat en missió, però la majoria de fonts indiquen que morí a la seva diócesi.

ObresModifica

La seva vida fou escrita en grec per Lleonci prevere i abat de Sant Saba, i per Simeó Metafrastes. Les seves obres foren:

  1. Orationes de Fidei dogmatibus ad Antiochenos.
  2. Orationes tum ad docendum tum ad laudandum editae Constantinopoli.
  3. Conciones ad Populum de Dogmatibus
  4. Commentarius in Ecclesiasten

Molt docte en astronomia va sostenir la teoria del moviment de la terra al voltant del sol. Va plantejar i resoldre molts problemes de física i medicina.