Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz[1] (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg[2] (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
.jpg)
Conegut pel seu coratge i fervor en la defensa de la doctrina del Concili de Nicea, fou un dels més importants religiosos de l'Església grega, considerat àmpliament com l'estilista retòric més consumat dels Pares de l'Església, i va infondre l'hel·lenisme a l'església primitiva, establint el paradigma dels teòlegs i funcionaris de l'església bizantins.[3] És venerat com a sant per la majoria de confessions cristianes. Va deixar diversos escrits, discursos i sermons, cartes, poemes i el seu testament.
BiografiaModifica
.jpg)
Va néixer a Arianz, prop de Nazianz (Capadòcia), però va agafar el nom de «Nazianzè» en honor del seu pare. El seu naixement se situa vers el 329. Era fill de Gregori de Nazianz el Vell i de Nonna, ell bisbe i ella una devota. Un somni el va fer decidir per una vida d'ascetisme i celibat.
Després de la seva educació va anar a Palestina, on va estudiar eloqüència, i després a Alexandria per acabar a Atenes. Per anar a aquesta ciutat va agafar un vaixell i pel camí va patir una gran tempesta que el va espantar molt, i va pregar a Crist que si el lliurava, dedicaria la seva vida al seu servei, ja que encara no havia estat batejat. Va arribar a Atenes sobre el 350 i allí va estudiar llenguatge, poesia, retòrica, filosofia, matemàtiques, física i música. A Atenes va agafar amistat amb Basili de Cesarea i també va conèixer Flavi Claudi Julià, que més tard es convertiria en emperador.[4] A Atenes, Gregori va estudiar amb els retòrics Himeri de Prusa i Proeresi,[3] i es creu que va ser batejat allà, o poc després del seu retorn a Capadòcia.[5] En endavant només es va dedicar a la vida ascètica i contemplativa, fins que vers el 361 fou cridat pel seu pare i llavors fou nomenat prevere, i encara que de moment va refusar exercir finalment va tornar a casa i va donar el primer sermó el 362.
Quan Julià l'Apòstata va succeir a Constanci II, Gregori aviat s'hi va enfrontar i el seu germà Cesari es va retirar de la cort del nou emperador. La mort de Julià (363) fou celebrada per Gregori en dos discursos contra l'emperador (λόγοι στηλιτευτικοί, Orat. III i IV.), però no foren llegits.
El 364 el seu amic Basili fou deposat pel seu bisbe Eusebi i enviat al Pont i Gregori el va acompanyar i va aconseguir la reconciliació amb Eusebi el 365. després va estar uns anys a Nazianz, on els seus pares eren ja vells i estaven malalts i on el seu germà Cesari va morir vers el 368 o 369. El pare i la seva germana Gorgònia van morir el 374. Per tots ells va fer panegírics.
Basili fou nomenat bisbe de Cesarea el 370 i va nomenar a Gregori el seu prevere però Gregori va refusar l'oferiment. Una mica després Basili, com a metropolita de Capadòcia, va crear un bisbat a la pobre ciutat de Sasima i va nomenar bisbe a Gregori (372) probablement amb la intenció de tenir un suport contra Àntim bisbe de Tiana, enemic de Basili i que d'altra banda considerava Sasima com a part de la seva seu. Gregori no va voler acceptar el nomenament.
Va exercir de bisbe auxiliar a Nazianz fins a la mort del pare (374) amb uns 100 anys i Gregori va fer l'oració fúnebre en presència de la mare Nonna i de Basili; aquest va aconseguir que continués al capdavant del bisbat de Nazianz. Com que la seu no era coberta, el 375 la va deixar i va anar a Selèucia d'Isàuria on va romandre quatre anys en vida ascètica.
El 379 el sínode d'Antioquia i l'arquebisbe Meleci el van nomenar patriarca de Constantinoble per iniciar la defensa de l'ortodòxia contra els arrians, els novacians, apol·linarians i altres i per mitjà de discursos i llibres va combatre amb èxit aquestes tendències.[6] El dissabte Sant de 379, una turba d'arrians va irrompre a la seva església durant el culte, ferint Gregori i matant un altre bisbe. Màxim el Cínic, aliat amb Pere II d'Alexandria, va intentar apoderar-se de la posició de Gregori i fer-se ordenar bisbe de Constantinoble. Gregori, commocionat, va decidir renunciar al seu càrrec, però la facció fidel a ell el va induir a quedar-se i expulsar a Màxim.[7] Gregori va romandre a la capital, excepte un breu període d'exercicis espirituals, i el novembre del 380 va arribar Teodosi I el Gran i va rebre a Gregori mostrant un especial favor i li va prometre el seu suport; Teodosi va fer entregar als arrians totes les seves esglésies a la ciutat als catòlics i amb suport de la guàrdia imperial Gregori va entrar a la gran església de Constantinoble al costat de Teodosi. Durant l'ofici el sol va il·luminar l'església i això fou considerat un senyal i tots els bisbes van demanar a l'emperador de fer a Gregori bisbe de la ciutat, que va haver d'acceptar.
Al començament del 381 Teodosi va convocar un concili ecumènic a Constantinoble[8] que va confirmar a Gregori en el càrrec, i a més fou president del consell de bisbes per la mort sobtada de Meleci. Els seus enemics van començar l'ofensiva i el van acusar d'exercir el bisbat de Constantinoble després d'haver estat ja bisbe de Nazianz, i Gregori, poc conflictiu, va renunciar-hi i va tornar a Capadòcia i a Nazianz, on el bisbat romania vacant, va exercir un temps més fins al 383 en què el seu cosí Eulali el va substituir.
Llavors es va retirar a les seves terres a Arianz, on es va dedicar a la meditació. Va morir el 389 o 390.
-
Il·luminació d'un text grec representant l'arribada de Gregori de Nazianz. (data desconeguda)
-
Estàtua a S. Nicolau de Mala Strána (Praga), segle xviii
-
Sepulcre a S. Pere del Vaticà, on hi hagué el cos del sant fins al 2004)
-
Sepulcre de Gregori i Joan Crisòstom a S. Jordi d'Istanbul
ReferènciesModifica
- ↑ «Gregori de Nazianz». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 setembre 2022].
- ↑ Llinàs, 2000, p. 289.
- ↑ 3,0 3,1 McGuckin, John. Saint Gregory of Nazianzus: An Intellectual Biography (en anglès). Crestwood, NY.: St Vladimirs Seminary Pr, 2001. ISBN 978-0881412222.
- ↑ Ruether, 1969, p. 19,25.
- ↑ Daley, Brian. Gregory of Nazianzus. Routledge, 2012, p. 7-9. ISBN 9781134807277.
- ↑ Ruether, 1969, p. 42.
- ↑ Ruether, 1969, p. 43.
- ↑ Pifarré, Cebrià «Remarques sobre el Concili de Constantinoble I (381) i la doctrina de l'Esperit Sant». Revista catalana de teologia, vol. 37, núm. 2, 2012, pàg. 395-426. ISSN: 0210-5551.
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregori de Nazianz |
- Llinàs, C. Ars angelica: La gnoseologia de Ramon Llull. Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 9788472835511.
- Ruether, Rosemary Radford. Gregory of Nazianzus: Rhetor and Philosopher (en anglès). Oxford University Press, 1969, p. 42. ISBN 978-0198266198.