Grigorievita

La grigorievita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la howardevansita. Rep el nom en honor a Dmitry Pavlovich Grigoriev (29 d'octubre de 1909, Perm, Imperi Rus – 2003, Rússia), professor a l'Institut Miner de Sant Petersburg.

Grigorievita
Fórmula química	Cu₃Fe3+₂Al₂(VO₄)₆
Epònim	Dmitry Grigoryev (en)
Localitat tipus	Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, Krai de Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,0217 Å; b = 9,6858 Å; c = 6,5475 Å; α = 103,645°; β = 102,369°; γ = 106,281°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	negre
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	5
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	marró vermellós
Densitat	3,67 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2012-047
Símbol	Ggv
Referències

Característiques

La grigorievita és un vanadat de fórmula química Cu₃Fe³⁺₂Al₂(VO₄)₆. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 2014. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4278/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, al krai de Kamtxatka (Rússia), on es troba en forma de cristalls gruixuts, prismàtics a tabulars, de fins a 100 μm de mida (normalment de menys de 50 μm). Aquest lloc és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.