Grup Ponzán
Grup Ponzán és el nom pel qual es coneix l'organització de guies i correus, formada majoritàriament per espanyols anarquistes, que va actuar a Occitània i a Espanya durant la Segona Guerra Mundial, que pren el seu nom de qui fou el seu principal responsable, Francisco Ponzán Vidal. El seu centre d'operacions radicava a Tolosa de Llenguadoc.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Grup d'Organització Armada  |
| Format per | |
Història modifica
El Grup Ponzán va treballar per als serveis secrets francesos, belgues i, sobretot, anglesos. En el context de la guerra i la França ocupada, als aliats els calia comptar amb passos clandestins de la frontera espanyola que els permetessin evadir persones en perill (particularment aviadors derribats en sòl francès) i conduir correus a les seves ambaixades i consolats. Els anarquistes del Grup Ponzán pretenien estendre i enfortir la lluita contra Franco en tots els fronts possibles i la col·laboració amb els serveis secrets aliats els aportaven finançament, armes i contactes.
Els recels eren mutus. Són reveladores en aquest sentit les paraules d'Albert Guérisse, responsable de la "xarxa d'evasió" anglesa Pat O'Leary: Vidal (Vidal és el cognom matern de Ponzán, a qui es refereix Guérisse) no tenia simpatia particular pels anglesos. Els tenia la mateixa consideració que a francesos i alemanys; és a dir, els considerava peons d'un tauler d'escacs. El tauler era Espanya, a l'altre costat de les muntanyes. Espanya dominada per Franco. Rebel, impacient per actuar, arrossegant vells somnis d'anarquista, Vidal sempre reclamava armes.[1]
L'agent francès Robert Terres es refereix així als membres del Grup Ponzán: Reclutats (pels anglesos) a les regions frontereres entre els elements més irreductibles i més idealistes dels refugiats antifeixistes decidits a continuar la lluita contra Franco i disposats per a això a acceptar qualsevol ajuda (...) en forma de protecció i de diners.[2]
Agustín Remiro, detingut i condemnat a mort després d'una missió del Grup a Espanya i Portugal, escriu en una carta dirigida a López (segurament Eusebio López Laguarta) des de la presó de Madrid: No us en fieu dels anglesos, són uns canalles (...) i només ens volen per explotar la nostra voluntat. No parlo amb despit, no, només us parlo amb la finalitat que no sigueu víctimes dels responsables del dolor espanyol.[3]
Foren col·laboradors destacats del Grup, endemés de Francisco Ponzán, entre altres: la seva germana Pilar Ponzán, Joan Català, Floreal Barberà, Palmira Pla Pechovierto, Juan Manuel Barrabés, Juan Zafón, Manuel Huet, Josep Ester i Borràs, Agustín Remiro Manero, Vicente Moriones Belzunegui, Miguel Chueca, Amadeo Casares, Eusebio López Laguarta.
El Grup participà en l'evasió d'aproximadament tres mil persones i prestà un nombre indefinit de serveis de correu.
Referències modifica
- ↑ L'histoire de Pat O'Leary, Vincent Brome, Ed. Amiot-Dumont, París, 1957 (trad. inglesa: The Way Back. The Story of Lieut-Commander Pat O'Leary, The Companion Book Club, Londres, 1958), capítulo VII, pág. 78.
- ↑ Double jeu pour la France 1939-1944, Robert Terres, ed. Grasset et Fasquelle, París, 1977.
- ↑ Agustín Remiro. De la guerrilla confederal a los servicios secretos británicos, Antonio Téllez, ed. Ayuntamiento de Épila y Diputación de Zaragoza, 2006.
Bibliografia modifica
- Téllez, Antoni. La red de evasión del Grupo Ponzán (en castellà). Barcelona: Ed. Virus, 1996. ISBN 978-84-88455-29-1.
- Calvet, Josep. Les muntanyes de la llibertat. Barcelona: Ed. L'Avenç, 2008. ISBN 978-84-88839-27-5.
- Ponzán, Pilar. Francisco Ponzán Vidal y la Red de Evasión Pat O'Leary (en castellà). Barcelona: Ed. Tot Editorial, 1996.
- Faligot, Roger. Les Services Speciaux de Sa Magesté (en francès). París: Ed. Temps Actuels, 1982.
- Autors Diversos. La guerre secrete des Services Speciaux français (1935-1945) (en francès). París: Ed. Plon, 1967.
- Nouveau, Louis H. Des capitaines par milliers (en francès). París: Ed. Calmann-Lévy, 1958.