Supergrup de la högbomita
El supergrup de la högbomita és un grup de minerals de la classe dels òxids. Està format per tres grups: el grup de la högbomita, el grup de la nigerita i el grup de la taaffeïta, i per dues espècies que no es troben classificades a cap dels grups anteriors: la magnesiobeltrandoïta-2N3S i la zincovelesita-6N6S. Rep el nom en honor d'Arvid Gustav Högbom (Vännäs, Västerbotten, Suècia, 11 de gener de 1857 - comtat d'Uppsala, Suècia, 19 de gener de 1940), professor de mineralogia i geologia a la Universitat d'Uppsala (Suècia), qui havia col·laborat amb el premi Nobel Svante Arrhenius.[2]
 Supergrup de la högbomita | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal i hexagonal |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
Grup de la högbomita modifica
El grup de la högbomita està format per vuit espècies: ferrohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, magnesiohögbomita-2N2S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N4S, magnesiohögbomita-6N12S, zincohögbomita-2N2S i zincohögbomita-2N6S.[3] La ferrohögbomita-6N12S, la magnesiohögbomita-2N3S i la magnesiohögbomita-6N12S cristal·litzen en el sistema trigonal; les altres espècies ho fan en el sistema hexagonal.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Ferrohögbomita-2N2S | (Fe,Mg,Zn,Al)₃(Al,Ti,Fe)₈O15(OH) |
| Ferrohögbomita-6N12S | [(Fe2+,Mg,Zn)₅(Al,Ti,Fe3+)₁₂O23(OH)]₆ |
| Magnesiohögbomita-2N2S | (Al,Mg,Fe,Ti)22(O,OH)32 |
| Magnesiohögbomita-2N3S | (Mg,Fe,Zn,Ti)₄(Al,Fe)10O19(OH) |
| Magnesiohögbomita-2N4S | (Mg8.43Fe2+ 1.57)sum=10Al22Ti4+ 2O46(OH)₂ |
| Magnesiohögbomita-6N12S | Mg₅Al11TiO23(OH) |
| Zincohögbomita-2N2S | [(Zn,Al,Fe2+)₃(Al,Fe3+,Ti)₈O15(OH)]₂ |
| Zincohögbomita-2N6S | [(Zn,Mg)₇(Al,Fe3+,Ti)16O31(OH)]₂ |
Grup de la nigerita modifica
Aquest grup està format per sis espècies: ferronigerita-2N1S, ferronigerita-6N6S, magnesionigerita-2N1S, magnesionigerita-6N6S, zinconigerita-2N1S i zinconigerita-6N6S.[4] Totes aquestes espècies cristal·litzen en el sistema trigonal.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Ferronigerita-2N1S | (Al,Fe,Zn)₂(Al,Sn)₆O11(OH) |
| Ferronigerita-6N6S | (Al,Fe,Zn)₃(Al,Sn,Fe)₈O15(OH) |
| Magnesionigerita-2N1S | (Mg,Al,Zn)₂(Al,Sn)₆O11(OH) |
| Magnesionigerita-6N6S | (Mg,Al,Zn)₃(Al,Sn,Fe)₈O15(OH) |
| Zinconigerita-2N1S | (Zn,Al,Mg)₂(Al,Sn)₆O11(OH) |
| Zinconigerita-6N6S | Zn₃Sn₂Al16O30(OH)₂ |
Grup de la taaffeïta modifica
Aquest grup està format per cinc espècies: ferrotaaffeïta-2N'2S, ferrotaaffeïta-6N'3S, magnesiotaaffeïta-2N'2S, magnesiotaaffeïta-2N'2S2 i magnesiotaaffeïta-6N'3S.[5] La ferrotaaffeïta-2N'2S i la magnesiotaaffeïta-2N'2S cristal·litzen en el sistema hexagonal, mentre que la resta ho fan en el trigonal.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Ferrotaaffeïta-2N'2S | Be(Fe,Mg,Zn)₃Al₈O16 |
| Ferrotaaffeïta-6N'3S | (Be,Zn,Mg)FeAl₄O₈ |
| Magnesiotaaffeïta-2N'2S | Mg₃Al₈BeO16 |
| Magnesiotaaffeïta-2N'2S2 | Mg₃BeAl₈O16 |
| Magnesiotaaffeïta-6N'3S | Mg₂BeAl₆O₁₂ |
Als territoris de parla catalana ha estat trobada una de les espècies d'aquest grup: la magnesiotaaffeïta-6N'3S. Va ser descrita a les mines de Costabona, a la localitat de Prats de Molló i la Presta, al Vallespir.[6]
Altres minerals del supergrup modifica
A banda dels minerals que formen part dels altres tres grups hi ha dues espècies que, tot i integrar els supergrup de la högbomita, no estan classificats a dins de cap grup: la magnesiobeltrandoïta-2N3S i la zincovelesita-6N6S. Totes dues cristal·litzen en el sistema trigonal.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Magnesiobeltrandoïta-2N3S | (Mg₆Al₂)(Al18Fe3+₂)O38(OH)₂ |
| Zincovelesita-6N6S | Zn₃(Fe3+,Mn3+,Al,Ti)₈O15(OH) |
Referències modifica
- ↑ «Högbomite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Högbomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Högbomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Nigerite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Taaffeite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ Michel Dubru «Pétrologie et géochimie du marbre à brucite et des borates associés au gisement de tungstène de Costabonne (Pyrénées Orientales, France)» (en francès). Sciences de la Terre. Université Catholique de Louvain, 1986, pàg. 930 [Consulta: 21 març 2022].