Guèisermita
Una guèisermita és un tipus d'espeleotema que té forma cònica, amb el seu interior buit, i creix en els sòls de les coves. Les guèisermites semblen estalagmites, però el seu interior buit i el seu origen, que no prové del degoteig de l'aigua dels sostres de les coves, les diferencia.[1]
El terme guèisermite, que significa estalagmita guèiser, fou introduït per primer cop pel txec J. Chromý el 1927, i pels txecs J. Kašpar i J. Kunský el 1943.[1]
La formació de les guèisermites es deu al flux ascendent d'aigua termal, calenta, que brolla a través d'un forat del sòl d'una cova. En refredar-se l'aigua produeix la precipitació del carbonat de calci que forma un dipòsit en forma de con al voltant del forat de sortida. Aquest con creix amb el pas del temps a mesura que es va dipositant més carbonat de calci.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bosák, P «Notes on the history of some karstological terms - hydrothermal karst, geysermite, vadose zone». Acta carsologica, 29, 2, 2000, pàg. 233-240. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 21 febrer 2013].