Gúa (unitat)
La gúa és una unitat de longitud basada en el colze, emprada antigament en construcció naval. Cada gúa constava de tres pams (pams de gúa).
Tipus | unitat de longitud |
---|
Les equivalències de la gúa catalana de Barcelona en sistema mètric són les següents:
Les gúes de Gènova, Marsella i altres indrets tenien valors lleugerament diferents, però significativament majors que els de les gúes catalanes. Quan no cal una precisió extrema és pràctic considerar una gúa igual a 70 cm, amb independència de l'època i el lloc d'origen del document.
Història modifica
A la Bíblia modifica
L'Arca de Noè estava mesurada en colzes.[3]
A l'antiga Grècia modifica
Hi ha una munió de documents de mesures de longitud indicades en colzes. Els valors actuals d'aquelles mesures han estat interpretats per diversos autors.
El colze a l'antiga Grècia, anomenat pēchys (πῆχυς), mesurava aproximadament 462,4 mm, i tenien una versió més curta calculada prenent la mida amb la mà tancada, des dels artells fins al colze, anomenat pygmē (πυγμή), que mesurava aproximadament 345,4 mm.[4]
Entre la literatura antiga es poden trobar exemples del seu ús: quan Heròdot descriu Orestes dient que tenia una alçada de set colzes (més de 3 metres);[5] o quan segons Homer, la llança d'Hèctor feia onze colzes (gairebé 5 metres).[6][7][8][9]
A l'antiga Roma modifica
Segons Llucià de Samòsata, el vaixell mercant Isis tenia les dimensions següents:
- Eslora (llarg): 120 colzes o 180 peus o 55 metres
- Mànega/oberta[10] (ample): uns 30 colzes o 45 peus o 14m.
- Puntal (alçària des de la coberta fins a la quilla): 29 colzes o 44 peus o 13m.
- Desplaçament: 1.200 tones
Època medieval modifica
Les primeres referències medievals conservades sobre mesures de vaixells són en llatí i parlen de colzes (“cubitus”). Cap al segle xii apareixen documents en llengües romàniques en els què hi figuren altres unitats de mesura.[12] Les gúes, en particular. Alguns documents fan equivalents els colzes, les gúes i els braços ("Cubitis sive govis", "cubitis sive brachiis", "cubitorum sive godarum", "cubitis seu goys", etc.).
Aparentment no hi ha cap indicació directa que defineixi les gúes o que n'indiqui el seu valor comparat amb altres unitats.[13] Les xifres presentades són les que resulten d'estudis de persones expertes.
Considerant que 1 pygmē (colze curt grec) = 345,4mm, dos pygmes equivaldrien a 680,8 mm. Potser aquest fou l'origen de les gúes mediterrànies.
La taula següent resumeix les unitats més importants, associades a cada territori.
Unitats de mesura | Principal | Submúltiple 1 | Sunmúltiple 2 | Notes |
---|---|---|---|---|
Venècia | passo = 173,5 cm | piede = 34,77 cm | [14][15][16][17] | |
Pisa | goa | palmo di goa | ||
Gènova | goa = 74,4 cm | palmo di goa = 24,8 cm | [18] | |
Catalunya | gúa = 64,79 cm | pam de gúa = 21,59 cm | ||
Castella | codo de ribera = 57,47 cm = 8 palmos | palmo de ribera = 3 pulgadas | pulgada | [19][20] |
Portugal | rumo = 154 cm = 6 palmos de goa | palmo da goa = 26,67 cm | [21] | |
Marsella | goue | goue de 18 pouces (fins al segle xvi)[22] |
Documents modifica
- 1179. Document de Savona: "... medietatem de castanea et aliam de pallara … de goa VIII in longitudine et in grossitudine polices..."
- 1200. Document de Savona: "... unam arborem (galee) longam XVIII goas..."
- 1246. Contracte de noliejament de dotze tarides de 48 gúes ("gomiti") d'eslora entre Lluís IX de França i la República de Gènova.[23]
- 1272. Costums de Tortosa.[24][25]
- Una gua de Tortosa havia ser de 3 1/3 pams de cana de Tortosa (tres pams i un terç). (Vegeu pàgina 400 del volum 4). Segons càlculs una gúa de Tortosa equivaldria a 66,125 cm.
- 1333. "...cubitis sive brachiis..." (colzes o braços).[26]
- c 1345. Projecte d'un contracte de noliejament de galeres de Marsella en previsió d'una futura croada.[27]
- Contracte en latí: llarg de la carena (quilla)= 44 goas; eslora total (llargària de roda a roda)= 70,5 goas.
- 1360. Lleny català de 16 gúes de carena i 28 gúes d'eslora total.[28]
- 1439. Construïda a Cotlliure una galera anomenada “de Perpinyà”. Amb l'arbre mestre de 40 gúes.[29]
- 1465. Contracte per a la construcció d'una calavera per a Gracià Amat. Amb un buc de 24 a 25 gúes de roda a roda. Amb dos pals (mestre i mitjana), bauprès i tres timons.[30]
- 1501. La barca auxiliar de servei per al pont de barques de Sevilla havia de ser de 12 gúes ("barca de persalamo de 12 goas").[31]
- Les tretze barques del pont estan documentades en "codos".
- 1547-1550. El manuscrit en francès sobre la construcció de galeres Stolonomie parla de "göues".[34][35]
- 1567. Contracte de construcció del vaixell "La Juliana" de Mataró. De 33 gúes de carena (quilla).[36]
- 1607. Bartolomeo Crescentio, en la seva obra “Nautica mediterranea”, mesura els vaixells en peus i pams ("piedi", "palmi"; en italià i en plural).[37]
- 1611. Tomé Cano. Arte para fabricar, fortificar, y aparejar naos de guerra, y merchantes.[38] La unitat de mesura emprada és el "codo".
- 1614. Pantero Pantera. "L'armata navale".[39]
- 1622. Esment de "goues" en francès. En un tractat de construcció de galeres.[40]
- 1672. "Codos", unitat castellana de construcció naval.[41]
- 1692. "Rumos" (plural de "rumo") unitats portugueses per a mesurar vaixells.[42]
- 1848. Augustin Jal precisava algunes dades sobre "goa" (terme genovés). La feia equivalent a 73 cm (tres pams de nou polzades).[43]
- 1858. Gomito = govo = giovo. Vocabolario d'arti e di mestieri. Giacinto Carena.[44]
Referències modifica
- ↑ Procés de construcció de vaixells medievals
- ↑ Arqueologia a la Drassana: l'evolució de l'edifici quan s'hi construïen galeres. Iñaki Moreno Expósito i Marcel Pujol i Hamelink.
- ↑ La Santa Biblia: que contiene el Antiguo el Nuevo Testamento. Sociedad bíblica americana, 1865, p. 10–.
- ↑ «Anastylosis at Machaerus». Biblical Archaeology, gener-febrer 2015, p. 56. Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 19 agost 2018].
- ↑ Heròdot, Històries, I,68.2
- ↑ Homer, Il·líada, VI
- ↑ Homerus. L'Iliade. Hachette, 1869, p. 228–.
- ↑ Homerus. Oeuvres d'Homère. Bossange, Masson, 1825, p. 193–.
- ↑ Richard A. Gabriel. Philip II of Macedonia: Greater Than Alexander. Potomac Books, Inc., 31 agost 2010, p. 65–. ISBN 978-1-59797-519-3.
- ↑ La terminologia de construcció naval i el seu origen: mediterrani / atlàntic
- ↑ Auguste JAL. Archéologie navale ... publiée par ordre des roi. Arthus Bertrand, Éditeur, 1840, p. 150–.
- ↑ Giornale ligustico di archeologia, storia e belle arti, 1876, p. 250–.
- ↑ Arcadi García i Sanz. Història de la marina catalana. Ed. Aedos, 1977. ISBN 978-84-7003-161-8.
- ↑ Richard John Goy. Building Renaissance Venice: Patrons, Architects and Builders, C. 1430-1500. Yale University Press, 2006, p. 299–. ISBN 0-300-11292-0.
- ↑ Carlo Beltrame. Boats, Ships and Shipyards: Proceedings of the Ninth International Symposium on Boat and Ship Archaeology, Venice 2000. Oxbow Books, 3 octubre 2016, p. 341–. ISBN 978-1-78570-464-2.
- ↑ Frederic Chapin Lane. Venetian Ships and Shipbuilders of the Renaissance. JHU Press, setembre 1992, p. 245–. ISBN 978-0-8018-4514-7.
- ↑ Archéologie navale par A. Jal. A. Bertrand, 1840, p. 418–.
- ↑ Nuova Istoria della Repubblica di Genova, del suo Commercio e della sua Letteratura dalle Origini All'Anno 1797, 1860, p. 608–.
- ↑ Antonio Aravaca y Torrent. Balanza métrica, ó sea Igualdad de las pesas y medidas legales de Castilla, las de las cuarenta y nueve provincias de España, sus posesiones de Ultramar, isla de Cuba, Puerto-Rico y Filipinas, y las de Francia, Inglaterra y Portugal: todas con el sistema métrico y viceversa .... Imp. de José Domenech, 1867, p. 55–.
- ↑ Manuel Poy i Comes. Tratado general de cambios: Usos y estilos sobre el pago de las letras, monedas, pesos y medidas de todas las naciones comerciantes, y en particular de España.... Francisco Garriga, 1838, p. 311–.
- ↑ Filipe Vieira de Castro. The Pepper Wreck: A Portuguese Indiaman at the Mouth of the Tagus River. Texas A&M University Press, 21 març 2005, p. 191–. ISBN 978-1-58544-390-1.
- ↑ Archéologie navale par A. Jal. A. Bertrand, 1840, p. 253–.
- ↑ Michele Giuseppe Canale. Nuova istoria della repubblica di Genova: Epoca seconda (1190-1270): Il potestà. F. Le Monnier, 1860, p. 589–.
- ↑ Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia : Código de las costumbres de Tortosa por el doctor Bienvenido Oliver y Esteller.
- ↑ Libre de les costums generals scrites dela insigne ciutat de Tortosa: ab algu[n]s priuilegis co[n]firmacions e sente[n]cies fahents pera la administracio de la justicia. estampat en la mateixa ciutat per ... Arnaud Guillem de Mont pesat, 1539, p. 142–.
- ↑ Leges municipales. e Regio Typographeo, 1838, p. 203–.
- ↑ Société de l'histoire de France. Annuaire-bulletin de la Société de l'histoire de France. Librairie Renouard, 1872, p. 254–.
- ↑ Arcadi García i Sanz. Història de la marina catalana. Ed. Aedos, 1977. ISBN 978-84-7003-161-8.
- ↑ Francesc Bujosa Homar. Història de la ciència a les Illes Balears. Lleonard Muntaner, 2006.
- ↑ Martin Malcolm Elbl. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF.
- ↑ Seville. Ordenanças de Sevilla. A. Grande, 1632, p. 26–.
- ↑ Boletin de la Real Academia de la Historia. TOMO CCIII. NUMERO III. AÑO 2006. Real Academia de la Historia, p. 308–. GGKEY:J2WGFJ99R28.
- ↑ José Álvarez de la Fuente (O.F.M.). Diario historico, politico-canonico y moral. por Thomás Rodriguez Frias, 1733, p. 217–.
- ↑ Stolonomie.
- ↑ Johannes Georgius Fennis. La Stolonomie et son vocabulaire maritime marseillais: édition critique d'un manuscrit du XVIe siècle et étude historique, philologique et étymologique des termes de marine levantins, avec un glossaire, une bibliographie et un index. Apa-Holland universiteits pers, 1978.
- ↑ Transcripció del contracte de construcció del vaixell "La Juliana" de Mataró (1567).
- ↑ Bartolomeo Crescenzio. Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All'Illvstriss. E Reverendiss. S. Card. Aldobrandino. Nella quale si mostra la fabrica delle Galee Galeazze, e Galeoni con tutti ... Si manifesta l'error delle Charte mediterranee ... S'insegna l'arte del nauigar (etc.). Bartolomeo Bonfadino, 1607.
- ↑ Tomé Cano. Arte para fabricar, fortificar, y apareiar naos de guerra, y merchante .... en casa de Luys Estupiñan, 1611.
- ↑ Pantero Pantera. L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera ...: diuisa in doi libri ... ; con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, [et] le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, [et] l'altra delle materie dell'opera .... appresso Egidio Spada, 1614, p. 179–.
- ↑ Ithier Hobier. De la construction d'une gallaire et de son equipage Par I. Hobier.... Par Denys Langlois, 1622, p. 22–.
- ↑ Joseph de Veitia Linage. Norte de la contratacion de las Indias Occidentales. Blas, 1672, p. 2–.
- ↑ Portuguese India. Boletim do Governo do Estado da India. Imprensa Nacional, 1864, p. 156–.
- ↑ Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 786–.
- ↑ Giacinto Carena. Vocabolario d'arti e di mestieri prontuario di vocaboli attenenti a parecchie arti e ad alcuni mestieri per saggio di un vocabolario metodico della lingua italiana. C. Boutteaux e M. Aubry, 1858, p. 813–.
- ↑ Enrico Alberto D'Albertis. Le costruzioni navali e l'arte della navigazione al tempo di Cristoforo Colombo. Ministero della pubblica istruzione, 1893.
- ↑ Le costruzioni navali e l'arte della navigazione al tempo di Cristoforo Colombo. D'Albertis, Enrico Alberto.1893.