Gualter V de Brienne

capturat a la batalla de Gagliano el 1300

Gualter V de Brienne o Gualter I d'Atenes[1] (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França. Era fill d'Hug de Brienne, Comte de Brienne i Lecce, i Isabel de la Roche, filla de Guy de la Roche, Duc d'Atenes. Fou el successor en la reclamació del regnat del Regne de Jerusalem i de Xipre, així com de Taranto i de Sicília.

Infotaula de personaGualter V de Brienne
Walter V of Brienne.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Gautier V de Brienne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1278 Modifica el valor a Wikidata
Brienne-le-Château Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1311 Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
Almirós (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Count of Brienne (en) Tradueix
Count of Lecce (en) Tradueix
Duc d'Atenes
Duc d'Athènes (fr) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari, governant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc d'Atenes (1308–1311)
Count of Brienne (en) Tradueix (1296–1312)
Count of Lecce (en) Tradueix (1296–1312)
Graf Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Brienne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoanna of Châtillon (en) Tradueix (1305 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGualter VI de BrienneIsabella, Countess of Brienne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHugh, Count of Brienne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Isabel de la Roche Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of the House of Brienne (Counts of Brienne).svg Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Gualter passà la seva joventut com a ostatge a Sicília, al castell d'Agosta. A la mort del seu pare Hug el 1296, Gualter heretà els títols de Comte de Brienne, Conversano i Lecce. Com el seu pare, prengué les armes al servei del Regne de Nàpols durant la Guerra de Sicília (1296-1302), però fou capturat a la batalla de Gagliano el 1300. Va ser alliberat el 1302 seguint les disposicions de la Pau de Caltabellotta.

Duc d'AtenesModifica

La mort del primer cosí de la seva mare, Gualter II de la Roche, el 1308 li reportà el Ducat d'Atenes. Allí es trobà sota la pressió del Despotat de l'Epir, l'Imperi Romà d'Orient i del Senyor de Vlachia.

La Companyia CatalanaModifica

 
El Ducat d'Atenes l'any 1204

ContractacióModifica

El 1310 contractà la Companyia Catalana d'Orient (Societate Catallanorum), una unitat mercenària formada per almogàvers veterans de les guerres penínsulars contra els musulmans. La Companyia Catalana d'Orient debastà l'Imperi Romà d'Orient per contrarestar les incursions al Ducat d'Atenes. Però quan la Companyia Catalana d'Orient ja havia complert la seva missió i havia destruït els enemics del Duc d'Atenes, aquest intentà expulsar-la d'Atenes sense pagar els seus serveis.

EnfrontamentModifica

Cada volta més preocupat, Gualter es dotà de la força de la cavalleria francesa d'Atenes, Morea i Nàpols, i de la infanteria grega d'Atenes amb l'objectiu de destruir la Companyia Catalana d'Orient.

La Batalla del CefísModifica

L'exèrcit de Gualter s'enfrontà als catalans a la Batalla del Cefís el 15 de març del 1311. La infanteria catalana no tan sols derrotà la cavalleria francesa sinó que l'exterminà pràcticament al complet, assassinà al mateix Gualter i s'apoderà del Ducat d'Atenes a excepció de la Senyoria d'Argos i Nauplia.

Ducat d'AtenesModifica

El seu fill Gualter VI de Brienne el succeí en tots els seus títols però la Companyia Catalana d'Orient nomenà un dels dos únics cavallers que sobrevisqueren a la matança, el rossellonès Roger Desllor, com a nou Duc d'Atenes impossibilitant així les reclamacions del fill de Gualter V de Brienne, que morí el 1356.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica