Gueez
El gueez és una llengua etiòpica membre, amb el tigrinya, el tigre i el dahalik, de la branca septentrional i que, extinta com a llengua parlada amb la decadència del Regne d'Axum, roman avui dia com a llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Etíop a Eritrea i a Etiòpia, de l'Església catòlica d'Etiòpia i de la comunitat jueva de Beta Israel.
| ግዕዝ ([ɡɨʕɨz]) | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua, llengua sacra, llengua morta, llengua antiga i llengua extinta |
| Ús | |
| Parlants | extinta des del segle xiii |
| Estat | Eritrea, Etiòpia, Israel |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques meridionals llengües etiòpiques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet amhàric |
| Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
| Codis | |
| ISO 639-2 | gez |
| ISO 639-3 | gez |
| Glottolog | geez1241 |
| Ethnologue | gez |
| UNESCO | 1687 |
| IETF | gez |
,_15th_century_(The_S.S._Teacher%27s_Edition-The_Holy_Bible_-_Plate_XII,_1).jpg)
El gueez és una llengua quasi morta, parlada pràcticament per persones grans repartides per tota la banya d'Àfrica. Segons la tradició de l'Església Ortodoxa Etíop, l'estret de Bab-el-Mandeb va ser testimoni de les primeres migracions de parlants semítics gueez a l'Àfrica,[1] Es calcula que és parlat per unes 200 persones (cens del 2004). A més, té influència d'un 40% en el somali i 10% amb el Francés-Afar de Djibouti. La lletra de l'himne de Djibouti és en gueez. No té reconeixement internacional. Presenta una escriptura quasi única.
Gramàtica del gueez modifica
Sistema fonològic modifica
Vocalisme modifica
L'escriptura tradicional del gueez desenvolupà set formes diferents per les combinacions sil·làbiques consonant-vocal, distingint així set fonemes vocàlics: /æ/, transcrits a (també ä), u, i, ā (també a), e, ə i o, respectivament.
Sincrònicament, per causa de l'evolució particular del sistema fonològic gueez, la quantitat vocàlica no és un tret pertinent. Diacrònicament, però, /ə/ i /æ/ tenen llur origen en vocals protosemítiques breus (*/i/, */a/), mentre que /a/, /i/ i /u/ provenen de vocals llargues (*/aː/, */iː/, */uː/) i, finalment, /e/ i /o/ són el resultat de la monoftongació dels diftongs primitius */aj/ i */aw/.
Consonantisme modifica
El gueez es mostra, en general, relativament conservador del sistema consonàntic protosemític. Presenta la típica oposició triple d'oclusives, amb les sèries sorda, sonora i ejectiva o emfàtica (enriquida aquesta última amb un nou fonema /p'/).
Pel que respecta a les innovacions, destaquen la pèrdua de les fricatives interdentals i de la ghain ([ɣ], cf. àrab غ), la fusió, compartida amb l'àrab, de */ʃ/ i */s/ protosemítiques en /s/ (ሰ, consonant coneguda com a se-isat «la se d'isāt ‘foc'») i l'adquisició de rang de fonemes de les consonants labiovelars, que es remunten a grups protosemítics bifonemàtics.
Des del punt de vista de la reconstrucció de la protollengua comuna, d'altra banda, és interessant el reflex en gueez de la sonora lateral fricativa protosemítica *[ɬ]: /ś/ ሠ sawt (anomenada en amhàric śe-nigūś «la se de nigūś ‘rei'»).
La taula següent recull els valors AFI dels fonemes del gueez:
| Labial | Dental | Palatal | Velar | Uvular | Faringal | Glotal | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simple | lateral | simple | labialitzada | |||||||
| Nasal | /m/ | /n/ | ||||||||
| Plosiva | sorda | /p/ | /t/ | /k/ | /kʷ/ | ʔ <'> | ||||
| sonora | /b/ | /d/ | /g/ | /ɡʷ/ | ||||||
| emfàtica¹ | /pʼ/ <p̣> | /tʼ/ <ṭ> | /kʼ/ <ḳ> | /kʷʼ/ <ḳʷ> | ||||||
| Africada | emfàtica | /ʦʼ/ <ṣ> | ||||||||
| Fricativa | sorda | /f/ | /s/ | /ɬ/ <ś> | /χ/ <ḫ> | /ħ/ <ḥ> | /h/ | |||
| sonora | /z/ | /ʕ/ <‘> | ||||||||
| emfàtica | /ɬ/ʼ <ṣ́> | |||||||||
| Bategant | /r/ | |||||||||
| Aproximant | /l/ | /j/ <y> | /w/ | |||||||
- La sèrie emfàtica és de naturalesa ejectiva, mentre que les velars emfàtiques poden realitzar-se fonèticament com a uvulars: ([q] i [qʷ] (cf. àrab ق).
Morfologia nominal modifica
Morfologia pronominal modifica
El sistema pronominal gueez presenta, com en la resta de llengües semítiques, dos subsistemes de pronoms personals de distribució complementària: pronoms absoluts (o independents) i pronoms enclítics (també anomenats sufixos pronominals).
| Nombre | Persona | Pronoms personals absoluts | Pronoms personals enclítics | |
|---|---|---|---|---|
| Postsubstantivals | Postverbals | |||
| Singular | 1. | ʾāna | -ya | -ni |
| 2. masculí | ʾānta | -ka | ||
| 2. femení | ʾānti | -ki | ||
| 3. masculí | wəʾətu | -(h)u | ||
| 3. femení | yəʾəti | -(h)a | ||
| Plural | 1. | nəḥna | -na | |
| 2. masculí | ʾāntəmu | -kəmu | ||
| 2. femení | ʾāntən | -kən | ||
| 3. masculí | wəʾətomu / 'əmuntu | -(h)omu | ||
| 3. femení | wəʾəton / əmāntu | -(h)on | ||
- Els pronoms personals absoluts compleixen normalment la funció de subjecte: wəʾətu ṣaḥafa "ell escriu" (lit. "ell escrivent"), nəguś ʾāna "sóc rei" (lit. "rei jo"). Els de tercera persona poden també funcionar com a còpula.
- Els pronoms enclítics indiquen, afegits a un substantiu, possessió (bet-ya ‘"la meva casa"); sufixats a un verb o a una preposició, en canvi, l'objecte: qatala-ni "em matà" (cf. català antic "matà’m"), la-ka "a tu".
Morfologia verbal modifica
En tant que llengua semítica occidental, el sistema verbal del gueez presenta una dicotomia bàsica que oposa un perfectiu qatal (morfològicament caracteritzat per una conjugació estrictament sufixal) a un imperfectiu yəqattəl (amb una conjugació que combina prefixos i sufixos).
La flexió del verb en imperfectiu reflecteix també la categoria de mode, distingint un indicatiu yəqattəl i un jussiu-imperatiu yəqtəl.
Aquesta és la conjugació dels verbs sans, prenent com a model el clàssic 'qatala “matar” (s'hi han segmentat, per raons expositives, els morfemes corresponents a l'arrel i a les marques pre- i potsformatives):
| Persona | Perfectiu qatal- |
Imperfectiu | ||
|---|---|---|---|---|
| Indicatiu -qattəl |
Jussiu -qtəl | |||
| Singular | 1. | qatal-ku | ʔə-qattəl | ʔə-qtəl |
| 2. m. | qatal-ka | tə-qattəl | tə-qtəl | |
| 2. f. | qatal-ki | tə-qattəl-i | tə-qtəl-i | |
| 3. m. | qatal-a | yə-qattəl | yə-qtəl | |
| 3. f. | qatal-at | tə-qattəl | tə-qtəl | |
| Plural | 1. | qatal-na | nə-qattəl | nə-qtəl |
| 2. m. | qatal-kəmmu | tə-qattəl-u | tə-qtəl-u | |
| 2. f. | qatal-kən | tə-qattəl-ā | tə-qtəl-ā | |
| 3. m. | qatal-u | yə-qattəl-u | yə-qtəl-u | |
| 3. f. | qatal-ā | yə-qattəl-ā | yə-qtəl-ā | |
Referències modifica
- ↑ Bromiley, Geoffrey William. The International Standard Bible Encyclopedia (en anglès). vol.2. Wm. B. Eerdmans Publishing, 1979, p. 196-197. ISBN 0802837824.
Bibliografia modifica
- Gramàtica
- Aläqa Tayyä, Maṣḥafa sawāsəw. Monkullo: Swedish Mission 1896/7 (= 1889 EC).
- Chaîne, Marius, http[://www.archive.org/details/grammairethiop00chauoft Grammaire éthiopienne]. Beyrouth: Imprimerie catholique 1907, 1938 (Nouvelle édition). ([Versió electrònica a l'Internet Archive).
- Cohen, Marcel, "la pronunciation traditionelle du Guèze (éthiopien classique)", in: Journal asiatique (1921) Sér. 11 / T. 18 (versió electrònica a Gallica, biblioteca digital de la Bibliothèque nationale de France PDF).
- Dillmann, August; Bezold, Carl, Ethiopic Grammar, 2nd edition translated from German by James Crichton, London 1907. (reimpressió del 2003). (Publicada en alemany: ¹1857, ²1899). ISBN 1-59244-145-9
- Gäbrä-Yohannəs Gäbrä-Maryam. «www.ilx.nl», 2001/2002. «Gramàtica d'etiòpic clàssic»[Enllaç no actiu]
- Gene Gragg "Ge`ez Phonology," in: Phonologies of Asia and Africa (Vol 1), ed. A. S. Kaye & P. T. Daniels, Eisenbrauns, Winona Lake, Indiana (1997).
- Kidanä Wäld Kəfle, Maṣḥafa sawāsəw wagəss wamazgaba ḳālāt ḥaddis ("A new grammar and dictionary"), Dire Dawa: Artistik Matämiya Bet 1955/6 (= 1948 EC).
- Lambdin, Thomas Oden, Introduction to Classical Ethiopic, Harvard Semitic Studies 24, Missoula, Mont.: Scholars Press 1978. ISBN 0-89130-263-8.
- Ludolf, Hiob, Grammatica aethiopica. Londini 1661; 2nd ed. Francofurti 1702.
- Praetorius, Franz, Äthiopische Grammatik, Karlsruhe: Reuther 1886.
- Weninger, Stefan, Ge‘ez grammar, Múnic: LINCOM Europa, ISBN 3-929075-04-0 (1a edició, 1993), ISBN 3-89586-604-0 (2a edició revisada: 1999).
- Weninger, Stefan, Das Verbalsystem des Altäthiopischen: Eine Untersuchung seiner Verwendung und Funktion unter Berücksichtigung des Interferenzproblems", Wiesbaden: Harrassowitz 2001. ISBN 3-447-04484-5.
- Tropper, Josef, Altäthiopisch: Grammatik der Ge'ez mit Übungstexten und Glossar, Elementa Linguarum Orientis (ELO) 2, Münster: Ugarit-Verlag 2002. ISBN 3-934628-29-X
- Vittorio, Mariano, Chaldeae seu Aethiopicae linguae institutiones, Roma 1548.
- Wemmers, Linguae aethiopicae institutiones, Roma 1638.
- Diccionaris
- Dillmann, August, Lexicon linguæ Æthiopicæ cum indice Latino, Lipsiae 1865.
- Leslau, Wolf, Comparative Dictionary of Geez (Classical Ethiopic): Geez-English, English-Geez, with an Index of the Semitic Roots, Wiesbaden: Harrassowitz 1987. ISBN 3-447-02592-1.
- Leslau, Wolf, Concise Dictionary of Ge‘ez (Classical Ethiopic), Wiesbaden: Harrassowitz 1989. ISBN 3-447-02873-4.
- Ludolf, Hiob, Lexicon Aethiopico-Latinum, Ed. by J. M. Wansleben, London 1661.
- Wemmers, J., Lexicon Aethiopicum, Rome 1638.